@Ed_Proa @Grup62

Tinc un amic molt aficionat a l’òpera que quan escolta un o una cantant molt bona diu que és  “de reclinatori”, o sigui, per agenollar-se al davant i adorar-los. Doncs bé, el llibre d’en Joan Francesc Mira és de RECLINATORI!

El tramvia groc és un llibre que recull els records d’infantesa de l’autor, en la casa familiar als límits de la ciutat de València, arran de carretera, en un espai obert a l’horta valenciana, però lligat a la ciutat per la presència del tramvia groc, que el nen Mira prendrà cada dia per anar al col·legi dels escolapis a fer el batxillerat, al centre de València. La casa i els orígens són, precisament, el primer dels deu capítols de què consta l’obra i la descripció del trajecte en el tramvia, i les observacions del nen Mira el segon. El tercer i quart estan dedicats a descriure el paisatge de l’Horta i l’experiència de les granges que el pare mira d’endegar. Són capítols en els quals el nen, una mica introvertit però gran observador, pren contacte amb la natura domesticada i profundament humanitzada de l’Horta i amb el comportament dels animals, tractats sovint amb una crueltat feroç per part dels homes, i on tota la família, inclòs ell com a nen, tenien unes obligacions i responsabilitats a complir. A partir del capítol cinc i després de parlar de l’impacte de la guerra en la vida dels pares i en la societat començarà a descriure el seu naixement i infantesa, la vida a casa, els orígens familiars del pare, amb una gran quantitat de tiets i cosins, els orígens de la mare, amb una família molt reduïda i ja els últims tres capítols la fosca i llarga postguerra (“no erem rics, simplement no erem pobres”), l’estraperlo, els veïns i tota mena de personatges secundaris: els venedors, l’aiguader, el granerer, la drapaire, els pobres de solemnitat… que Mira observarà amb naturalitat, descobrint la gran diversitat humana. Els dos últims capítols estan dedicats a les escoles i col·legis on farà el seu aprenentatge i on descobrirà les lletres i a l’evocació dels estius passats a casa de parents del pare, on coneixerà altres ambients i famílies, i on disposarà d’una certa llibertat i de biblioteques on trobarà lectures que devorarà amb avidesa sent encara molt jove.

“I enmig d’aquests espais tan terrenals, amb tants entorns i tantes companyies, la meua vida pujava a poc a poc, per acumulació de peces, com puja una construcció feta de blocs de fusta de colors, del joc que dèiem “arquitectura”. Fins que un llamp de tempesta, un colp de vent funest, la manotada feroç d’un déu cruel arrasà en un instant tot aquell edifici a mig fer” p. 325

La mort del pare, quan ell té 15 anys, és aquest llamp que marcarà els anys posteriors i que potser en un altre llibre ens explicarà.

Tot això és un resum del contingut. Però cal dir més coses. La tendresa, el “carinyo” i la profunda humanitat amb què descriu totes les coses m’ha emocionat en alguns moments. Descripcions simples, vives i alhora completes. Per exemple, són continues les referències olfactives. L’actitud agraïda envers els pares, la família, els mestres, la natura, les veïnetes que li permeten descobrir el sexe, les tietes que el mimen… impregnen tot el text. No hi ha rancúnia, tampoc nostàlgia i per descomptat tampoc idealització. Va ser innocent i feliç, però descobrint-se a sí mateix amb naturalitat, a la vida i a la humanitat. I la lectura i l’escriptura:

“Ser feliç escrivint i llegint, als sis o set anys, és un regal que no ha estat concedit a tothom”, p. 266

L’altra cosa que falta dir és que està tan, però tan, tan ben escrit què és un autèntic plaer llegir-lo. L’estil de Mira no és directe, de frases curtes i paràgrafs curts. Al contrari, a vegades trobes vàries pàgines sense punts i apart. És una prosa densa, sinuosa, però tan ben construïda, amb les comes tan ben posades, que segueixes el fil amb una naturalitat extraordinària, com si l’autor estigues al teu costat explicant-te les coses. No és estrany sabent que Mira ha traduït al català obres fonamentals com L’Odissea, la Divina Comèdia i els Evangelis a més de tenir publicades múltiples obres (novel·les, narracions, articles,…).

El recomano sense aixecar-me encara del reclinatori!

Títol: El tramvia groc
Autor: Joan Francesc Mira
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-421-9
Preu: 20€