Arxiu de l'autor: Nosaltresllegim.cat

Quant a Nosaltresllegim.cat

Sóc en Martí Bou, l'administrador i editor del Nosaltresllegim.cat · · · Sóc periodista de formació i vaig estudiar a l'escola Nausica, a l'institut Montserrat i a Blanquerna. Com us heu quedat? Doncs jo m'he quedat amb una feina fantàstica, que és la de portar el Nosaltres! I vosaltres, llegiu? Sigueu part del Nosaltres!

Volar en cercles, de John Le Carré

volarencercles-johnlecarreEn Lluís se’ns estrena al Nosaltres perquè quan ens va arribar aquest Volar en cercles ens el va birlar com si es tractés d’un secret d’estat dels que apareixen a les novel·les de John le Carré. Una sola confessió: “en sóc molt fan”. Aquell dia portava només un llibre a sobre: la versió original -en anglès, of course- de La cançó dels missioners.

Endavant, Lluís! Quins secrets confessa Le Carré a les seves memòries?

Al primer capítol de Volar en cercles, John le Carré recorda la reacció d’antics companys del servei secret britànic davant l’èxit de les seves primeres novel·les: “Ara que s’ha fet ric a costa nostra, potser ens deixarà un pau una temporada”. Els espies britànics tenien motius per sentir-se molestos. En les obres de le Carré, els serveis secrets viuen en el cinisme i els ingenus que s’hi acosten esperant obtenir-ne justícia són ignorats, en el millor dels casos.

En aquestes memòries, le Carré demostra que la seva visió sobre l’espionatge prové d’una experiència personal. Als inicis de la dècada dels 60, fou membre del servei secret britànic a l’Alemanya Federal. Recorda com, en aquells anys, els antics buròcrates nazis tornaven a passejar tranquil·lament pels carrers i recuperaven el seu paper en el govern de l’estat (i els sous endarrerits). Els britànics, en plena guerra freda, estaven encantats de col·laborar-hi. Le Carré viu a Alemanya obsessionat per la rehabilitació dels nazis i mostra simpatia per aquells que, dins i fora del país, denuncien la situació.

A partir de l’èxit del seu tercer llibre, L’espia que tornava del fred, le Carré abandona el servei secret i es dedica exclusivament a escriure. En un viatge a Àsia el 1974, descobreix que l’illa de Hong Kong i el continent estan ja unides per un túnel i que, per tant, la persecució en ferry que ha inclòs al seu últim llibre El talp és inversemblant. Amb el llibre ja a impremta, intenta aturar-ne la publicació per corregir-lo però no ho aconsegueix. Arrel d’això, es promet que mai tornarà a ambientar un escena en un lloc que no hagi visitat.

Volar en cercles relata molts viatges posteriors que van acabar alimentant la seva obra. Le Carré visita el Líban i Israel durant els anys 80 per documentar els escenaris de la guerra al Pròxim Orient (amb una memorable trobada amb Yasser Arafat, a les runes del Beirut de la guerra civil); Rússia per conèixer la màfia emergent després del col·lapse de la Unió Soviètica; Panamà seguint el rastre del tràfic de droges; o el Congo per entendre les inacabables guerres africanes i la lluita pels recursos naturals.

La inspiració de le Carré no es limita als països que visita. Amics i coneguts que l’impressionen acaben també transformats en personatges de novel·la. Una infatigable activista pels refugiats cambodjans es converteix vint-i-cinc anys més tard, gairebé copiada, en la Tessa d’El jardiner constant. Igualment, Murat Kurnaz, ciutadà turc detingut a Pakistan, empresonat durant cinc anys a Guantànamo i alliberat finalment sense càrrecs, inspira el pretès terrorista txetxè protagonista de L’home més buscat.

Els episodis de Volar en cercles sobre els viatges i les persones que han inspirat la seva obra són interessants, no només per les pistes que ofereixen sobre l’origen dels llibres de le Carré, sinó també perquè revelen un autor molt meticulós en la concepció de les seves novel·les, molt més realista del que mai hagués imaginat, i amb un gust pels detalls extrem.

Als últims capítols, le Carré aprofundeix finalment en la seva pròpia família. Descobreix, en els fragments més íntims del llibre, la figura del seu pare: un estafador dandi de vida convulsa, arruïnat múltiples vegades, i visitant periòdic de la presó a diversos països. Però tanca el llibre, encara en l’àmbit íntim, amb dos episodis simètrics, exemples de bondat: en el primer, l’autor rep ajuda desinteressadament, i en el segon, la dóna.

