Arxiu de la categoria: Humorístic

Una comedia ligera, d’Eduardo Mendoza

2 respostes

Títol: Una comedia ligera
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Planeta
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-322-0797-6
Preu: 20€

Alerta roja! Durant dues o tres setmanes em vaig quedar sense material fresc per llegir i, per tant, vaig haver de tirar del meu fons d’armari i l’escollit va ser aquesta Comedia ligera.

Ja fa un grapat d’anys que la vaig llegir però després d’aquesta segona lectura he quedat ben sorpresa. Jo no recordava que m’hagués fet pas l’efecte que ara m’ha fet. Suposo que deu de ser cosa dels anys, que no passen perquè sí.

El Carlos Prullás escriu guions per obres de teatre més aviat ximpletes, una mica picants, una mica innocents… En fi, el que s’estilava durant els anys de la postguerra a Barcelona (i a tot arreu, només faltaria!).

De la manera més tonta, aquest home guapot, ben plantat, de vida displicent, bon coneixedor dels millors llocs per anar a fer l’aperitiu i després un bon dinar, seductor incorregible… es troba encaixonat i cada cop més embolicat en una història d’un assassinat que cada cop més l’assenyala a ell.

Al Prullás li toca passar per un calvari, i això farà que es miri la seva trajectòria i que es miri els amics, els companys de feina i la família amb uns altres ulls.

Sense deixar mai d’utilitzar una melancolia en blanc i negre pròpia de l’època i la sàtira fina i divertida tan característica d’aquest autor, aquesta novel·la es una classe magistral de la Barcelona de pobres i rics, de “tablaos” i “jaranes” en tuguris de mala mort, de terrasses al sol amb vermut, i després, cap a casa amb La Vanguardia i el tortell.

Una crònica fabulosa del pas del temps, amb Masnou de fons fent de decorat d’unes vacances que fa anys, molts anys, es van acabar per sempre.

Share

El llibre de jocs de Crackòvia

Deixa un comentari

Títol: El llibre de jocs de Crackòvia
Autor: Minoria Absoluta; Toni Soler
Editorial: Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-476-0
Preu: 18,95€

Les emoticones acostumo a reservar-les per quan comento un post que no he escrit jo, però avui no me’n puc estar i començaré amb un 🙂

Si aneu seguint aquest Nosaltres ja sabreu que tinc una certa tirada pels llibres de la comitiva del Toni Soler. De fet, “Polònia” és dels pocs programes que miro de no perdre’m i “Crackòvia”, tot i que no m’agrada tant, el veig perquè a casa desperta el consens més absolut els dilluns havent sopat. Així doncs, aquest llibre no ens podia faltar.

El vam estrenar (no sé si dir-ne “llegir”) el diumenge passat a la tarda, quan una molt bona amiga de la  meva filla va venir a casa. Vaig treure el llibre i ens vam dividir en dos equips: el meu marit i jo, i les nenes. Ràpidament es va veure qui anava a guanyar aquella lliga i qui en quedaria cuer. Dau en mà vam començar per Les 1001 proves, un joc de taula en què queda claríssim com és de difícil séver la ralrap entre moltes altres coses! Aquí ja vam començar a fer pena, els grans! Però a l’Adivinar personajes (presentat pel Sergio Ramos) ja va ser el caos! Es nota que a l’escola “Crackòvia” arrasa perquè ens feien endevinar uns personatges d’allò més difícils: l’escopinya de l’Espanyol crackòvic, per exemple!

Per no enfonsar-nos en la misèria, els grans ho vam deixar córrer i elles s’hi van quedar una estona més… les sentíem riure a cor què vols!

Voleu un fragment del llibre, com quan comento un poemari? Doncs aquí va! Un “verset” del Sergio Ramos de “Crackòvia”:

Gana el primero que denduce, decduce, induce… el primero que acierta, vamos.

Ah, i una cosa més, mireu la faixa del llibre perquè conviden a anar al plató de “Crackòvia” durant una gravació!

