@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @fxescarmis

Jo confesso que no vaig llegir el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo al colegi. El primer record que en tinc és de la sèrie que van fer a la televisió. Jo era petit però ja em va impactar! Després recordo que ma mare el que em deia era que era un llibre molt i molt bo! Però que era de la meva tieta i li va tornar.

Per això, quan El Periódico va treure una col·lecció de Literatura infantil i juvenil, i vaig veure que era un dels llibres de la col·lecció, vaig pensar que me’l llegiria. De fet, és l’únic llibre d’aquella col·lecció que vaig llegir… I mira que hi havia grans títols! El zoo d’en Pitus, un Peter Pan que vaig començar i no acabar…

El Mecanoscrit el vaig llegir d’una tirada, a la biblioteca de la Universitat de Vic, una tarda de finals de novembre de 2003, després d’una conferència de gent de Weta Digital sobre els efectes especials d’El Senyor dels Anells. Del llibre no us en parlaré gaire, ja que és del que parla tothom aquesta setmana. Tan sols, que vaig pensar que la meva mare tenia raó… El llibre era tan bo!

I també em va posar una idea al cap: de la mateixa manera que l’alta literatura anglesa de Tolkien a El Senyor dels Anells s’havia traslladat al cine amb un resultat tan bo, estenent la història i fent que el llibre fos conegut a fora dels ambients fantàstics… No es podia fer el mateix amb l’alta literatura catalana de Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen?

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€