Títol: Sense ni cinc a París i Londres
Autor:  George Orwell
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: MOLU s.XX – Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX [Nro 146 ]
Pàgines: 256
ISBN:13:9788429752625
PVP: 18 euros

Fa uns quants dies, l’Alexandra, “una de les nosaltres”, em va permetre que li preguntés si era LA persona a qui no agradava el Larsson (vegeu Els homes i…) i, amb molt de sentit de l’humor, va admetre que sí, que era ella. Tot seguit vam enviar-nos uns quants correus i li vaig demanar perquè no ens escrivia sobre algun llibre que sí, que li agradés, atès que em va fer l’efecte que tenia una visió molt interessant  sobre els llibres. Crec que no em vaig equivocar en la valoració… Mireu, mireu, quin comentari més “xulo” (disculpeu, però això ho dic molt…) que ens ha enviat!! I diu que ho farà més cops!! 🙂

Vaig conèixer George Orwell per una primera lectura, a l’escola, de La rebel·lió dels animals. Més tard, fascinada per una descripció en forma de faula tan acurada del que havia estat el règim estalinista, vaig decidir llegir 1984. Em va impactar que tingués la capacitat de descriure no només una societat completament sotmesa, enganyada, on la privacitat i la individualitat han desaparegut. La veritat és que el futur que va pintar Orwell em va terroritzar. Encara més tard, vaig llegir Homenatge a Catalunya, on narra les seves experiències a la guerra civil. Em va fer molta gràcia que una de les seves majors queixes fos de la cuina lleidatana; la trobava massa suculenta i greixosa. Tenint en compte que lluitava pel bàndol dels que van perdre i que a sobre ho feia com a brigadista internacional, és una queixa bastant de pa sucat amb oli.

Però el que em va interessar més d’Orwell va ser, en tot moment, el seu compromís polític, la seva fermesa ideològica. I d’algun lloc havia de néixer. I per tant, quan vaig trobar en una llibreria Sense ni cinc a París i Londres me’l vaig endur sota el braç, per entendre d’on venia un socialisme tan arrelat i profund en un home que havia participat en el colonialisme anglès de principis de segle XX i que havia estat educat en un dels col·legis més elitistes del món com és Eton.

Sense ni cinc a París i Londres és la descripció de la vida que el mateix Orwell va sobreviure durant els anys que va ser a París i Londres. Fent feines d’escarràs (una de les pitjors feines a França, d’altra banda) a la cuina d’hotels de luxe i restaurants cars de París i en els quals recomana no menjar-hi per les condicions higièniques de les cuines. Vivint en habitacions infectades de cuques i d’humitat a la Ciutat de les Llums, amb les batalles de borratxos als cafès, les putes treballant als carrers i sense diners ni per comprar un tros de pa. Fent de rodamón a Londres, en un moment que la llei ho prohibia i estava garantida una detenció si consideraven que eres un gandul. El te i torrada de l’Exèrcit de Salvació a canvi de la humiliació dels rodamons, les condicions de vida als albergs que estaven a mig camí dels hospicis i les presons; la sensació d’indefensió i de ser la púrria de la societat; el tornar-se mesquí i veure les baralles per les burilles de cigarret… Una descripció terrible de la societat europea d’entreguerres, en què es va forjant el seu sentit de la justícia, de la necessitat de crear una societat més igualitària, més justa, més redistributiva. Més sostenible, que diríem ara.

I tot això, viure-ho havent estudiat a Eton ha de ser un xoc brutal, per molt que sigui una opció lliure que ell prengués. D’altra banda, també va “prendre”, de manera no tan lliure, una tuberculosi fent aquest “estudi de camp” que va ser el que el va dur a la tomba 12 anys més tard (amb temps d’escriure, això sí, les obres que he comentat abans). Una mena de “21 dias…” però de veritat i sense càmeres, maquilladores i equip de realització.

En resum, un llibre imprescindible per a entendre qui i per què va escriure La rebel·lió dels animals i 1984 i, sobretot, per conèixer una mica més d’on venim i cap a on anem. Tampoc no som tan lluny avui de tractar els nostres pobres com els tractaven a París i Londres a principis dels anys 30.

Us deixem amb un tast de la versió animada de La rebel·lió dels animals. No us ho perdeu!

http://www.youtube.com/watch?v=YBwBc0XSxeg