Share

La col·laboradora d’Empar Moliner

3 respostes

Títol: La col·laboradora
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-493-7
Preu: 18,50€

Ai senyor, quina novel·la! L’Empar Moliner fa servir un ritme ràpid, enèrgic, no dóna treva al lector. Pot agradar o no, però de ben segur que no deixa indiferent.

La col·laboradora es guanya la vida fent de “negra” de personatges més o menys mediàtics. Està prou ben relacionada amb el “mundillo”, com diu ella. Ara treballa bàsicament per una “plantació”, però no fa fàstics a cap encàrrec, vingui d’on vingui, si es pot guanyar una “pasta”, que bona falta que li fa.

El cas és que de feina no n’hi falta perquè és bona, sap treure històries i suc d’allà on no n’hi ha, solucionar i corregir textos impossibles de publicar, o deixar-ho tot en bones condicions, ben condimentat i… tothom content!

Per tota una sèrie de circumstàncies ben enrevessades, li toca fer una feina que té tela. La Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica li encarrega que faci un poti-poti que quedi maco i aparent, de la injusta mort d’una víctima de la Guerra Civil: l’Antonieta Gelabertó, filla del Penedès.

Per donar-li brillantor a la cosa, la Conselleria organitza un acte, amb monument a les víctimes inclòs, un vermutet a peu dret i a ple sol (pobres avis que han d’assistir-hi), i una xerrada per donar a conèixer el llibre que s’ha “currat” La col·laboradora. I ja que som al Penedès, quin lloc millor que unes caves per muntar l’espectacle.

A partir d’aquí la història es dispara per camins ben dispars. És com un drac de set caps, on cadascun d’ells té coses a dir i, mica en mica, tot va lligant i posant-se al seu lloc.

La sensació que a mi m’ha deixat és que és un llibre millor del que em pensava que seria de bon principi. A mesura que he anat avançant en la lectura, ha anat convencent-me i agradant-me cada cop més.

És “golfu”, original, dramàtic i divertit alhora.

Té de tot!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Amb una mà al davant i l’altra al darrere

2 respostes

Títol: Amb una mà al davant i l’altra al darrere
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-774-9
Preu: 13€

El Martí s’ha llegit Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, i ens n’ha fet la ressenya:

Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, és un petit llibre que narra les peripècies del matrimoni Ransome, una parella normal i corrent, de classe mitjana i sense fills i, sobretot, a qui el temps els ha desgastat un amor que potser va existir algun dia.

El punt de partida d’aquesta petita novel·la que té molt de guió cinematogràfic –aquestes són les arrels de l’autor- és que després d’un Cosí fan tutte potser no prou satisfactori, el matrimoni Ransome es troba la casa buida. No els han “robat” com diu la Sra. Ransome: els han “desvalisat”, corregeix l’advocat Sr. Ransome. Perquè ja se sap que les cases no es roben. Es desvalisen. Total, que es queden Amb una mà al davant i l’altra al darrere (el títol en anglès seria alguna cosa així com Amb la roba que porten posada)

El fet és que el nucli del seu univers se’n va a fer punyetes, o si més no, desapareix per complet, i és quan surten del seu pinyol que comencen a veure que existeix quelcom més fora de les portes de casa seva i la seva quotidianitat.

Ara resulta que tampoc està tan malament relacionar-se amb el noi immigrant que hi ha a la botigueta que està a quatre passes de la casa buida, que el món de fora d’aquest pinyol no és ni lleig, ni pobre, ni feréstec, i fins i tot pot tenir bon gust (això de menjar moniato no se’ls havia passat pel cap, fins ara).

A tot això, un petit gir de guió (tornem-hi, és d’on ve l’autor) farà que puguem anar veient una petita metamorfosi dels Ransome que, sempre mantenint les formes, obren el seu cap i el seu cor al món extern al pinyol.

Aquesta petita novel·leta es llegeix en un tres i no res i té un element que potser no es troba prou sovint en els llibres que ens cauen a les mans: tot el que llegeixes es imaginable. Aquesta és la gràcia del llenguatge proper a l’audiovisual. Potser no l’estàs veient a la televisió, però totes les imatges són al teu cap.