Un final feliç necessari després d’haver descobert en aquestes memòries que la ficció de le Carré -els personatges que s’estavellen contra el sistema, l’amoralitat del poder, els escenaris degradats- està, en gran mesura, basada en fets reals.

Lluís, això del Nosaltres s’ha de repetir!

Aquí teniu els primers capítols per començar a llegir les memòries de John Le Carré.

Títol: Volar en cercles
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7514-3
Preu: 21,90€

Share

Tres bones raons per llegir Dolores Redondo

El dissabte passat la Dolores Redondo va guanyar el 65è Premi Planeta amb un llibre que estem desitjant que arribi al Nosaltresllegim per poder-lo llegir, gaudir, ressenyar i recomanar.

I és que d’això va aquest post. Quan hem llegit Dolores Redondo, ens ha agradat. Molt.

Aquí teniu tres molt bones raons per llegir Dolores Redondo. Es diuen Trilogia del Baztán.

 

La primera raó es diu El guardià invisible:

La novel·la negra acostuma a crear personatges singulars de detectius, inspectors de polícia o investigadors privats que van associats a un lloc determinat o una ciutat molt concreta i que tenen alguns trets característics i personals, ja sigui gastronòmics o simplement alcohòlics. Parlem de Carvalho i Barcelona, Montalbano i Sicília, Wallander i Ystad, Brunetti i Venezia, Rebus i Edinburgh, Knutas i l’illa de Gotland…

M’he llegit El guardià invisible, el primer volum de la trilogia de Baztan de la Dolores Redondo, on descobrim la jove inspectora d’homicidis Amaia Salazar. Tenim doncs una altra parella: Amaia i Navarra/País Basc. En aquest cas i concretament, Elizondo i la vall del riu Batzan, amb els seus boscos una mica misteriosos i màgics que seran l’escenari d’assassinats d’adolescents, acompanyades d’una escenificació ritual macabre i amb un fort simbolisme psicosexual.

La nostra heroïna treballarà amb aplicació i professionalitat en uns casos enrevessats, encara que això signifiqui que haurà d’entrar a fons en històries familiars que estaven soterrades i que són doloroses i traumàtiques, al mateix temps que haurà de defensar la seva posició professional de jove inspectora.

Com sempre, un detall aparentment simple acabarà donant la clau per resoldre el misteri de l’assassí erigit en guardià de la virtut en la vall de Batzan. No convé donar més detalls, oi?

El llibre es tanca amb un estimulant CONTINUARÀ que ens anuncia nous casos de la inspectora Amaia Salazar…

Afortunadament, El llegat dels ossos ja és a les nostres llibreries i al Nosaltresllegim!

Una bona novel·la pels amants del gènere, que t’enganxa i que es llegeix ràpid, ràpid!!

 

La segona raó es diu El llegat dels ossos:

elllegatdelsossosLa Dolores Redondo ja ha entregat la segona part de la trilogia del Baztan, El llegat dels ossos, i si sou d’aquells que patiu perquè dieu allò de “oh, és que jo no m’he llegit el primer llibre”, no us preocupeu. Jo no vaig llegir en el seu moment El guardià invisible i aquest llibre m’ha enganxat del tot i l’he pogut seguir amb tota tranquil·litat.

La nostra protagonista és una investigadora de la policia foral de Navarra, l’Amaia Salazar -un personatge que crec que té prou personalitat per convertir-se en el Carvalho del nord d’Espanya-, i que a l’inici del llibre està en el tram final del seu primer embaràs. He trobat força divertit tot el procés del part, la lactància, etc. No oblideu que jo em dedico a això! El fet és que Salazar es troba amb una sèrie d’assassinats de dones que, aparentment, no tenen cap relació entre ells.

Però el nas de l’Amaia va més enllà i nota que alguna cosa falla quan resulta que els assassins, alguns d’ells immediatament després de cometre els crims, acaben tots suïcidats, de manera que els casos es van tancant. A més, tots ells deixen un missatge per l’Amaia: la paraula “Tarttalo”. Ara no us diré què vol dir… no us vull aixafar la guitarra! Però el que sí que us puc explicar és que té alguna cosa a veure amb la història i les llegendes del Baztan.

