@ColumnaEdicions @Grup62
La Gisela s’ha cruspit Aquell instant de felicitat, de Federico Moccia i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí el teniu!
He de confessar que la primera vegada que vaig topar amb l’univers Moccia va ser a través de les seves pel·lícules. De fet, no va ser ni tan sols amb les adaptacions amb el Mario Casas que s’han fet a Espanya, sinó amb les que ha dirigit ell de Perdona si et dic amor i Perdona però vull casar-me amb tu. Sincerament, vaig trobar que eren unes bones pel·lícules romàntiques i que sempre val la pena seguir aquella dita que diu que “el llibre sempre és millor”. Dit i fet! I em van agradar molt!
Aquest cop, en Federico Moccia ha fet diversos canvis en el tipus d’història que ha escrit i, sincerament, crec que és d’agrair! M’hi he sentit identificada. En primer lloc -i no és una tonteria!-, els personatges no són “benestants”. En Nicco i el seu amic Gio són nois sense gaire diners, a diferència d’altres personatges de l’univers Moccia. En Nicco és un noi que ha perdut el pare fa molt poc, a qui la seva xicota l’acaba de deixar -i ho ha fet molt malament, la veritat-, que té una germana petita molt tarambana, una germana gran que està molt desorientada, i una mare que encara no s’ha acabat d’ubicar després del cop que ha suposat la mort del seu marit.
En Nicco es troba que, de cop, és “l’home de la casa” (és una figura que li reclamen que sigui!)… i tot això, treballant al quiosc familiar al matí, estudiant quan pot i treballant en una agència immobiliària a la tarda. En Gio, el seu millor amic, és un personatge impagable, pirata informàtic indomable i més tarambana que totes les germanes d’en Nicco juntes… però és molt bon tio.
I vet aquí que un dia… Vet aquí que un dia, en Nicco i en Gio coneixen dues noies: la Maria i la Paula. I d’on són? Són espanyoles!
La coneixença, com us podeu imaginar, va a més, a més, a més,… i no us puc explicar gaire res més per una raó molt senzilla: Federico Moccia ha ideat que la primera part d’aquesta història d’amor entre en Nicco i la Maria sigui a Roma i la segona part sigui a Espanya. He vist a Twitter que l’autor encara ha de decidir exactament on, i que després d’una votació popular té com a finalistes les ciutats d’Hondarribia (a Euskadi), Vic (que sigui Vic, per favor!!), i Vejer de la Frontera (a Andalusia).
Quan la Maria desaparegui de Roma, en Nicco ho tindrà molt clar. L’anirà a buscar. Perquè com afirma el nostre protagonista, “necessito desesperadament un somni, perquè sense un somni no es va enlloc”.
Esperem que sigui Vic! Fem una porra?
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: Aquell instant de felicitat
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 300
ISBN: 978-84-664-1547-7
Preu: 18,90€
