La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho

@ColumnaEdicions @Grup62

Aquesta novel·la, diria jo que bastant autobiogràfica, ha rebut un més que merescut premi Prudenci Bertrana.

L’Angèlica, filla de la Bella i l’Aris (diminitiu d’Aristóbulo… fum-li fort!), viu a Barcelona des que va marxar del seu Buenos Aires natal quan tenia 22 anys.

És aquí on s’ha enamorat, s’ha casat, s’ha divorciat, ha tingut el seu fill Guillem i on té els amics, la vida i la feina.

Però es troba amb la ingrata obligació de tornar al seu país perquè la Bella, la seva mare, està molt malalta. En resum: que té els dies comptats, per no dir les hores…

Quan arriba a casa seva comença a recordar la seva infantesa, a retrobar vells amics i a lluitar amb el corcó de la cunyada ambiciosa i despietada, que l’únic que sap fer bé és complicar-li la vida i amargar-li l’existència tant com pot.

Aquí van sortint amb un desordre perfectament ordenat la vida a l’Argentina en temps de Perón, la llibertat que va permetre Alfonsín i que en quatre dies es va esvair com si fos fum, el futbol, Maradona, Messi, les mares de la Plaza de Mayo i els milers de desapareguts de la dictadura.

Tot això mentre la Bella va morint callada, discreta, prudent i casi invisiblement. Tal com ha estat sempre, tot i tenir-los ben posats, és clar. Això sí: a la seva manera.

L’Angèlica haurà d’acceptar allò que és inevitable i agafar un vol de retorn a Barcelona amb l’equipatge ple d’absències i records.

M’ha agradat moltíssim.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La néta d’Adam
Autor: Patrícia Gabancho
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-6641-581-1
Preu: 20€

Share

4 pensaments a “La néta d’Adam, de Patrícia Gabancho

  1. Miquel Àngel Arasa Favà

    Extraordinari! Vaig trobar casualment el llibre al FNAC pocs dies després que es morís l’autora, cinc anys després del premi. No sé si el van treure dels magatzems per “aprofitar l’esdeveniment”! La ressenya és molt bona, i la novel·la suposo que no és la vida de la Patrícia , però segur que és la principal font d’inspiració. Magnífiques les digressions sobre la vidai el caos a l’Argentina, les dificultats d’adaptació al propi país de la persona que n’ha emigrat. Però no és només aixo: l’amor per la mare,la reflexió sobre la vellesa i la mort, la dignitat dels éssers estimats, la contradicció de lluitar amb la cunyada per un herència que gairebé no val res i que no es pot emportar a Barcelona; la investigació dels orígens familiars descoberts fent servir el truc de les trobades de documents mentre es buida la casa de la mare. L’afició al futbol, o més ben dit, la devoció pel futbol, Messi i Maradona, Però també les reflexions sobre la dictadura, el peronisme, els desapareguts, la revolució, la sexualitat,la moral, el matrimoni…
    Si us cau a les mans no us el perdeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.