Una bona tarda de lectura i cinema imaginat.

Share

Això de la micció és allò del pixar amb bona fonètica, oi?

3 respostes

Títol: #miccionari
Autor: @frandomenech
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-6641-492-0
Preu: 11,95€

No l’hem contractat. Ha vingut sol. S’ha assabentat per la xarxa que al Nosaltres teníem El miccionari del Francesc Domènech… i aquí en teniu la ressenya:

Hola, em dic Marcel i sóc piulaire compulsiu. Tinc Twitter des de fa temps i no me’n puc estar: l’he de mirar, remirar, repiular, dir-hi la meva, reprimir-me de no dir bestieses massa grosses, i sobretot, passar-m’ho bé veient les bestieses que diuen els altres.

Si s’hagués de fer una guia d’inici per l’usuari d’aquesta xarxa que twiteja en català -piular és un verb més nostrat, però bé…- se l’hauria d’advertir dels quatre usuaris que cal seguir per, cadascun en aquests diferents temes, estar informat, saber què toca saber, veure i llegir coses interessants, i riure. Cal dir que aquest últim és, segurament, el més saludable.

@frandomenech –no li penso dir el nom- és un d’aquests usuaris de la “rissa”, que en dèiem abans, i que juntament amb gent com ara @victorcorreal et dibuixen un somriure quan mires què diu la gent. Aquest parell, a més, són de la factoria de l’APM!…

El fet és que una de les coses que mou Twitter és l’humor i l’actualitat. Si voleu el millor recull d’aquesta fusió (micció, que diria en @frandomenech), busqueu el seu #miccionari, que també va apareixent dia a dia al diari Ara.

Humor semàntic dels nostres dies, amb definicions que van des del “Shoppinghauer” (un filòsof que compra llibres de forma compulsiva), “The Woking Dead” (sèrie de zombis asiàtics), “converlent” (el procés cap a la independència liderat per Artur Mas), o altres perles similars.

El #Miccionari del @frandomenech és un recull de “txwists” (twits amb “xists”) que faran il·lusió, especialment a la comunitat tuitaire catalana que construeix, tuit a tuit, aquest país nostre que és la Catalunya digital. Si a això hi afegiu el pròleg de Màrius Serra (aquest i la seva llengua són infalibles!) ja teniu el llibre perfecte per aquell amic amb qui, quan quedeu per fer un cafè, costa treure-li el telèfon del davant de la cara perquè ha d’explicar que ha quedat per prendre un cafè, fer un “check-in” al Foursquare, dir on és, amb qui, i si pot ser, fer-hi una foto amb Instagram.

Com a mínim estarà una bona estona davant d’un llibre i no del telèfon…

I és que no hi ha res com la bona tuiteratura: grans novel·les en 140 caràcters.

Encara que això… és un diccionari, oi? Em sembla que he pixat fora de test 🙁

RT!

Share

Casats contra solters

1 resposta

Títol: Casats contra solters
Autor: Alfred Picó
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-456-2
Preu: 18€

Sovint ens arriben a les mans lectures plenes de tòpics sobre la rivalitat entre els casats i els solters, i les especificitats de cadascun dels dos grups.

Aquest llibre, malgrat que a jutjar pel títol, d’entrada ho podria semblar, no es limita a plantejar les situacions típiques ni fa les bromes de sempre.

Acabem reconeixent-nos en cadascun dels personatges, ja siguin casats o solters, i riem i plorem amb ells.

Alfred Picó aconsegueix, a Casats contra solters, retratar els personatges fugint dels tòpics més explotats, per això ens els creiem. I, de tant reals com semblen, acaben esdevenint còmplices dels nostres sentiments més íntims.

Trobareu, porteu aliança o no, una miqueta de vosaltres mateixos en la Laia, el Jesús o el Ponce.

En definitiva, m’ha semblat una lectura divertida i per això us la recomano!

