@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit

Nosaltres, ha estat una experiència molt gratificant anar publicant al llarg de la setmana els comentaris que ens heu volgut fer arribar sobre Mecanoscrit del segon origen. Moltes gràcies de debò!

Per acabar, ens sembla que no hi ha millor manera de fer-ho que amb un text que ha escrit per a tots nosaltres en Josep Maria Castellet, director literari d’Edicions 62 i coneixedor com molt pocs de tot el que es cou (i s’ha cuit!) a la literatura catalana. Segur que us agradarà. I no us perdeu la setmana vinent el comentari sobre el llibre que acaba de publicar a Edicions 62: Memòries confidencials d’un editor.

Al llarg de vint-i-cinc anys vaig tractar amb una relativa freqüència Manuel de Pedrolo. Jo era director literari d’Edicions 62 i ell autor de la casa: tot sigui dit, l’escriptor més prolífic de tots – i van ser molts- els que vam publicar.

Un dia em va portar el Mecanoscrit del segon origen que vaig llegir amb certa rapidesa i notable satisfacció.

El que va passar després de la seva publicació ni l’autor ni jo mateix no ho hem sabut explicar. Que el Mecanoscrit del segon origen és una obra reeixida, concisa i rodona ho sabíem des del principi, però en una literatura de tiratges limitats per raons demogràfiques i polítiques no podíem sospitar que – al llarg dels anys i, òbviament, de l’adveniment de la democràcia amb l’ensenyament generalitzat del català – trenta-vuit anys després de la primera edició hagués assolit la tirada de més d’un milió d’exemplars.

Josep Maria Castellet