Costa aproximar-se a una novel·la com Matar un rossinyol net d’imatges prèvies. Publicada als Estats Units el 1960 obté un gran èxit i difusió mundial en convertir-se en film i oferir a Gregory Peck l’ocasió d’interpretar magistralment el paper d’Atticus (Oscar al millor actor 1962).

L’acció està situada a Maycomb, un poble de l’estat d’Alabama, transcorre entre 1931 i 1935 i ens és narrada a través dels ulls d’una nena -la Jean Louise, que tothom coneix com a Scout-, que quan comença la novel·la té “quasi sis anys”. Si sabem que Harper Lee va néixer a Alabama el 1926 i fem comptes no és gens difícil imaginar que trobarem un fort component autobiogràfic o, com a mínim, de records viscuts en l’entorn de la infantesa de l’autora.

Aquesta nena i el seu germà Jem, quatre anys més gran que ella, orfes de mare, viuen a càrrec del seu pare Atticus, advocat, i de Cal (Calpúrnia), una dona de color que s’ocupa de la casa, la cuina i molt sovint de fer anar drets els dos germanets. Tenen un amic amb gran fantasia, Dill, amb qui comparteixen aventures i petites malifetes els estius. El marc queda complet amb una extensa galeria de personatges, adults principalment, blancs i de color. I l’entorn natural del Sud xafogós.

A la primera part del llibre ens introduïm en tot aquest món, sempre a través dels ulls de la nena i a la segona pren protagonisme el pare que assumeix la defensa d’un home negre acusat d’agressió i violació d’una noia blanca. Assistim al “bullying” que pateixen a l’escola els fills de l’advocat, al intents de linxament frustrats del jove negre per la digna actitud de l’advocat, al judici amb previsible desenllaç i a un final que ens connecta amb les primeres planes del llibre i amb els jocs fantasiosos dels nens.

No és estrany que esdevingués un fenomen editorial i cinematogràfic quan va aparèixer fa més de cinquanta anys, ja que es llegeix amb ganes.

A mi m’ha provocat un parell de reflexions: és un dels casos en què un personatge literari esdevé un referent de manera que podem dir “Atticus” sabent que tothom, o gairebé tothom, sap de quina mena de persona estem parlant (salvant les distàncies que calgui) com ens passa amb la Colometa, Don Corleone, Sherlock Holmes o Quixot.

L’altra reflexió és que es demostra una vegada més que una bona novel·la centrada en un món molt local, fins i tot amb trets autobiogràfics, la podem llegir al cap de molt de temps en llocs ben allunyats, i seguim trobant-hi les mateixes grandeses i misèries que avui i aquí trobarem quan tanquem el llibre i sortim al carrer. O quan llegim el diari. O quan ens mirem al mirall.

La recomano sense reserves. M’agraireu el consell.

Títol: Matar un rossinyol
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-297-7449-8
PVP: 19€