Diuen que els vins bons de debò amb els anys guanyen.
Hi ha poetes que són com els bons vins: amb els anys guanyen. En el que ens diuen i en com ens ho diuen. Tot això ve de que he tingut a la meva “copa” el llibre de Joan Margarit, Des d’on tornar a estimar, títol que en forma de vers ens anirà apareixent diverses vegades en alguns dels 46 poemes que componen el llibre i que hem anat llegint i rellegint amb gust, tendresa i emoció.
En aquests poemes hi apareixen temes que l’autor ja ha treballat en altres llibres: l’enyor pels absents, especialment per la filla Joana, els seus paisatges personals, des de Sanaüja, Barcelona o el pati amb l’heura i els arbres, la música, la poesia, l’amor,…
Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I es el lloc on va quedant la vida.(“Estimar és un lloc”, p. 9)
… i tot escrit amb la fortalesa que dóna haver arribat a ser un home vell i comprendre amb lucidesa què és el què veritablement és important i què és superflu.
De poemes n’hi ha de preciosos, d’emocionants, amb imatges suggeridores que el lector anirà descobrint i comprenent-los fins a sentir-los com a seus.
Perquè com reflexiona el poeta en l’Epíleg -5 pàgines precioses de llegir i rellegir com si fossin un altra poema en prosa- la inspiració del poema no pot venir més que de la pròpia vida i
… La lectura del poema, que és una operació molt semblant a la de la seva escriptura, també es fa a través de la vida de la lectora o el lector. (…)
i
Si el poema commou ho fa a través de la vida del lector o la lectora. I ho fa, no a través del que és accesori en el moment de la lectura, sinó del que és primordial. (…) Una persona, encara que no tingui una gran cultura, si sent amb emoció que el que ha llegit expressa algun aspecte de la seva consciència o de la seva vida, és que ha entès el poema. (pp. 104-5).
Jo crec que he entès alguns dels poemes!
Brindem doncs, tot dient: Per molts anys Joan Margarit, ens puguis regalar uns quants poemes!
Aquí teniu un fragment del llibre en pdf, i aquí en Joan Margarit recitant dos dels seus poemes.
Títol: Des d’on tornar a estimar
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-541-4
PVP: 16€
Escriu Jaume Cabré a “Les incerteses” :
Sovint he dit que cal desconfiar dels novel·listes que no llegeixen poesia (…) penso que la literatura comença i acaba en la poesia, on s’ofereix la paraula nua, en la tensió de la música del vers.(…) Per això em va xocar llegir (…) que Joan Margarit afirmava el següent:
“Per escriure bona poesia convé haver llegit bones novel·les perquè van deixant un solatge, una mena de reraguarda, un fons del qual a vegades es destacarà el primer pla d’un poema”
Quí te raó? En Margarit o jo? Estem parlant del mateix, ve-t’ho aquí. Potser podriem resumir tots dos consells en un de sol: llegiu; no deixeu mai de llegir. O també llegiu altres gèneres a més del que us ha enamorat.