Suposo que per a tots els Nosaltres l’acte de llegir una novel·la es sempre un acte de plaer. Es tracta de gaudir, abstreure’s una estona, somiar altres vides, i què sé jo quantes coses més. Però en aquest cas el somni és real, això ha passat, i a més, ha passat a la nostra estimada Barcelona. Amb aquesta premissa, vulguis o no, l’acte de llegir es torna un acte reivindicatiu. Un acte de memòria històrica. Un acte sagrat.
En Miquel Serra i Pàmies, parent de l’autor d’aquesta joia anomenada Cremeu Barcelona!, va ser conseller de Subministraments de la Generalitat de Catalunya, i per sobre de tot, sense acabar de ser un heroi, va ser un home amb principis, un paio legal, un bon home en una època en què la integritat i la justícia i aquest petit fenomen de fer el que toca pràcticament no el portava a terme ningú. Si t’hi fixes… si fa o no fa com ara.
Els nacionals estan a punt de conquerir Barcelona. La ciutat i els ciutadans estan desgastats, morts de misèria i de fam, sense il·lusió, avorrits de mentides i de falses promeses. Enmig d’aquest panorama, el Komitern i el seu braç executor, el SIM, donen una ordre directa que a més ha de portar-se a terme rapidíssimament. I aquesta ordre no es altra que cremar Barcelona!! No pot quedar res dret: els subministraments d’aigua, llum gas…tot enlaire. Fins i tot els serveis sanitaris, a prendre pel sac. I el que no pugui viure… que es mori!
Els russos no volen que quedi res en absolut del que puguin aprofitar-se el vencedors, i els danys que caiguin sobre Barcelona i els seus habitants, la pèrdua brutal de vides que suposa una acciò d’aquest nivell, els és ben igual.
Mentrestant les bombes van caient, ara dels italians, ara dels alemanys. Ara una canonada, ara les sirenes que criden cap als refugis. I sempre, en tot moment, la gana. Una fam que és capaç de fer-te vendre l’ànima al diable quan veus que els teus fills, els teus pares o el teu home ja no s’aguanten dempeus.
El cas és que en Serra i Pàmies idea una estratègia per a saltar-se els alts poders russos i no fer cas d’unes instruccions que no es veu amb cor de portar a terme. Cremar Barcelona? Ni parlar-ne!!
Li costa molt, moltíssim. Amb la seva decisió, la seva tossuderia, arrossega un bon grapat de personatges entranyables que són prou valents o prou sonats per fer-li costat, però el cas és que Barcelona…. és Barcelona.
Llegint aquest llibre, riure, plorar, desesperar-se i alçar les mans cap al cel es tan fàcil!!
El recomano a tots aquells que s’estimen aquesta ciutat i a tots aquells que repudien les injustícies.
Aquí en teniu els primers capítols en pdf.
Títol: Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€
Estic enganxat fa dies.Una passada de llibre.M’ha fet preguntar a la meva mare,que tenia vuit anys,com s’enrecorda dels bombardejos a Barceloa.A casa els meus pares hi havia un refugi,m’imagino la por dels ciutadans de Barcelona.Felicitats a l’escriptor.
Explica’ns-el quan l’acabis i te’l publicarem al Nosaltres!
Acabo de llegir el llibre.
M’ha agradat molt.
Però volia fer-li arribar a l’autor una petita incongruència.
Sense fer ‘spoiler’.
Cap al final, a una protagonista li lliguen les mans a l’esquena. Quan algú la vol pegar, diu que es protegeix el ventre amb les mans….!!?
I més tard algú li deslliga les mans…. de l’esquena.
Només és per si algú li pot fer arribar i es pogués arreglar.
Gràcies
El llibre es interessant pel que fa a crònica d’uns dies del final de la guerra civil a Barcelona. L’ambient tètric, fantasmagòric d’una ciutat derrotada, la tristesa dels rostres de la gent, això ho trobo ben descrit. En canvi, els temes sentimentals, amorosos, que ocupen bona part de la novela, s’arriben a fer carregants per repetitius. A més, l’estil literari em sembla molt pobre, fen un abús de frases fetes, refranys, tòpics. Aquesta es la meva modesta opinió.
Perquè en el llibre es confon el Passeig de Gràcia amb Pi i Margall?
Un error? A saber! Hauries de parlar amb l’autor sobre el tema. En qualsevol cas, el llibre t’ha agradat?
Sí, el llibre em van enganxar molt, i el que més em va agradar va ser la recreació històrica de com era la vida quotidiana dels Barcelonins en plena guerra. La història d’alguns personatges la trobo un pèl forçada, però m’ha semblat una bona lectura.