@ColumnaEdicions @Grup62

M’havien parlat de Llocs que no surten als mapes, la novel·la de la Berta Noy, i m’havien dit coses tipus “és boníssima!!”, i també “home… està bé”. Davant d’això, la millor solució era esbrinar-ho jo sola.

La veritat és que a mi, personalment, m’ha agradat prou, tret del tram final, on trobo que perd una mica el ritme diàfan, cristal·lí, com de conversa de tu a tu que caracteritza pràcticament tota la narració.

La Clàudia, encara una adolescent, s’enamora com una boja de l’Elliot, el seu mestre de piano, que és 20 anys més gran que ella i que està feliçment casat amb una dona a qui estima i amb qui ha tingut una filla.

Al principi tot va més o menys bé, però ràpidament es veu que la cosa no té futur, o si més no, que aquest futur no pot ser gaire prometedor.

La Clàudia ho viu com un infern i ho explica tot a les seves millors amigues, que conserva des de la infantesa. Elles són les úniques que coneixen els seus plors i la seva desesperació.

Miren d’aconsellar-la com bonament poden, intenten per tots els mitjans treure-li l’Elliot del cap, però no hi manera: l’amor no és així independentment del pes que tinguin els arguments que li donen.

Coneix un noi, es casa, té un fill, sembla com si per fi hagués posat ordre al seu cor i sentiments… però no. L’ombra de l’antic amant la persegueix allà on va: la busca. I qui busca, tard o d’hora, troba.

Cada capítol està encapçalat per un poema o una cançó que ha tingut a veure d’alguna manera amb la banda sonora de la seva història d’amor, des de Sinatra a Police, passant per Serrat.

Ah! I com a fet curiós, el llibre ve acompanyat d’un CD amb la cançó que dóna nom a la novel·la.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Llocs que no surten als mapes
Autor: Berta Noy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-423-4
Preu: 18,95€