La raó per la qual abans he dit “alguns immediatament” és perquè el que trigarà més en acabar suïcidat és qui li donarà la clau per descobrir qui s’amaga darrere de tots aquests assassinats.

És un llibre que m’ha enganxat molt, tot i que en alguns moments hi ha alguns temes que m’han grinyolat, potser perquè són d’una truculència bastant extrema: membres congelats i rosegats, amputacions als cadàvers que van apareixent… Potser no sóc de tanta sang! En qualsevol cas, és un llibre que m’ha fet apagar el llum sempre més tard de l’hora que tocava anar a dormir. És un indicador prou clar, oi?

A tots aquells que vau llegir la Dolores Redondo al primer llibre, estic convençuda que aquesta segona part de la trilogia no us fallarà. I si resulta que l’agafeu de nou, sense haver passat per El guardià invisible, com ja us he dit, no heu de patir gens.

Novel·la negra en estat pur i un personatge que espero que la Dolores Redondo segueixi cultivant. Jo intentaré recuperar el primer llibre de la trilogia mentre espero que surti el tercer!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

 

I la tercera raó es diu Ofrena a la tempesta:

lofrenaalatempestaPer fi, per fi!, arriba la tercera part de la Trilogia del Baztán! Crec que parlo per tots quan dic que estàvem desitjant que la nostra estimadíssima Amaia Salazar tornés amb un nou volum de novel·la negra de la bona amb aquell punt… com us ho diria? Entre truculent i que enganxa com una mala cosa!

En aquest cas, a l’Ofrena a la tempesta, un llibre que és tan addictiu o més que El guardià invisible o El llegat dels ossos, la nostra inspectora de la Policia Foral es troba amb la mort d’una nena a la localitat d’Elizondo. No us xafaré gaire res sobre detencions prèvies, jutges, Guàrdia Civil i derivats perquè crec que la gràcia de veritat està en llegir la trilogia sencera.

En qualsevol cas, anem al cas: la investigació de la mort d’aquesta nena ens conduirà cap a la mort de molts més nadons. Si a això li sumem l’enrevessada relació que tenen l’Amaia Salazar amb el jutge Markina… ja ho tenim quasi tot fet!

El jutge va tornar a somriure d’aquella manera que no sabia si es burlava d’ella o si se sentia extraordinàriament feliç de veure-la; la va contemplar en silenci durant uns segons, fins que ella, finalment intimidada, va abaixar la mirada, només un segon, suficient per recuperar l’aplom i preguntar:
-Què passa?
Quan m’he queixat de la teva falta de notícies no em referia pas als avenços en la investigació.
Ella va tornar a abaixar la mirada, aquesta vegada somrient mentre assentia amb el cap. Quan el va alçar havia tornat a recuperar totalment l’aplom.
-Doncs aquestes són les úniques notícies que tindrà de mi -va respondre ella.

A això, sumeu-li també les germanes de la nostra inspectora, la seva mare -ai, la mare! Quina mare!-, i aquest misteriós Inguma, el nom que rep a la Vall del Baztán un dimoni que es carrega les criatures ofegant-los mentre dormen,… una investigació trepidant!

Sabeu aquells llibres que te’ls cruspeixes en un cap de setmana?
Aquest no és d’aquests. Segons com, amb un dissabte en tens prou!

 

Estem esperant aquest Todo esto te daré!

Enhorabona, Dolores Redondo!

Share

Ready Player One, d’Ernest Cline

Quan vam rebre el Ready Player One, d’Ernest Cline, ho vam tenir molt clar. Un dels especialistes en videojocs més importants de Catalunya és amic del Nosaltresllegim, i qui millor per parlar-nos d’aquest llibre que l’Albert García?

Si no el coneixeu, l’Albert García és periodista i professor universitari, col·labora a La Vanguardia, Catalunya Ràdio, iCat.cat, Rac 1,… i en sap prou de videojocs com per poder donar classes del tema a la Universitat de Barcelona.

Entre el moment en què li vam donar el llibre per llegir i que ens ha passat la seva ressenya, només s’ha creuat un concepte pel mig: Pokémon Go. Nosaltres, això ha estat una força major!

