@ElAlephEditores @Grup62

En un edifici decrèpit a més no poder, del qual han fugit tots els veïns, hi resisteix de forma gairebé obsessiva un escriptor que va conèixer l’èxit fa anys amb la publicació de la seva primera novel·la.

Però això va passar fa molt de temps. Ara està bloquejat i creu fervorosament que l’obra que ara està escrivint ha d’acabar-la allà on l’ha començada, és a dir, en aquest edifici ruïnós, insà, perillós, on les rates i els escarabats i algun captaire campen al seu aire.

L’amo de l’edifici va boig per fotre’l fora d’una vegada per totes. L’home ho ha provat tot: de bones maneres, amb amenaces, suborns, intimidacions,… i res. No hi ha manera.

I per acabar-ho d’arrodonir, no només no aconsegueix fer-lo marxar, sinó que de cop, el clic-clac repetitiu d’una màquina d’escriure delata que allí s’hi ha instal·lat un altre escriptor.

A partir d’aquí, la cosa se centra entre la relació que es crea entre l’un i l’altre un cop s’han conegut. És la guerra!

Té moments molt bons i deliciosament descrits, aquest home. En Bernard Malamud en sap molt, d’escriure, però també té un no sé què d’inquietant, de sòrdid, de mal rotllo que et posa el cos de mala manera.

Algú més l’ha llegit? Que me’n faci cinc cèntims, si us plau!

Títol: Los inquilinos
Autor: Bernard Malamud
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 286
ISBN: 978-84-1532-518-5
Preu: 20,50€