Arxiu de la categoria: Humorístic

Mare en pràctiques, d’Agnès Busquets

1 resposta

@ColumnaEdicions @Grup62

Introducció a la postmaternitat

He llegit gran part d’aquest llibre mentre la meva filla roncava sobre la meva panxa perquè ara mateix és l’única manera que s’adormi una mica durant el dia. Quan he acabat de llegir-lo i he vist la cara més maca del món recolzada al meu pit, com si fos la cosa més natural, m’ha vingut al cap un record d’abans d’estar embarassada. D’abans de ni tan sols pensar en tenir fills…

Va ser fa uns anys en un concert de Joan Miquel Oliver. El guitarrista d’Antònia Font ens demostrava que en solitari també és un crack i a cada cançó ens regalava alguna anècdota o comentari humorístic. En una d’aquestes dissertacions ens va explicar que tenia un fill i que quan la gent se n’assabentava semblava trobar-ho sorprenent (potser perquè Oliver és relativament jove o perquè és un artista i per tant obligatòriament un home sense lligams). Davant d’aquesta reacció, el guitarrista responia:

—Però si el més normal és tenir fills! D’on us penseu que heu sortit vosaltres, si no?

Quanta raó…!

Perquè avui en dia, un dels efectes secundaris de la sobreinformació a la qual estem sotmesos és que una cosa que s’ha fet tota la vida acaba semblant estranya i increïble. Ara, a allò que puguin dir les nostres mares, iaies, tietes, veïnes, amigues amb fills, amigues sense fills, etc. hi hem de sumar el que ens diran llevadores, infermeres i pediatres (que no es posen d’acord ni per casualitat), i el que nosaltres ens veiem empesos a cercar en llibres, i sobretot al maleït Internet. Diuen que el saber tranquil·litza… doncs a mi em treu de polleguera!

L’Agnès Busquets repassa aquesta nova “postmaternitat” en el seu llibre Mare en pràctiques (i també ho fa al programa de ràdio La tribu) d’una manera amena i humorística. Ens fa propera una experiència única i personal en un temps en què les experiències personals, per molt universals que siguin, normalment semblen qualsevol cosa menys properes. Quan, a vegades, el meu marit i jo ens mirem la nostra petita i després ens mirem l’un a l’altre un dels dos acaba exclamant:

—Com pot ser que ens la deixin tenir!? Què en sabem nosaltres de pujar una criatura!?

Potser pensem així perquè tenir fills ha passat de ser quasi una norma (abans una dona només havia de pensar en casar-se i ser mare) a ser una opció que comporta més complicacions que estudiar vuit llicenciatures i tres màsters alhora.

Potser encara no ens creiem que una cosa tan delicada depengui tant de nosaltres… ni que aquesta mateixa cosa tan preciosa i meravellosa sigui realment nostra.

Ara, el que més ajuda és, sens dubte, compartir tots aquests neguits i barreges d’emocions. L’Agnès ho ha fet i animo totes les mares de Catalunya a treure una estona per a fer-ho també; començant per llegir Mare en pràctiques. Val la pena i us sorprendrà fins a quin punt les experiències que s’hi descriuen us sonen.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Mare en pràctiques
Autora: Agnès Busquets
Editorial: Columna
Col·lecció: No Ficció
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-664-1530-9
PVP: 16,95 €

Share

Una família feliç, de David Safier

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

La Bàrbara ens ha fet la ressenya d’Una família feliç, l’últim llibre de David Safier, autor dels divertits i celebrats Maleït Karma, Jesús m’estima i Jo, jo, jo… i Shakespeare. Aquí la teniu:

Una manera original d’explicar una història divertida. M’ha sorprès molt positivament com l’autor decideix narrar l’aventura de la família Wünschmann: cada capítol fa avançar la història però cada cop és un personatge diferent qui la narra, aportant-hi el seu punt de vista i les seves reflexions, pròpies de la seva trista vida: l’Emma es veu com una dona desgraciada que es va veure obligada a sacrificar la carrera quan es va quedar embarassada de la seva primera filla, la Fee. El seu marit, en Frank, és un home estressat i cansat per culpa de la feina al banc. La Fee no para d’enfadar-se amb sa mare, està farta de l’escola i només pensa en nois, tal i com li toca perquè està en plena pubertat. I finalment trobem el petitó de la família, en Max, que és un marginat a l’escola que es refugia en els llibres.

Tot canvia una nit quan van a una festa disfressats de monstres i, de tornada a casa, una vella bruixa els maleeix convertint-los en veritables monstres. Ara, en Frankenstein, la Vampiressa, la Mòmia i l’Home Llop hauran de trobar la vella bruixa de nou perquè els reconverteixi en les persones que eren. Aquesta aventura els farà viatjar per mig món per tal de salvar la seva família i tornar a ser feliços.