Però anem per feina: a veure què ens explica l’Albert sobre el llibre d’Ernest Cline:

Cinc anys després de la seva publicació original, Ready Player One, d’Ernest Cline, ens arriba finalment amb la seva corresponent traducció al català. Ho fa després de convertir-se en una de les novel·les de ciència-ficció de referència de la darrera dècada, un èxit editorial que es demostra en la seva presència continuada (en anglès i en castellà) a la prestatgeria de best sellers de la llibreria Gigamesh de Barcelona —un regnat que, per cert, només ha estat superat per la fantasia èpica dels Lannister, els Stark i companyia—.

¿Quin és el motiu d’aquest èxit? Probablement el mateix o, si més no, un de molt semblant al que durant aquest estiu ha enlairat Stranger Things com la sèrie de televisió del moment: em refereixo, efectivament, a la nostàlgia, la poderosa, afectiva i sempre efectista nostàlgia. De fet, no m’estranyaria gens que els germans Buffer s’hagin inspirat en alguns aspectes de la novel·la de Cline a l’hora donar forma a la seva ficció per a Netflix. Ambdues obres ens transporten a una idealitzada dècada dels vuitanta, a la recerca d’uns lectors/espectadors ben entrats en la trentena que ja comencen a rememorar el seu passat.

readyplayeroneAra bé, mentre Stranger Things pren l’any 1983 com a escenari, el tirabuixó argumental de Ready Player One va molt més enllà. Som a l’any 2044 i la Terra és un erm postapocalíptic a causa dels conflictes, la desigualtat i la contaminació. Per intentar escapar d’aquesta realitat, les persones es refugien en un món virtual anomenat OASIS, una barreja entre una internet futurista, els videojocs massius online i la realitat virtual. Tot canvia, però, el dia que aquest món virtual també es veu amenaçat. Comença llavors la gran aventura per salvar l’OASIS, una fita que quedarà en mans de l’avatar que aconsegueixi la puntuació més alta en el marcador d’aquest gegantí videojoc: una odissea geek on la cultura pop dels vuitanta serà la gran protagonista.

I és que si alguna cosa desprenen les més de 500 pàgines de la primera novel·la d’aquest escriptor nord-americà és un profund homenatge cap a la música, el cinema, les sèries de televisió i, més especialment, els jocs de rol i els videojocs, de la dècada dels vuitanta i de la cultura geek en general. Des del jove hacker de Jocs de Guerra fins als cavallers artúrics dels Monty Python, des dels riffs de Billy Idol fins als sintetitzadors de New Order, des de la sèrie japonesa Ultraman fins a sitcoms com Los problemas crecen i, per damunt de tot, des del rol de daus i fitxes de paper de Dungeons & Dragons fins als píxels de videojocs com Adventure, Zork, Pac-Man, Joust o Street Fighter II.

Més enllà de totes aquestes referències Ready Player One és una novel·la que segueix fil per randa la clàssica estructura del “camí de l’heroi”, teoritzada pel professor Joseph Campbell, que no renuncia a aprofundir en els seus personatges, però que dóna preferència al desenvolupament de la trama. Tot plegat, en una narració àgil i no absent de clixés en la qual els capítols avancen gairebé com si es tractessin de les pantalles d’un videojoc, un ritme i una emotivitat que segurament és el que ha cridat l’atenció d’Steven Spielberg i la Warner Bros., que ja preparen l’adaptació a la pantalla gran de cara a la primavera del 2018.

L’aventura virtual protagonitzada Wade Watts, més conegut pel seu avatar Parzival, compta finalment amb una traducció al català que arriba quan la majoria dels seus lectors tipus, aquells capaços d’identificar cada vegada que Ernest Cline fa l’ullet, ja fa temps que han devorat la seva versió original o la castellana. Tanmateix, sempre és d’agrair que gèneres com la ciència-ficció comptin amb una edició en la nostra llengua. La traducció realitzada per Lluís Delgado i Rosa Borràs ofereix un molt bon nivell i, tot i que en algunes (poques) ocasions mostra dubtes a l’hora de traslladar termes típics del món geek (‘mecano’ per ‘mech’?), és un treball més que lloable.

Moltes gràcies, Albert! Pantalla superada! T’esperem aviat al Nosaltres perquè ens expliquis més llibres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Ready Player One
Autor: Ernest Cline
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Rosa Maria Borràs Montané i Lluís Delgado Picó
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2092-1
Preu: 18€

Share

Calendar Girl 2 – Abril Maig Juny, d’Audrey Carlan

CalendarGirl2AbrilMaigJunyAudreyCarlanFa poc, al Nosaltres us anunciàvem un nou fitxatge: la Míriam Manzano. I quin fitxatge!!

