@Ed_62 @Grup62
El comissari Montalbano segueix l’inexorable procés d’envelliment. Andrea Camilleri ens recorda altra vegada que el comissari ja ha complert la respectable edat de 57 anys tot i que, ben mirat, a ulls del pare literari de la criatura que ja en tenia 85 en el moment d’escriure la novel·la deu semblar una fotesa.
Amb aquest tema com a teló de fons, Camilleri ens proposa una trama que té ingredients on s’hi barregen Berlanga, Tom i Jerry, Tarantino, els germans Coen, la novel·la negra escandinava, el cine amb endevinalles macabres…
El títol, El joc de pistes, ja ens suggereix per on pot anar la cosa. I el cas és que durant la primera meitat de la narració Montalbano creu que es troba immers en un avorriment total per falta de feina, com els vaixells de vela quan es troben amb una calma persistent. I tanmateix no deixa d’endevinar-se en l’horitzó la nuvolada negra: presagi de temporal.
I naturalment, passat l’equador arriba la tempesta. ¡I quina tempesta! Si teniu l’estómac delicat i no sou assidus del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges agafeu-vos bé a la cadira, que el vell Camilleri va fort. Però no deixeu de gaudir seguint-li la pista.
El que jo no faré és allò que ara se n’ha de dir spoiler i abans se’n deia aixafar la guitarra explicant allò que heu d’anar descobrint vosaltres.
Això sí, trobo que a Montalbano li convindria estar més per la Livia, que la té molt abandonada.
Títol: El joc de pistes
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-2977-005-6
Preu: 15€
Lluís-Emili, anar sabent de les novetats d’en Camilleri gràcies a vos/nosaltres és un luxe! Moltes gràcies per portar-nos de nou en Moltalbano!!
Estic acabant de veure “La busca del tesoro” l’episodi de la sèrie Montalbano a TV2.
Per si us interessa Camilleri guionista barreja “El joc de pistes” amb una de les narracions (“La sigla”) que conté el molt recomanable aplec “Un mes amb Montalbano” publicat a “El Balancí” el 1999.
Doncs això: molt recomanable.