@Ed_Proa @Grup62
La feixuga càrrega de l’home blanc català
Fa cent anys, Rudyard Kipling escrivia sobre com resultava de feixuga i admirable la càrrega que havia de suportar l’home blanc, britànic “of course”, obligat pels designis de la Història a assumir el deure de civilitzar, tot rescatant-los de l’estat salvatge, la resta de pobles de la Terra.
Els temps han canviat i el que ens toca és assumir que la civilització i l’estil de vida que hem pogut gaudir han estat el producte de l’explotació dels “salvatges”. Una de les formes, potser la mes descarnada, ha estat l’esclavitud i el mercadeig d’esclaus. D’això no se’n salva cap europeu… i els catalans tampoc.
Jordi Tomàs és antropòleg i ha viscut llargues temporades a l’Àfrica occidental, punt d’embarcament de milers d’africans que, caçats com animals, van ser transportats en condicions infrahumanes dins de vaixells mercants a ser venuts a Amèrica per treballar als camps de cotó, de cacau, de cafè, de canya de sucre…
És això el que l’ha empès a descriure, en forma de novel·la a El mar dels traïdors, com eren aquells macabres viatges. Antoni Riubò, el nostre protagonista, accepta ple d’il·lusió la feina de metge del bergantí Verge de Montserrat que, salpant des de Barcelona, fa la ruta de les Amèriques passant per Àfrica on ha de recollir mercaderia (ivori, espècies, eben) i desembarcar-la als ports de Puerto Rico, Cuba,…
Fill d’una família rural modesta de la Plana de Vic, Riubò ha pogut estudiar a la Universitat de Barcelona gràcies a la generositat del seu oncle que ha fet fortuna a Amèrica. I la feina també l’obté per les coneixences i contactes de l’oncle. L’acció transcorre entre juny de 1864 i febrer de 1865.
Estructurada com una barreja de diari personal i transcripció de cartes que va enviant el jove Antoni a la seva mare, al seu cosí, al seu professor, la novel·la ens va fent presenciar com lentament i dolorosament va obrint els ulls sobre la veritable natura del comerç que ajuda a fer el vaixell. I no tan sols això si no què i qui hi ha al darrera d’aquell terrible negoci.”
“Però els catalans… també?”, pregunta incrèdul el protagonista. La resposta afirmativa és, em sembla, el missatge que Jordi Tomàs ens està enviant a tots els lectors. No és per atzar que la fragata porti per nom Verge de Montserrat. Assumir aquesta part fosca però importantíssima del nostre passat més immediat és la feixuga càrrega que ens toca als catalans del segle XXI. I que ara això mateix ja no passi no vol dir que no segueixin produint-se arreu, i aquí també, altres situacions d’explotació terribles.
El mar del traïdors és molt bon relat i està escrit amb el tremp suficient perquè t’obligui a llegir-lo d’una tirada esperant conèixer el desenllaç. Un desenllaç que no revelaré, naturalment!
Llegiu-lo mirant el mar, ara que n’és el temps, tenint a la vista una casa modernista feta bastir per algun indiano de Lloret, de Calella, de Sitges… Preneu-vos un rom cremat apagat amb cafè i reflexioneu mentre us mengeu la xocolatina del 90% de cacau.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: El mar dels traïdors
Autor: Jordi Tomàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-362-5
Preu: 17€
