La vida es estranya, de Valentí Puig

lavidaesestranyaÉs el primer cop que llegeixo un llibre del Valentí Puig. És d’aquells personatges que et vas trobant -o buscant- per casualitat al diari perquè sempre saps que quan llegeixis el que escriu diràs allò de “aquest hi toca”.

Aquest cop però, la trobada ha estat en format llibre amb el seu La vida és estranya, un llibre escrit en primera persona i que narra la vida i la visió d’un aristòcrata català en hores baixes que no s’acaba de sentir còmode enlloc: ni a un inventat Tossals proper a Barcelona, ni a la Ciutat Comtal, ni… ni enlloc, de fet.

En forma de diari, Valentí Puig ens narra la vida d’un ociós Oleguer Regós que no ha treballat mai i que si l’hem de posar a alguna banda, el posaríem al calaix dels fracassats. Un individu que té bona vista per observar els altres però que és terrible a l’hora de mirar-se a sí mateix, fer-se autocrítica i deixar-se de fer autocomplaença.

Hi ha dies per retrobar, en una cantonada de la memòria, la mirada totpoderosa i majestàtica del pantocràtor com el vèiem amb la mare a l’ermita de la Salvació. Des que els museus de Barcelona l’expropiaren i hi posaren una mala còpia, no l’he volgut veure mai més. Me’l preserven les fortaleses del record, amb la mà dreta donant la benedicció i sostenint amb l’esquerra els evangelis. (…) És com ho explico a la meva Història de l’ermita de la Salvació. Per alguna cosa va ser i és un llibre boicotejat per les llibreries de la Conca i, diguem-ho clar, de tot Catalunya.

La vida es estranya, la frase que li diu abans de morir una mare “massa puntal” a la seva vida, agradarà -i molt- a aquells que sigueu fans de l’escriptura d’altres autors del gènere del diari, com ara Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida és estranya
Autor:
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-532-2
Preu: 17€

Share

3 pensaments a “La vida es estranya, de Valentí Puig

  1. Lluís Emili

    Quina descripció més bona del Valentí Puig!. Com que coincideixo del tot en l’apreciació hauré de llegir-me també el llibre.

  2. Jordi

    Upps, de moment i a risc d’equivocar-me, fugiré de diaris personals escrits en primera persona.
    Per això ja tenim els llibres d’en Pla i de Joan Sales.

  3. Nosaltresllegim.cat

    Alerta! Que l’equivocar-se no sigui no llegir-lo!
    A més, no és un diari personal de l’autor sinó del protagonista.
    N’has dit un parell d’imprescindibles… però en Valentí Puig escriu molt bé!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.