@Ed_Empuries @Grup62
Roberto Saviano, la veu de la realitat oculta. Ja sabeu, el de Gomorra. El valent o l’inconscient, o el boig o el preocupat, o com el tingueu qualificat. Aquell que està entestat en mostrar tot allò que no volem veure. Aquesta vegada la realitat que vol desemmascarar és la de la coca. La dels efectes que aquesta provoca en l’economia, l’estructura social, la violència i la política a nivell mundial. Les xarxes que la droga més consumida del planeta estableix en tots els punts de la Terra. En tots.
Saviano utilitza un llenguatge directe i punyent. Segurament el llenguatge que el tema mereix. I malgrat que també hi trobem moments plens de poesia no per això ens estalvia horror i crueltat. La traducció de Pau Vidal segurament que també ajuda a llegir-lo d’aquesta manera.
És un llibre dur però carregat d’un aire de veritat tant aclaparador que enganxa. Aporta dades clares, una successió de noms, clans, personatges, moviments estratègics i badades absurdes. Un reguitzell d’espais, de ports, aeroports, boscos, ciutats… una successió de realitat que colpeja tant que ensenya a posar-hi fredor, a trobar el cinisme que de vegades també l’autor utilitza segurament com a eina per alleugerir la tensió. Però alhora també és una seqüència d’interpel·lacions directes, la mostra de la lluita interna d’aquell que ho ha sacrificat tot buscant una altra veritat, buscant saciar aquell desig de saber i de fer saber. Interpel·lacions als mons interiors de la gent que, sense estar implicada directament en el món de la coca, també hi juga un paper. Als nostres mons interiors.
Un llibre on barreja l’assaig més fred i professional amb un monòleg interior totalment íntim sobre el camí i el destí escollit per l’autor. I és que no són pocs els capítols on en algun moment es planteja si fa bé explicant, si no es va equivocar amb Gomorra, si no s’estarà equivocant amb Zerozerozero, si els malsons que pateix després de tants dies vivint amb escorta no són un preu massa car per una feina que ja quasi ningú no escolta.
El descobriment de la conclusió que n’extreu, si és que en treu alguna, us el reservo a nosaltres quan el llegiu.
Em confesso molt poc coneixedora de la realitat de què parla. Confesso que en alguns moments he hagut de fer el cor molt fort per poder avançar en la lectura. Però el desig a seguir llegint que he experimentat des de la primera pàgina, ha fet que valguessin la pena aquests moments. És un molt bon document: amè, cru i poc esperançador… però molt ben escrit. I gràcies a que t’enfronta a realitats, per sort força allunyades de la majoria de nosaltres, ens regala d’altres punts de vista sobre un espai que compartim. Ens regala eines per a comprendre.
Es corre perill si es llegeix? Moltíssim. Obrir un llibre, fullejar-lo, és perillós. Un cop obertes les pàgines d’Émile Zola o de Varlam Xalàmov ja no es pot recular.
Benvingut sigui doncs, el perill de la lectura.
Títol: Zerozerozero
Autor: Roberto Saviano
Editorial: Empúries
Col·lecció: ANAGRAMA/EMPURIES
Pàgines: 462
ISBN: 978-84-9787-929-3
Preu: 22,90€
Ep, nois, en Pau a l’aparato. Aprofito l’avinentesa, ja que sou els primers, que jo sàpiga, de ressenyar aquest llibre tan especial, per fer un suggeriment: no valdria la pena incloure a la fitxa del llibre el nom del traductor/a? I no em refereixo a aquest, que és meu, ans a totes les traduccions. Al capdavall, les paraules que llegirà el lector no les ha escrites pas la persona que figura com a autor sinó, paradoxalment, una altra que no surt per enlloc (i si us ho dic a vosaltres és perquè em mereixeu prou confiança, ja ho sabeu). Merci.
Ben trobat, Pau! Tens raó… Segurament a la fitxa, en el cas dels llibres traduïts -ja saps que ressenyem molts llibres escrits originalment en català-, hi haurem d’introduir aquest apartat.
Intentarem posar-hi més atenció perquè la feina que feu el col·lectiu de traductors mereix aquesta atenció.
Moltes gràcies per l’observació i el comentari i esperem que segueixis gaudint del Nosaltresllegim.
Per cert, què t’ha semblat el llibre i la ressenya? 🙂
Bé, la ressenya molt bé. Estic d’acord que és un text molt canyero, i que fins i tot quan el tema no t’interessa especialment o t’agafa lluny es fa llegir igualment, perquè és colpidor. També és veritat que l’estil d’en Saviano és una mica peculiar, per aquesta diguem-ne literaturització que fa del reportatge periodístic; de fet, crec que en això rau bona part de l’èxit que té, tot i que és veritat que hi ha gent a qui li costa. És el preu que ha de pagar, suposo, tothom que vol tenir una veu personal.
Molt i molt d’acord amb que cal fer esment del traductor a la fitxa i subratllar-ho a les ressenyes quan és tan notable com el Pau en les novel·les de Camilleri, per exemple. El llibre de Saviano encara no l’he llegit. Quan ho faci ja us en faré cinc cèntims.
No puc parlar d’en Saviano ja que, tot i que tenia noticia del llibre sobre la màfia, no em devia atreure prou.
Crec que a partir d’aquest comentari el buscaré i serà a la meva llista de pendents (en aquests moments, molt llarga)
També dir-vos que estic d’acord en que no es dona prou rellevància als traductors que fan tan bona feina com la d’en Pau Vidal. Gràcies, moltes gràcies Pau, per les fantàstiques estones passades amb les teves traduccions d’en Camilleri, són impagables, sobre tot les de l’entranyable Catarella.