El llibre m’ha semblat molt divertit i entretingut, ple de referències a la vida actual i als llibres i les pel·lícules d’aventures. De ben segur que els membres d’aquesta família feliç us faran somriure mentre llegiu les seves aventures!

Títol: Una família feliç
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-796-1
Preu: 22 €

Share

Mai tornarem a ser les mateixes, de Brenda H. Lewis

2 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mireia ens porta un comentari d’una lectura molt recent…

He tingut el plaer de llegir la novel·la Mai tornarem a ser les mateixes, de l’autora Brenda Lewis. La història narra les vivències de la Maica, una dona de mitjana edat i reconeguda advocada, gràcies a la qual coneixerem al seu cercle més proper. Amb ells viurem estones molt divertides com ara escapades per vacances en què sorgeixen històries d’amor, festes d’aniversari sorpresa, nits boges i còmiques de karaoke, cites a cegues…

L’autora emmarca totes aquestes situacions en l’època actual i el nucli de la història l’emplaça a Barcelona i a d’altres llocs coneguts i totalment reals. Així ha aconseguit que des de la primera pàgina fos partícip de totes les vivències de la protagonista i no he pogut deixar de llegir ni de riure fins a l’última pàgina.

La Maica és una dona moderna i pràctica, abandonada per un pilot just després d’adoptar la la Xin, una petita perla xinesa de quatre anys. L’abandonament la traumatitza i a la vegada l’enforteix, però és un personatge ple de dubtes i cabòries, que es fan patents en totes les seves exageracions mentals interiors; amb les quals m’he identificat i he rigut moltíssim.

La Xin actualment té 13 anys. És un suport per a la Maica, hi ha molta complicitat entre elles, tot i que la precocitat i els tocs d’humor de la nena fan que la Maica pateixi lleus “atacs de miocardi” que frena amb Trankimazin a dojo. La seva situació de mare soltera l’obliga a buscar ajuda i així és com troba la Sasa, l’amiga lesbiana promíscua que passa a formar part de la vida d’una col·lega anomenada Violeta.

La Rossi, en canvi, és una famosa consellera televisiva i gran amiga que l’animarà, juntament amb la Leticia (la seva mare), a no tancar-se amb els homes i a tenir una mínima i innocent predisposició. Així coneix al Jean Claude, un dofí sexi i francès, que aconseguirà que la Maica baixi la guàrdia amb un simple ‘ànec amb anous’ a la seva bonica casa de camp.

Queda confirmat que MAI no és tard per enamorar-se i que el típic tòpic de ‘qui no busca, troba’ es compleix.

Malgrat les diferències entre la Maica i jo, hem viscut juntes i com una sola dona aquesta història. I sovint hem empatitzat amb les ràfegues semi paranoiques i molt divertides, que de ben segur us faran passar molt bones estones.

Títol: Mai tornarem a ser les mateixes
Autor: H. Brenda
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-6641-544-6
Preu: 13,99€

Share

El enredo de la bolsa y la vida, d’Eduardo Mendoza

Deixa un comentari

Ostres quin home, aquest Mendoza…

Llegir-lo és sempre un bàlsam per les neurones. Sempre aconsegueix posar-me de bon humor. Sempre.

En aquesta nova entrega, recupera el personatge (“majara” professional) de la Aventura en el Tocador de Señoras: el pacient predilecte del Dr. Sugrañes.

Als baixos fons de la Barcelona més canalla i envoltat d’un equip absolutament freak, torna fer de les seves amb la sana intenció d’ajudar un vell amic del psiquiàtric.

Ni crisi de l’Euro, ni rescat, ni recessions. Res. Un llibre del Mendoza a la tauleta de nit i a dormir amb un somriure als llavis.

Fantàstic, “punyeteru”, enginyós i, sobretot, divertidíssim!!

Títol: El enredo de la bolsa y la vida
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca breve
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-322-1000-6
Preu: 18,50€

Share

L’exclusiva!, d’Annalena McAfee

3 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

L’exclusiva! és la primera novel·la de la periodista anglesa Annalena McAfee, dona del reconegut escriptor -també anglès- Ian McEwan.

Amb una experiència professional de més de trenta anys en diversos camps del periodisme, McAfee s’ha atrevit a fer una crítica entre feroç i satírica dels budells del periodisme actual -i més concretament del funcionament intern dels diaris i suplements-, que amb les noves tecnologies es troben en una fase d’experimentació i evolució constant, no sempre positiva.

