@ElAlephEditores @Grup62
La Marta Gil se’ns estrena al Nosaltres amb un escriptor nord-americà de referència del s.XX! Aquí teniu la seva ressenya:
L’any 1961, va aparéixer publicada als Estats Units una novel·la titulada Catch-22, aquí traduïda com a Trampa 22. La novel·la, que fa una crítica satírica de l’ètica militar dels Estats Units en l’època de la guerra del Vietnam, es va convertir en poc temps en un èxit literari molt important, portant el seu autor, Joseph Heller, a l’escena dels escriptors nord-americans amb cert reconeixement literari d’aquell moment.
Algo ha pasado va ser la seva segona novel·la, però no va paréixer fins deu anys més tard. Aquí canvia l’ètica militar per l’American Way of Life, el somni americà. Això sí, sense canviar l’estil sarcàstic i crític amb què es va donar a conéixer amb Trampa 22.
Algo ha pasado parla de Bob Slocum, un executiu d’èxit, ja en la quarentena, durant els anys setanta. Però la gràcia de Bob Slocum és que el seu personatge representa un estereotip. Es diu Bob, però podria dir-se X. Només cal que sigui nord-americà, que tingui una família, una casa i una feina ben pagada en una empresa més o menys exitosa. Això sí, tot ben banyadet en la doble moral americana que tots coneixem. Podria ser qualsevol executiu de la Ford dels anys seixanta.
A mida que anem avançant, descobrim que en Bob no és feliç… però que ningú no ho ha de saber. La seva dona beu una mica massa, ell treballa en una empresa fent una feina que no sap ben bé si li agrada fer, i amb els seus fills la relació no és precisament bona (la filla està en plena adolescència, el mitjà odia la gimnàstica i el petit té una paràlisi cerebral). I el problema de tot plegat no és la manca de felicitat, sinó que d’una manera o altra ha de creure que té aquesta felicitat. O el que és el mateix, no pot ser que tenint el que té i essent qui és no sigui feliç!
Hi ha un moment, al principi del llibre, que mostra perfectament aquesta idea. En Bob ens està explicant com és la feina, els companys que té i com es relacionen entre ells, i va parlant de les relacions amoroses o sexuals que passen, perquè l’empresa permet les relacions entre companys encara que estiguin casats amb altres persones, i perquè això també permet les xafarderies per comentar amb qui o com es mantenen aquestes relacions. Això sí, no es permet parlar de les relacions que hagin pogut tenir amb la pròpia esposa perquè seria una falta de respecte.
Heller utilitza en Bob per fer una crítica brutal de l’estil de vida americà. Les descripcions detalladíssimes de cada situació viscuda a la feina i amb la família, que explica constantment, fan pensar que ens hem ficat en un laberint d’on no podem sortir. La sensació arriba a ser fins i tot angoixant, però aquesta és sens dubte la gràcia de l’estil de Heller: ens fa viure casi en la pròpia pell el que passa dins del cap d’en Bob.
Gràcies per l’escrit, Marta! Aquest llibre té molt bona pinta!
Títol: Algo ha pasado
Autor: Joseph Heller
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-1532-586-4
Preu: 22€
Retroenllaç: Algo ha pasado | Un món de llibres