Ha estat tot l’estiu donant-nos la matraca més adorable que us pugueu imaginar perquè vol, necessita, està delerosa… té un  desig especial per la Sèrie Calendar Girl! Això de tenir una àvida lectora de novel·la eròtica és fabulós! Ja s’ha ventilat el Calendar Girl 2 – Abril Maig Juny, d’Audrey Carlan i ens està demanant el tercer, que va sortir la setmana passada!!

Aquí teniu el seu escrit:

Aquesta segona part, he de dir a que m’ha agradat encara més que la primera part! Esperava una saga eròtica i no gaire més, però aquí, a Calendar 2, he trobat una introducció més sensible de la protagonista, la Mia, que pot semblar una dona freda per la feina a la que s’ha de dedicar. En aquesta segona entrega però, coneixem un altre punt de vista de la vida que porta.

En Wes segueix fent la seva, però ni la Mia ni ell porta una vida compatible amb la seva relació. I la Maddy es fa gran i la Mia ho haurà d’acceptar.

L’Abril arriba amb en Mason Murphy, a Boston, on ha de netejar la seva imatge. És un home que se’l coneix per la seva debilitat per les dones i les festes. Serà amb l’ajuda de la publicista del Mason que aconseguiran el que ell no vol reconèixer: l’amor de veritat. I d’aquí, la Mia en treurà una amistat de veritat amb tots dos i que la convertirà en WAG més.

A Hawai, al Maig, la contracten per fer de model amb en Tai, on tots dos s’encanten des del primer moment. En Tai pertany a una cultura amb molta unió amb la família, on la seva mare es una mig “bruixa bona”. Ell busca la dona de la seva vida -sap que la Mia no ho serà- però això no impedeix que ho passin bé el mes sencer!

Finalment, el Juny va a parar a Washington DC per fer d’acompanyant del pare del senador Shipley -un home elegant que la fa sentir filla seva des de bon començament- que té una relació especial amb la dona de fer feines. Mentrestant coneix al senador, un jove guapo que fa que la Mia tingui un final… esgarrifós! Però no us diré més! Sé que amb això estareu tan intrigats com jo, així que… a llegir!

El llibre no té cap moment avorrit i he de dir que el vaig acabar en un tres i no res. M’he enamorat de la saga. M’ha deixat captivada!

A veure si ens arriba el tercer trimestre de la Calendar Girl aviat, Míriam! Serà teu!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 2 -Abril, Maig i Juny-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2108-9
Preu: 17,90€

Share

Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona

alloquevapassaracardosQuan vam rebre el llibre del Ramon Solsona ens va venir un lector del Nosaltres al cap: en Lluís-Emili. Però de cop, se’ns va presentar una lectora que -misteriosament- coneixia l’autor i, a més, és de La Pobla de Segur! Només hauria estat més perfecte si vingués de la Vall de Cardós. La proximitat, s’ha decantat en favor de la Mariona!

A veure què ens explica…

S’uneixen diversos factors que han condicionat la lectura d’aquest llibre. Per començar, l’admiració cap a l’escriptor: el Ramon és d’aquella mena de persones que cauen molt bé. En segon llloc, el fet d’haver passat la meva infància molt a prop d’on se situen els fets que narra la novel·la també hi ha ajudat molt, un territori privilegiat que sembla haver oblidat tot el que fou.

I de què va? La novel·la ens situa a la Vall de Cardós, als anys seixanta, quan la comarca bullia amb totes les grans obres hidroelèctriques que s’hi estaven fent, tal com havia passat, passava i passaria en moltes zones d’Espanya durant aquella època. La transformació del territori canviaria per complet la rutina de la zona, de la gent que hi vivia,… d’aquell món.

És en aquest moment en què van arribar a llocs com la Vall de Cardós gent d’arreu d’Espanya per treballar-hi.

Un assassinat a la Vall és l’eix del relat que ens explica en Ramon Solsona. Gràcies a testimonis en primera persona anem entenent i descobrint què s’amaga darrere d’aquesta mort i totes les històries paral·leles que l’envolten.

Són petits relats molt curts. Capítols molt concisos. Un munt de veus que ens ofereixen una visió des d’un munt de punts de vista que aconsegueixen que l’assassinat en sí no sigui l’inici i el final de la novel·la, sinó una excusa per retratar aquell moment, aquella gent, l’entorn, la convivència entre els d’allà i els nouvinguts.