Share

DG

2 respostes

Títol: DG
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 251
ISBN: 978-84-7727-227-4

DG és un llibre de l’any 1998 d’en Ramon Solsona que ja havia llegit però que, gràcies a l’amabilitat d’un estimat parent, he tingut l’oportunitat de rellegir. I com que tinc mala memòria he pogut fer-ho i gaudir-lo com si fos la primera lectura. Es tracta d’un llibre molt divertit. Durant la lectura no ens farà esclafir de riure, però sí que aconseguirà que, mentre el llegim, dibuixem un agradable senyal d’estar passant-nos-ho d’allò més bé.

Aquest llibre de 1998 podria haver estat escrit ara, ja que el comportament de molts dels seus protagonistes (polítics de diversa índole), la seva malaptesa, les corresponents conxorxes i deliris, malauradament encara són ben presents avui en dia.

També ens trobarem amb ciutadans ben originals que, amb la seva hilarant o si més no original manera de fer, s’enfronten o fan la gara-gara als esmentats polítics.

Maruja Ruiz (MR), és la protagonista del llibre. Una dona senzilla i fins i tot amb pocs coneixements culturals que, sense saber com, es troba encimbellada en el càrrec de Consellera de Felicitats Diverses de la Generalitat de Catalunya.

Ramon Solsona ens acompanya a seguir les insòlites aventures de la nostra MR al llarg de tota la seva carrera política en la qual arribarà a conèixer un divertit personatge: un Conseller de la Generalitat que amaga amb una disfressa i un bigoti la seva condició de soci i seguidor del RCD Espanyol de Barcelona.

Share

Casats i solters, una frontera molt prima

8 respostes

Títol: Casats contra soltersCasats contra solters
Autor: Alfred Picó
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-456-2
Preu: 18€

L’Adrià Cortadella s’estrena amb Nosaltres… Sí, sí, amb un tema polèmic! Llegiu, llegiu!

Casats contra solters és la nova novel·la del professor i periodista Alfred Picó. Després que les seves primeres novel·les l’hagin consolidat com un gran referent de la novel·la esportiva catalana, ara deixa el futbol a un segon terme per centrar-se en les relacions personals. Més concretament, la seva història gira entorn d’una temàtica d’allò més actual: està de moda tenir parella?

Alfred Picó eludeix la crisi econòmica per capbussar-se en una tant o més important i que ja fa temps que planeja sobre les nostres vides: la crisi personal. I és que, segons explica, tots els seus amics s’han divorciat i reconvertit en singles convençuts i militants. Si observem les estadístiques és evident que alguna cosa està canviant: cada 25 minuts se separa una parella a Catalunya.

El perfil més habitual d’aquests nous singles és el d’una edat que va dels 40 als 49 anys. Aquesta franja inclou plenament l’autor Alfred Picó, i per això es va animar a fer un retrat d’allò que està vivint a dia d’avui: la fragilitat de la parella i els nous models de relació. Singles que treuen pit però a la vegada se senten sols, casats convençuts que reivindiquen fanàticament el matrimoni de tota la vida, trànsfugues que aparenten ser ferms militants d’un bàndol i que realment no ho són gens. Tota aquesta guerra de bàndols és representada per l’autor amb un llenguatge fresc, àcid i modern, però sobretot, amb la millor metàfora possible: un partit de futbol de casats contra solters.

Jesús i Ponce són dos amics, un casat i l’altre solter, que fa vint anys van jugar el típic partit de futbol casats contra solters. Els solters van humiliar els casats estrepitosament. En Jesús, amb ganes de revenja, proposa repetir el partit i vet aquí que es troba amb molts problemes per convocar un equip de casats. Els jugadors van canviant de bàndol quan menys s’ho espera…

I és que, segons l’autor, la frontera entre els dos bàndols és molt prima: “mai pots saber a quin bàndol et trobaràs la setmana que ve”. Els seus avis deien que ser solter era un estat provisional. Alfred Picó, tot i creure en l’amor, constata que avui en dia això és completament l’inrevés. L’únic segur pels dos equips és que el més neutral és que l’àrbitre sigui un capellà: un solter, però casat amb Déu. Amén.

