Títol: La col·laboradora
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-493-7
Preu: 18,50€
Ai senyor, quina novel·la! L’Empar Moliner fa servir un ritme ràpid, enèrgic, no dóna treva al lector. Pot agradar o no, però de ben segur que no deixa indiferent.
La col·laboradora es guanya la vida fent de “negra” de personatges més o menys mediàtics. Està prou ben relacionada amb el “mundillo”, com diu ella. Ara treballa bàsicament per una “plantació”, però no fa fàstics a cap encàrrec, vingui d’on vingui, si es pot guanyar una “pasta”, que bona falta que li fa.
El cas és que de feina no n’hi falta perquè és bona, sap treure històries i suc d’allà on no n’hi ha, solucionar i corregir textos impossibles de publicar, o deixar-ho tot en bones condicions, ben condimentat i… tothom content!
Per tota una sèrie de circumstàncies ben enrevessades, li toca fer una feina que té tela. La Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica li encarrega que faci un poti-poti que quedi maco i aparent, de la injusta mort d’una víctima de la Guerra Civil: l’Antonieta Gelabertó, filla del Penedès.
Per donar-li brillantor a la cosa, la Conselleria organitza un acte, amb monument a les víctimes inclòs, un vermutet a peu dret i a ple sol (pobres avis que han d’assistir-hi), i una xerrada per donar a conèixer el llibre que s’ha “currat” La col·laboradora. I ja que som al Penedès, quin lloc millor que unes caves per muntar l’espectacle.
A partir d’aquí la història es dispara per camins ben dispars. És com un drac de set caps, on cadascun d’ells té coses a dir i, mica en mica, tot va lligant i posant-se al seu lloc.
La sensació que a mi m’ha deixat és que és un llibre millor del que em pensava que seria de bon principi. A mesura que he anat avançant en la lectura, ha anat convencent-me i agradant-me cada cop més.
És “golfu”, original, dramàtic i divertit alhora.
Té de tot!
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Lia, em fa gràcia el subtítol “una novel·la” perquè m’imagino que l’autora volia desfer ben aviat el malentès que no es tractés d’un recull de comentaris d’ella en diversos programes… saps que l’he escoltada molt però encara no l’he llegida mai? veig que ara seria un bon moment!! Gràcies per portar-nos-el!
Lia, només em mancava llegir el teu comentari perquè encara em vinguessin més ganes de fer-me meu aquest darrer llibre de l’Empar Moliner, que és un dels pocs escriptors, en aquest cas escriptora, amb qui els seus reculls de contes o narracions curtes aconsegueixen que m’ho passi veritablement bé.
Jo me’l vaig acabar fa poc. Molt recomanable! una historia amb històries, amb una ironia fina fina. I a més ara si portes el teu exemplar a una de les botigues SITA MURT, et tenen preparada una sorpresa.