I darrere dels grans embassaments i obres que inaugurava Franco, vides i més vides d’individus que venien de la misèria i que l’arriscaven tot foradant la roca en una transformació pràcticament invisible al territori. Roques foradades que van ser i segueixen sent imprescindible perque aquelles obres mastodòntiques segueixin funcionant mig segle després.

En Ramon Solsona ha fet un llibre que, sense ser un thriller trepidant -no ho busca, tampoc!-, aconsegueix que ens llegim més de 450 pàgines de petites històries molt ben situades en el temps però també en l’espai i en el llenguatge de la zona. Perquè us asseguro que els d’allà sabem què vol dir “fer supo supo”.

Per mi, i afortunadament per molta gent, un llibre de Ramon Solsona és garantia de bon llibre.
I “fer supo supo” vol dir trobar-se algú inesperadament i intercanviar unes paraules.

Us queda molt més per descobrir, ara.

Gràcies, Mariona! T’esperem aviat al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per poder començar-lo a llegir!

Títol: Allò que va passar a Cardós
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-630-5
Preu: 20€

Share

Els Nostres llibres per aquest estiu

seleccio nosaltresllegim estiu

Hola a tots Nosaltres! Ja tenim l’estiu a sobre i entre platja, muntanya, aires condicionats i ventiladors, ¿què és l’únic que ens falta per convertir aquesta època de l’any en inoblidable? Els nostres llibres!! I perquè un estiu sense llibres no és un estiu de debò, aquí teniu la nostra selecció de llibres per aquest estiu:

El Tot això ho faig perquè tinc molta por de l’Empar Moliner va ser un dels títols de Sant Jordi i és ideal per portar-lo a tot arreu! No és un llibre de grans dimensions però el que conté són alguns relats que us meravellaran. Pur estil Moliner, aquest recull de contes només us pot fer por si us hi identifiqueu massa mentre feu un petit somriure! Aquest Premi Mercè Rodoreda 2015 és d’aquells que alguns qualifiquen com a “must read”! S’ha de llegir!

Aquest fenòmen anomenat La Vídua de Fiona Barton està arrasant, literalment, a tot arreu! És un thriller dels bons amb un aire… diferent! La veritat és que captiva des de la primera fins a l’última pàgina i deixa els nostres lectors com en Lluís-Emili i els editors com la Pema Maymó amb aquell “no puc deixar de llegir” que tant ens agrada! Un valor segur! I si sou fans del thriller i la novel·la negra, també hi ha L’aniversari de l’Imma Monsó! Un tros de llibre que no enganxa… directament abdueix!

En Víctor Amela i el seu La filla del capità groc no només van ser el llibre de Sant Jordi sinó que segueixen a dalt de tot de les llistes setmana rera setmana. Al Nosaltres en vam parlar fa temps, del Premi Ramon Llull d’enguany, i ja llavors explicàvem que aquest és un viatge pel Maestrat, els Ports de Beseit el parlar d’allà… i del Groc! Això sí que és un personatge!

Pels que són no tan grans i els agraden els bons llibres, tenim un nom i el sap tothom: John Boyne i El noi de la casa de la muntanya. A aquest autor li haurem de fer una estàtua, de tants joves lectors que està creant! Però més enllà de la classificació per edats, aquesta és una història bonica però també una mica amarga, tendra, molt ben escrita i que ens fa viure durant vuit anys a la residència del Führer.

I parlant de tenim un nom i el sap tothom, un altre llibre per fer pretemporada són les Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, on viurem el recorregut vital d’un home que ha tingut molta relació amb el món Barça però que, estranyament, no sent coses tant culers com ara un odi irrefrenable contra el Madrid -quants somriures veu veure als primers minuts de la final de l’Eurocopa- o una incomprensió d’algunes actituds que converteixen el Barça en una particular secta esportiva. I no parareu de riure!

Per portar sota el braç si aneu amunt i avall per terres de parla catalana, la Guia sentimental de l’Empordanet de l’Adrià Pujol, i la Guia sentimental de l’Alguer de Joan Elies Adell que fa poc que hem explicat al Nosaltres. Perquè els llocs no són només mapes, visites guiades i Instagrams geolocalitzats. Cal saber què cal descobrir dels llocs on anem de la mà dels “professionals” de la zona!

