@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @marti_bou

En Martí és de la generació del Mundial. Nascut als 80’s, és dels últims que va fer BUP i encara va rebre el  Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo per prescripció de Català. Aquí teniu el seu escrit:

Recordo que quan vaig arribar a l’institut, a més d’haver de conèixer gent nova, una de les coses que havies de fer era el que ara en diria agafar noves “dinàmiques de treball”. Fins llavors, a l’escola, el que feia eren els deures, però no hi havia llibres per encàrrec i una autogestió de la lectura. Allò del “mentre te l’hagis llegit a final de trimestre ja em va bé” dels professors era sorprenent. I de cop, van començar a caure i caure llibres encarregats. Alguns de molt bons i d’altres de francament pesats. I el Mecanoscrit, en el seu moment el vaig posar en el primer calaix.

Aquell “L’Alba era una noia verge i bruna” de la qual ara se’n fa mitja conya va ser un inici curiós en la lectura d’un llibre que em va costar entendre com a història de la nova albada de la qual parla Tomeu Terrades al seu escrit sobre el Mecanoscrit. De fet, ingenu i una mica justet de mi, he d’admetre que em va costar una mica d’entendre el fet que una noia se submergís en l’aigua mentre uns alienígenes anorreaven la humanitat sencera. Jo sempre havia estat més de coses menys fantàstiques a l’hora de llegir. De menys ciència-ficció.

I del Mecanoscrit recordo que va ser, és, i sempre serà el primer llibre que “em va llegir” com un adult, a l’hora de parlar de sexe.

De sobte tens catorze anys, les hormones et parlen a cau d’orella, i resulta que un llibre sobre la destrucció del món tal i com el coneixem t’explica amb unes paraules fins llavors estranyament acurades… allò.

I si em va xocar aquell relat on el sexe es tractava d’una manera normal, com qui parla d’anar a donar un volt en bicicleta a la sèrie d’Els Cinc, encara em va, no trastornar, però sí sorprendre més que, en un relat de supervivència on en Dídac podia morir… l’Alba afrontés el futur amb l’esperança i la ¿serenor? de què tindria més fills amb el seu propi fill.

De l’única cosa que dubto avui en dia és que no sé és si després de llegir i veure molts relats postapocalíptics, el Mecanoscrit aguantaria prou bé el present. Si seria prou “potent”, per dir-ho d’alguna manera.

El Mecanoscrit del segon origen seria un llibre que ara, segurament, em costaria una mica de tornar a llegir… però potser el rellegiria com a una espècie d’homenatge. Un homenatge a en Pedrolo, a l’imaginari que ha creat en tots els qui l’hem llegit, i també de forma una mica estranya, a mi.

En qualsevol cas, per mi, el Mecanoscrit del segon origen és aquest segon origen que comença a l’adolescència. I en la meva humil opinió, crec que és un segon origen que et defineix bastant com seràs en aquesta vida. Oi?

En Martí, a més de ser fill dels 80’s, és periodista i col·labora molt de tant en tant al Nosaltresllegim.

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€