@Ed_Empuries @Grup62

Ja sigui per defecte professional o per estar més sensibilitzada amb el tema, aquesta novel·la autobiogràfica m’ha sorprès en diversos sentits. Primer perquè Quan vaig deixar de ser natura lleugera no és d’aquells llibres autobiogràfics que expliquen la vida de l’autor des que neix fins al moment present sinó que, sense presses i des de l’experiència més sentida, l’Anna Altisén ens parla de la seva malaltia mental, aquesta que ella anomena melancolia però que en realitat va i ve entre la tristesa més profunda i l’eufòria més extravagant. I en segon lloc, perquè veure plasmat en un llibre què sent la persona que pateix una malaltia mental estant dins d’un psiquiàtric és ben diferent del que se sent treballant-hi com a professional.

L’Anna ens explica les seves anades i tornades als psiquiàtrics durant tota una dècada, l’acceptació de la malaltia com a un continu de la seva vida i la certesa de saber que la medicació serà ara i sempre la seva fidel companya de viatge. També ens parla de l’amor, de les diferències culturals i de l’acceptació a les persones per sobre de qualsevol ideologia, creença o convicció.

“Som temps perquè el nostre cos és naixement i mort contínua. Som temps perquè som memòria, encara que aquesta memòria deixi de funcionar. Som temps en relació amb nosaltres mateixos i no tant en relació amb el temps que marquen les agulles del rellotge.”

Quan vaig deixar de ser natura lleugera ha estat finalista del Premi Just M. Casero 2012 i és, en definitiva, un crit ferm a la voluntat de ser persona, per sobre de tot i de tothom, per sobre de qualsevol etiqueta i en qualsevol espai temporal.

Títol: Quan vaig deixar de ser natura lleugera
Autor: Anna Altisén
Editorial: Empúries
Col·lecció: Empúries Narrativa
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-9787-872-2
Preu: 18€