Un fitxatge d’última hora i molt i molt adequat per la calor que fa: la sèrie Calendar Girl, d’Audrey Carlan! La nostra lectora de capçalera de novel·la eròtica i romàntica ja ens està demanant -quan encara no ha sortit i no s’ha acabat la segona- la tercera part i no para de comptar mesos de l’any perquè ja se sap que hi ha quatre trimestres! Que això no és l’escola! És la sèrie més calenta d’aquest estiu!!

Pels que no us moveu de casa perquè treballeu però voleu viatjar a l’altra punta de món, què millor que el Res no és perfecte a Hawaii del Màrius Serra? El nostre verbívor preferit ens fa un exhaustiu repàs d’aquestes illes del Pacífic amb alguns personatges que de pacífics no en tenen res però que us mostraran les adorables imperfeccions d’aquest suposat paradís. I tot, és clar, amb l’estil Màrius Serra!

Pels que aneu de turisme per Barcelona, no deixeu de fer una pujada per les escales mecàniques cap al barri de La Salut per visitar el parc dels protagonistes d’un llibre apassionant: Els Güell, d’Andreu Farràs. Aneu a donar una volta pel parc i emporteu-vos aquest magnífic treball de recerca de les aventures i desventures d’una de les famílies més importants de la història de Catalunya.

I per acabar, el Premi Sant Jordi d’enguany! Si encara no heu llegit La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, teniu tot el que resta d’estiu per fer-ho i, si ho feu, ens ho agraïreu!! És un llibre que ha seguit recollint premis després de la grossa del Sant Jordi per alguna raó! És un llibre que va ser capaç que en Lluís-Emili, que tira a lectura reposada, se’l ventilés en dos dies! La veritat, és un llibre fascinant i molt, molt, molt ben escrit. És un llibre molt bonic!

Bon estiu i bones lectures a tots Nosaltres!!

Share

Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan

calendar-girl-1-gener-febrer-marcAl Nosaltres tenim un nou fitxatge: la Míriam Manzano.

I quin fitxatge!! Hem trobat una lectora de novel·la eròtica que devora els llibres com si fossin protagonistes masculins de novel·la eròtica!! Li vam donar aquest  Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan, i es va ventilar les més de 400 pàgines en 4 dies!!

Això sí que és passió per la lectura!! Aquí teniu el seu escrit:

La Mia es una noia de vint-i-quatre anys que després de relacions nefastes coneix en Blaine, un individu espantós que aconsegueix que el pare de la Mia li degui un milió de dòlars.

La mare de la Mia va abandonar la família quan era petita i ella és qui s’encarrega de cuidar el seu pare i la seva germana petita, la Maddy, que té dinou anys i estudia a la universitat. La Mia també compta amb la seva amiga Ginelle, que ha passat tota la vida amb ella, i que cuida la Maddy quan la Mia no pot. Mireu si n’és, d’espantós, en Blaine, que li clava una pallissa al pare de la Mia i el deixa en coma!

És per això que la nostra protagonista, es rendeix a l’única solució que troba: la seva tieta, que té un negoci d’acompanyants. Aquesta nova feina que al principi no convenç gens la Mia acaba per convertir-se en una font d’experiències i de uns homes que no oblidarà mai més: un surfista escriptor de guions de pel·lícules -el Wes-, un artista de Seattle -l’Alec-, i un hereu adinerat d’un gran empresari del món dels restaurants -l’Anthony-.

En Weston Charles Channing III, en Wes, necessita una acompanyant per poder fer negocis sense interrupcions… i Nosaltres, amb ella aquest noi tindrà el millor sexe de la seva vida! Tot va tant sobre rodes -i en moto i tot- que s’acaben enamorant! Però ella ha de marxar a seguir treballant!
Amb l’Alec, a Seattle, la Mia es converteix en la musa d’un artista durant els següents vint-i-quatre dies. Ella es dedica a fer posats però també… L’Alec també l’ajuda a sentir-se estimada. M’enteneu, oi?
Amb l’Anthony, l’últim destí d’aquest primer llibre de Calendar Girl, la Mia viatja a Chicago per fer-se passar per la seva promesa perquè… potser que ho descobriu vosaltres. No us dic res més.
Després de tres mesos i tres amants, la Mia torna a Las Vegas havent fet la seva feina i havent après alguna cosa de tots i cadascun d’ells.

