@Ed_Proa @Grup62

La Gisela s’ha llegit El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, i ens el ressenya per a tots Nosaltres:

El vell rei a l’exili, d’Arno Geiger, és un exercici valent. Molt valent. És un llibre dur i dolç alhora.

Com va comentar el Martí quan va ressenyar l’edició que n’havia fet El Aleph, és un llibre una mica complicat per tots aquells que hem viscut algun episodi de senilitat i Alzheimer a la família. No deixes de veure en les coses que explica Geiger una mica el que has pogut viure a casa.

Comencem a viure en una societat on les persones grans han deixat de tenir el rol que podien haver tingut. Eren guies i ara, per molts, són un pes a carregar. En molts casos han deixat de ser els que tiraven del carro per convertir-se en la raó del cotxe escombra. I això fa mal. La qualitat de Geiger és saber explicar això amb una clarividència i amb una tendresa que feia temps que no llegia enlloc. Saber explicar que el seu pare, que havia estat aquell rei, comença a exiliar-se del món sense ser-ne conscient.

I finalment, no només és un retrat dur i dolç, sinó que també pot ser una raó per tirar endavant. Per dir “ep, que això no és només cosa meva”, i afegir-hi un “ens en sortirem”, tot aprenent de la malaltia i el dolor, que aviat es converteix en un amor inexplicablement… en l’amor que tots sentim pels nostres pares i avis.

La nostra gent gran. Perquè és nostra i de ningú més. I aquesta condició única és la que ens fa estimar-nos-els malgrat tots els impediments vitals. I Geiger, això, ho explica molt i molt bé.

Tant si la malaltia és en el vostre entorn com si no hi ha estat mai, no us perdeu aquest llibre. Us agradarà i, potser sense voler, us ajudarà.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El vell rei a l’exili
Autor: Arno Geiger
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-399-1
Preu: 17,90