És així com anem descobrint els entrebancs amb els quals topa una jove periodista, Tamara Sim, que escriu columnes de safareig però que vol prosperar, a l’hora de poder entrevistar l’Honor Tait, una periodista veterana i reconeguda socialment per haver estat corresponsal de guerra i haver conegut els prohoms més importants del segle XX. Aquesta la menysprea -i deixeu-me dir que no sempre sense raó ni motius- pel seu baix nivell intel·lectual i cultural però al final, en certa mesura, la necessitarà per millorar la seva imatge… I no us explico més perquè heu de llegir la novel·la.

Paral·lelament al tema de l’entrevista, durant la narració, l’autora ens fa una radiografia de les relacions i lluites que existeixen en les redaccions dels diaris i entre diversos mitjans d’un mateix grup editorial per aconseguir una exclusiva.

Nosaltres, aquesta és un novel·la molt entretinguda i amb certs punts d’humor que us provocaran més d’un somriure. Un llibre d’aquells que necessites seguir llegint fins al final per la curiositat que genera, i que crea en el lector aquella necessitat de conèixer el desenllaç de la trama.

Títol: L’exclusiva!
Autor: Annalena McAfee
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-9787-801-2
Preu: 19,90€

Share

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson

Deixa un comentari

Fa molts anys, un company em va deixar el llibre La Conjura de los Necios (John Kennedy Tool), que després va tenir una traducció al català titulada La Conxorxa dels Enzes. Cal dir que amb la lectura d’aquell llibre premiat amb el Pulitzer m’ho vaig passar molt bé, alhora que pensava que difícilment em tornaria a trobar amb un llibre tan iconoclasta i amb un tipus d’humor tant esbojarrat. Sortosament, amb la lectura de L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra he recuperat alguna d’aquelles estones tan divertides que em va proporcionar la lectura de La Conjura de los Necios.

Si en aquell llibre era un impagable Ignatius Really el protagonista d’unes situacions que fregaven el deliri, en aquest llibre que comento ara, ho és un divertit, vital i jove avi que respon al nom d’Allan Karlsson. Un home que el mateix dia que compleix 100 anys decideix escapar per una finestra de la residència on es troba internat i on tothom li ha preparat una festa d’aniversari. No cal dir que els organitzadors de la festa, davant de la fugida del nostre venerable avi i artificier vocacional, es queden amb un pam de nas.

Gaudirem amb les seves insòlites aventures posteriors a la fugida de la residència i reviurem delirants anteriors episodis de la seva vida que el porten a incendiar la ciutat de Vladivostok (ja he comentat la seva vocació d’artificier), a viure durant 15 anys “vivint del cuento i en règim de pensió completa” en una paradisíaca illa, a salvar la vida del dictador Franco en el decurs de la Guerra Civil Espanyola, o a compartir taula i amistat amb personatges com Churchill, Mao, De Gaulle, Truman, el dictador coreà Kim-Jong-Il o el sanguinari Stalin, a qui ajudarà a fabricar la bomba atòmica sota una intoxicació etílica de vodka (la seva beguda preferida).

Pròximament, aquest llibre que us recomano, si el que voleu és gaudir de bones i esbojarrades estones de lectura, tindrà la seva versió cinematogràfica.

Títol: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra
Autor: Jonas Jonasson
Editorial: La Campana
Pàgines: 411
ISBN: 978-84-96735-65-1
Preu: 19 €

Share

Fronts oberts, de Pau Vidal

3 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

Si poseu un enamorat del llenguatge, dels jocs de paraules, dels registres, de les variants dialectals i de l’humor a fer una novel·la del gènere dit negre, és ben segur que en sortirà una lectura amena, divertida i, tot i referir-se a fets ben terribles, poc negra.

Amb el títol Fronts oberts ja comencen els jocs de paraules (polisèmies, amb perdó): ¿fronts de guerra o fronts del cap?

I a la primera plana ja tenim un cadàver, un gos que es diu Neeskens i un filòleg de nom Camil (picada d’ull al pare de Montalbano) que treballa pels Mossos, ficat a investigador d’un crim sense tenir-ne cap vocació. Ell, el filòleg, dedica els monòlegs interiors no pas a reflexionar sobre les diferents vies possibles en l’aclariment de la mort violenta del difunt que ha trobat Neeskens sinó a plantejar-se “notes mentals” com ara si “tutia” (de “no hi ha tutia”) hauria d’anar junt o separat.