Aquest primer episodi de la sèrie Calendar Girl ha sigut fascinant! Una novel.la eròtica i romàntica alhora on hi he trobat aspectes més profunds, no només físics, com m’he trobat sovint en novel·les d’aquest gènere. De debò que el recomano: enganxa desde la primera fins l’última pàgina!

Recomanat queda, doncs! I sabeu què és el millor? Quan la Míriam ens va dir que ja se l’havia acabat, el primer que va dir va ser: “quan em passareu el segon llibre?”

Els teus desitjos són ordres, Míriam!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 18,90€

Share

El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset

elllibredelespetitesrevolucionsLa Natalia, una de Nosaltres, ens explica El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset. Com bé sabeu, aquí hem ressenyat més d’un llibre d’aquesta autora. Si els voleu trobar tots, seguiu aquest enllaç. I ara, a fer petites revolucions!

Els llibres de l’Elsa Punset són garantia de bona lectura i bons consells. La veritat, no tothom està gaire obert a aquesta mena de llibres però, un cop trets els prejudicis de sobre, resulta que diuen coses que moltes vegades necessitem que ens diguin, o si més no, ens posin per escrit i ho puguem portar amb una mica de discreció.

No és només que ningú no sigui perfecte. És que hi ha qui s’ho creu massa i hi ha qui necessita creure-s’ho més. En aquest cas, Elsa Punset ens proposa unes microreceptes per tal de millorar en el nostre dia a dia. Com bé diu el títol, fer petites revolucions en el nostre dia a dia per tal de que aquest sigui molt millor, que en el fons vol dir “més planer”, “més agradable” i sobretot, “més feliç”.

I què ens proposa? Fer rutines sanes que ens permetran en un futur afrontar les coses amb més enteresa: connectar amb la naturalesa, entendre la nostra solitud acceptant-la i estimant-la, alliberar-nos d’hàbits nocius, controlar l’enveja,… totes aquestes qüestions, amanides amb trucs, llistes que podrem omplir nosaltres mateixos al llibre, preguntes, consells, i propostes d’això que l’autora anomena “rutines exprés” per millorar cada àmbit de la nostra vida en el dia a dia.

La veritat, Nosaltres, a vegades calen llibres com aquests per tal de treure’s la mandra del “no vull canviar perquè no sé com fer-ho”. Amb aquest llibre, no és que no hi hagi excuses… El que sí que hi ha són molt bons consells.

Gràcies pel teu escrit, Natalia!! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: El llibre de les petites revolucions
Autor: Elsa Punset
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ricard Vela
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2062-4
Preu: 18,90€

Share

Tan senzill com fer-te un petó, de Blue Jeans

tansenzillcomferteunpetoAvui estrenem una nova lectora al Nosaltres! Es diu Susana i és molt i molt fan de la novel·la romàntica. Qui millor, doncs, per llegir el nou llibre de Francisco de Paula, conegut per tothom com a Blue Jeans?

Aquí teniu els seu escrit:

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, ens presenta la segona part de la novel.la Tan senzill com tuitejar t’estimo, titulada Tan senzill com fer-te un petó.

En aquesta segona part de la novel·la, descobrim com el grup de estudiants de universitat que vam conèixer a la primera part s’enfronta a noves situacions. En aquesta segona part apareixen situacions paranormals, noves trames d’amor entre els estudiants del passadís 1b de la residència Benjamin Franklin, apareixen nous personatges que faran revolucionar alguns dels nois del passadís, apareixen dubtes amorosos, dubtes amb el futur,…

En aquesta segona part podrem descobrir moltes coses però també ens deixarà amb ganes de més! Un gust agredolç però que no decep en cap sentit.

Els estudiants del passadís 1b s’adonaran que no tot és com es pensaven, que les primeres aparences no sempre són les que conten, i que els sentiments canvien, com les persones. Que mai no es pot dir que d’aquesta aigua no en beuré, entre moltes altres coses.

No us podeu perdre aquesta segona part de la sèrie de Francisco de Paula. No us decebrà i us deixarà amb ganes de més. Si voleu descobrir què els passa i com s’ho passen aquest grup de nois i noies a la universitat, benvinguts a la continuació de Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Susana, t’esperem més sovint!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com fer-te un petó
Autor: Francisco de Paula
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal | Núria Parés Sellarés
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-2089-1
Preu: 18,90€

Share

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Share