Vaig començar a llegir Un secret de l’Empordà amb una idea equivocada. Em vaig llegir la contraportada i vaig pensar que no li trobava sentit al plantejament. No veia clar com es podia enfilar una narració interessant i que enganxés a partir d’un fet tan puntual i, més aviat propi de les revistes del cor, com un accident d’automòbil ocorregut el 1935 en què havien mort dos personatges de l’aristocràcia europea. Tot i això, vaig decidir donar-li una oportunitat.
Imma Tubella, la seva autora, parteix d’un fet que va succeir realment l’agost del 1935 i que va ser durant molt de temps un esdeveniment rellevant a la comarca. Mentre anaven cap a França, el príncep Alexis Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen, van tenir un accident a l’alçada d’Albons a causa de l’alta velocitat a la que anaven. A conseqüència de l’accident, el príncep va morir i la baronessa va acabar a l’hospital per les greus ferides de l’accident.
L’esdeveniment va portar cua durant molt de temps, entre altres coses perquè tots dos personatges eren casats i amagaven un amor clandestí. Però també per altres motius, de tipus més terrenals. Durant el temps que va durar la investigació de l’accident va desaparèixer un bagul amb joies,. Unes joies valorades en una milionada i que van ser motiu perquè investigadors, policía, periodistes i altres elements acabessin posant al mapa Albons i bona part de la comarca.
Tubella utilitza aquest esdeveniment per desenvolupar un segon escenari. Uns quants anys després, el juliol de 1992, un periodista s’entrevista amb en Joan, un historiador aficionat del poble que havia viscut l’accident de primera mà en ser una de les primeres persones que van arribar al lloc dels fets. Així, al llarg de bona part de la novel·la, en Joan i en Fred, desenvolupen una conversa que anirà obrint i descobrint secrets personals relacionats d’una manera o altra amb els fets de 1935. I és que en Fred ha arribat a Albons per uns motius que ni ell mateix sospita, però sap d’alguna manera que ha d’enfrontar-se amb un passat, el seu passat, per poder continuar vivint el seu present i futur.
Vaig començar llegint aquesta història amb una idea i l’he acabat amb una altra.
N’he quedat satisfeta per com la seva autora ha aconseguit trenar una narració ferma, ben documentada, sense estridències a partir d’un fet aparentment poc interessant, però que ens fa submergir-nos en la història d’una comarca i els seus habitants -alguns de ben il·lustres- que acaben fent-nos partícips dels seus secrets més íntims.
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: Un secret de l’Empordà
Autor: Imma Tubella
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2100-3
Preu: 18,50€
Bon dia,
Jo també éstic llegint aquest llibre, i haig de dir que m´ha costat agafar-hi el fil perquè amb el carai d’en Joan que se’n va per les branques, em feia tornar enrrere, ja que hi havia moments que no entenia massa amb qui carai parlava i em perdia, he he. Ara bé, estic a la pàg 101 i estic desitjant tornar a gafar-lo. També haig de dir, que m´he dedicat a esbrinar amb més deteniment qui era en Josep M. Sert, la Misi,,,, M´ha agradat molt com parla d’en Dalí ja que una cosa era l’artista i l’altra la persona, i el defineix tal com realment era . A més a més, al ser un fet real, ajuda a aprendre molt d’història.
Moltes gràcies Imma per aquest meravellòs llibre que estic desitjant acabar i espero que ben aviat ens premiis amb un altre.
Maria Carmen
Ahir vaig acabar el llibre i puc dir que feia molt temps que no en llegia un de tan fantàstic. He descobert una part molt important de la nostra història i com tots m´he quedat amb les ganes de saber : ON CARAI VAN ANAR A PARAR LES JOIES, HE ,HE!!
Imma espero que no deixis mai d’escriure, i qui encara no l’hagi llegit, que ho faci que val la pena.
Moltes felicitats,
Maria Carmen