Camil viu a Gràcia amb una padrina de 108 anys de parla mallorquina incontaminada que devora les novel·les negres que li subministra el nét. El Camil, el profe, s’aprofita dels serveis a mitja jornada de la Juli (mig alumna-becària-acompanyadora de la padrina) que té vint-i-molt-pocs anys, unes tetes noves de trinca, una gran facilitat per passar del registre xava-jove al Fabra-ultracorrecte, i que encara té més facilitat per tenir “xurris” a la seva disposició.

L’acció-investigació transcorre entre Benassal (Alt Maestrat), l’Escola de Mossos de Mollet, el Campus de la Vall d’Hebron, Nou Barris, Santa Coloma de Gramenet i el Parc de Sant Martí, a més de la Vila (de Gràcia, of course). I de tot arreu, a més de la informació que permetrà aclarir el crim, Camil va recollint pel carrer mostres de parla fent honor a la disciplina d’entomofilòleg, inventada per ell.

Al capdavall desembullarem la troca deixant pel camí els dos fronts oberts i resoldrem el cas que, tot i que ben sinistre, deixarà una escletxa per la compassió pel o pels culpables.

Si busqueu una novel·la negra per anar a la platja o si us ho passeu bé amb els jocs sociolingüístics llegiu els Fronts oberts del Pau Vidal. I si participeu, com un servidor, de les dues categories aneu corrents a comprar-la: és el vostre llibre.

Títol: Fronts oberts
Autor: Pau Vidal
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9787-758-9
Preu: 16€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Homo erectus, de Tonino Benacquista

1 resposta

@ElAlephEditores @Grup62

En JoanB Palahí s’ha llegit l’Homo erectus de Tonino Benacquista, i ens n’ha fet aquesta ressenya:

El text promocional del llibre el descriu com una cofradia informal que reuneix única i exclusivament homes per tal que expliquin les seves històries sentimentals. Tot i la bona intenció de l’enunciat, hom es decantaria cap a un format més semblant al d’una reunió de damnificats buscant comprensió mútua. Aquest és el fil argumental sobre el que gira l’Homo erectus, el punt de partida per acabar traçant intrahistòries més complexes que graviten sobre els tres personatges principals i que volen condensar la complexitat de les relacions sentimentals.

Denis Benítez, Yves Lehaleaur i Philipe Saint-Jean -en realitat Philipe Grosjean- són els tres principals protagonistes per la part masculina. Els tres de diferent edat i extracció social, fet que vol representar les etapes de la maduresa i les dificultats que suposa anar cremant etapes de la vida de forma asíncrona a la parella. Per part femenina, els noms es van succeint amb diferent grau de protagonisme, però superen i amb escreix els de l’altra part. Entremig ens hi trobem conflictes sorgits de la gelosia, l’orgull, la manca d’empatia o comprensió, i qualsevol altre tòpic que envolta les relacions amoroses.

Potser per la generació a la qual pertany Tonino Benacquista (Paris, 1961) ha acumulat suficient material, propi o manllevat, per fer una espècie de retrospectiva de les relacions amb l’altre sexe. De fet, ens trobem amb una proposta que compta amb la complicitat del lector, sempre i quan no es dediqui a la vida contemplativa, que no ha tingut embolics derivats de les relacions sentimentals. Així i tot, per tractar-se d’una història d’aquest tipus, amb multitud de precedents a la literatura, el resultat final podria haver estat més reeixit. Així i tot, dubto que no se’ns escapi algun somriure al veure’ns reflectits en algun dels passatges de la història, recordant-nos alguna espina que teniem clavada i que ja pràcticament haviem oblidat.

Títol: Homo erectus
Autor: Tonino Benacquista
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y clásicos
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-1532-532-1
Preu: 19,95€

Share

Les dones casades no parlen d’amor, de Melanie Gideon

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

Nosaltres, avui per primera vegada ens trobem amb dues interpretacions diametralment oposades d’un mateix llibre: Les dones casades no parlen d’amor, de la Melanie Gideon. D’una banda, la Lia ens va dir que no li va agradar gens. De l’altra, la Sònia s’estrena al Nosaltres amb un comentari que ens va enviar a nosaltresllegim@clickart.cat per recomanar-nos, precisament, aquesta novel·la.

Els publiquem els dos junts i així que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, perquè una de les gràcies de la lectura és el debat posterior, oi?