Share

Història de la meva puresa

4 respostes

Títol: Història de la meva puresa
Autor: Francesco Pacifico
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-863-3
Preu: 18,50€

Fabio Rossini és el quart i més petit dels germans d’una família, com diria jo, com a mínim… peculiar.

Els dos nois més grans es dediquen al noble art de no fer res i la seva màxima inquietud és seure al sol en alguna terrassa cèntrica de la bella Roma, amb la Gazetta dello Sport a les mans, mentre belluguen amb artística harmonia i estudiada indolència els seus peus calçats amb unes estupendes Tods.

Després ve la germana, estrambòtica com ella sola, editora més o menys exitosa d’una sèrie de publicacions marcades per l’escàndol i la provocació.

En Fabio és l’últim dels germans d’aquesta família amb cognom de canelons. Té uns anys pròspers i bons, és físicament guapot, però per causes misterioses, de la nit al dia, cau en un frenesí místic i profundament catòlic que li posa tant el cos com la vida del revés.
Treballa en una editorial diametralment oposada a la de la seva germana, on d’escàndols i històries sicalíptiques, res de res.

Es dediquen a Déu en cos i ànima i miren de fer el bé i sembrar la llavor cristiana per tot arreu. Però una de les publicacions que el nostre noi té entre mans i que tracta un tema delicat i espinós, provoca que en Fabio marxi de Roma per tal de posar com més distància millor, i…. a París que se’ns en va.

A partir d’aquest moment li passen coses de tota mena que posen constantment a prova la seva castedat, les seves promeses i les seves conviccions més arrelades.

Història de la meva puresa, de Francesco Pacifico, és un llibre original, diferent, tràgic i divertit alhora. Rabiosament fred i modern.

Escrit amb un to i un ritme que convida a llegir-lo de manera frenètica i ansiosa.

Brrrrrr!! Té un no sé què que fa que aquest noi ens faci patir!

Share

No tornarem mai més

3 respostes

Títol: No tornarem mai més
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 201
ISBN: 978-84-7727-283-0
1a edició novembre del 1999

El fet d’haver-li deixat a un parent i haver-li parlat amb entusiasme del darrer llibre d’en Ramon Solsona, L’home de la maleta, ha tingut l’agradable conseqüència de que aquest m’hagi volgut deixar dos llibres anteriors del mateix autor.

Em refereixo a DG i a No tornarem mai més.

He començat per aquest darrer i m’he trobat amb un llibre molt amè. A estones divertit i a estones, sobretot a la part final, tristot.

És un llibre d’ambient militar però que pot agradar fins i tot a qui no hagi fet la mili i també a qui no s’identifiqui gens amb els afers de l’exèrcit.

El llibre ens descriu com una colla de joves de diferents caràcters, orígens i estrats socials s’enfronten, l’any 1970, al molest tràmit d’unes milícies universitàries. Ens familiaritzarem, circumstancialment, amb el peculiar llenguatge militar i així ens trobarem amb mots com “tetones”, “charneques”, “vestir de bonito” i d’altres curiositats que mai no sentiríem fora d’aquest àmbit casernari.

També ens trobarem amb el típic militar espanyol al comandament per “chuscos”, de mal caràcter i pitjor tracte amb els milicians, actitud que li serveix per sublimar els fracassos personals viscuts tant en la seva vida militar com en la personal.

En un brillant exercici d’estil, en Ramon Solsona ens relata la mateixa història tres vegades. Això sí, relatada des del punt de vista de tres protagonistes distints a través dels quals tindrem la percepció d’estar llegint històries pràcticament noves, tot i que amb protagonistes coneguts.

Un epíleg ens presenta de nou alguns dels protagonistes trenta anys després i sabrem quines conseqüències ha tingut el pas dels anys en les vides d’aquells, aleshores, joves milicians.

Share