Sònia

Hola! Tot i que fa dies que us vaig seguint, no m’he animat a escriure fins ara perquè en general no tinc gaire temps, però aquest any m’han donat les vacances al juliol i estic d’allò més relaxada: platja, piscina, becaines, cine, sèries… i llibres! Me n’acabo de llegir un que és molt divertit: Les dones casades no parlen d’amor, de la Melanie Gideon. Vaig riure tant, mentre me’l llegia! Jo sóc súperfan de Mujeres desesperadas i Sexo en Nueva York, i quan era a la llibreria preparant les lectures a posar a la maleta de seguida vaig pensar que aquesta seria la meva primera novel·la de l’estiu! No em vaig equivocar en l’elecció.

En general, tota ella és molt amena i fàcil de llegir perquè, a més, el que els va passant a les protagonistes enganxa. M’agradaria recomanar-vos un episodi que em va fer riure especialment: quan fan l’obra de teatre amb tot de nens disfressats d’oca! És que estava veient les meves amigues que tenen fills quan em parlen de les festes de final de curs… crec que els de les gandules de la platja encara se’n recorden de les meves riallades!

Bé, moltes gràcies per publicar aquest comentari i bones vacances quan us arribin  als qui encara no les estigueu fent!

Lia

Uf, toca ser sincera, feia temps que no llegia una novel·la tan ximpleta…

Ve a ser una barreja d’Esclaus de Nova York (que més voldria), Mujeres Desesperadas i Sexo en Nueva York…

Un grapat de dones de mitjana edat, es troben de tant en tant per explicar-se les seves misèries i les seves vides minúscules.

Pel mig, Facebook, Twitter, els xats, i els mails fan de protagonistes estel·lars perquè el grau d’addicció que tenen els personatges que hi surten és tan brutal que fa pena i tot.

Per postres trobo que no deixa de ser una còpia del llibre d’en Daniel Glattauer Contra el viento del norte, en el qual l’autor recrea una història d’amor via mail d’una forma diferent i original, cosa que en aquest cas… no es repeteix.

Perquè no tinc valor de tirar un llibre al foc com feia el Carvalho del Vázquez Montalbán, que si no…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Les dones casades no parlen d’amor
Autor: Melanie Gideon
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 488
ISBN: 978-84-6641-516-3
PVP: 19,90€

Share

La col·laboradora, de l’Empar Moliner

3 respostes

@ColumnaEdicions @Grup62

No em reca reconèixer que per primera vegada d’ençà que col·laboro amb el Nosaltres em trobo amb problemes per escriure el meu comentari crític envers un llibre. La veritat és que la darrera obra de l’Empar Moliner, La col·laboradora, l’he trobada un xic dispersa, amb un excés de noms que van i vénen, sense que, algunes vegades, quedi clar el motiu de la seva aparició.

L’Empar Moliner ha escrit aquesta novel·la després de molts anys de dedicar-se a la publicació de contes, columnes periodístiques i participacions com a tertuliana en diversos mitjans de comunicació.

Bé, em poso mans a l’obra i que Déu m’agafi confessat.

Qui ens narra el llibre és la Magdalena Rovira (la col·laboradora), persona que es dedica a escriure llibres per encàrrec. Normalment llibres de poca profunditat literària, com per exemple llibres dels anomenats d’autoajuda com els antany mítics Tus Zonas Erróneas o No digas sí cuando quieras decir no.

Personatges importants de l’obra són: la Judit Guitart i la Cati Rodés.

La primera és néta de l’Antonieta Gelabertó -assassinada en el context de l’anomenada Guerra (in)Civil Espanyola- i la segona, la Cati Rodés, és membre de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Històrica sota el patrocini de la qual s’escriu el llibre homenatge a l’esmentada Antonieta Gelabertó. La Cati Rodés és una dona que té un estrany ideal d’home. Aquest seria la barreja d’un antic company seu, l’Ousmane Dieouf un senegalès que es guanya la vida practicant el “top manta i amb una certa inclinació vers l’ejaculació precoç” i un parricida que durant un període de temps va compartir amb ella la seva vida.

També hi ha un personatge important, en aquest cas masculí: en Mateu Garín. Ell és qui en un principi ha d’escriure el llibre homenatge a la Gelabertó. Mateu Garín és un escriptor de minories. Tant de minories que a les presentacions dels seus llibres és normal que només hi vagin dues persones, sinó cap, i que en estranyes circumstàncies acaba obtenint el premi Catalònia de la Generalitat de Catalunya.

L’obra conserva el to àcid d’humor, típic de l’Empar Moliner. En aquest sentit cal destacar la menció a la consellera de cultura i el seu marit –usuari habitual de la prostitució-  que a causa del soroll ambiental abandonen el pis que havien comprat a la Gran Via barcelonina i van a petar a un xalet residencial on hi ha una veritable invasió de mosquits-tigre.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La col·laboradora
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-493-7
Preu: 18,50€

Share