Arxiu de la categoria: No ficció

La bellesa i l’infern

Títol: La bellesa i l’infern
Autor: Roberto Saviano
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9787-618-6
PVP: 19,90€

La bellesa i l’infern és  un recopilatori d’articles que Roberto Saviano va publicar entre el 2004 i el 2009. L’autor de Gomorra (el seu primer llibre, sobre l’organització mafiosa Camorra) explica la seva dura vida en l’exili. Una vida en una presó “mòbil”, sempre pendent de la seva seguretat.

Roberto Saviano s’introdueix en les entranyes d’un món tancat i poc transparent. Gràcies a la seva exhaustiva investigació, surten a la llum molts delictes, fins ara desconeguts, comesos per Camorra. Saviano té molts “pebrots”, i creu en allò que fa. A canvi, però, ha de pagar un preu molt alt. Un preu que no sempre es veu recompensat. Saviano no té casa, no pot estar més d’un dia en el mateix lloc, fet que l’obliga a viure sota sospita. A més, ha d’anar custodiat per sis guardaespatlles. Saviano porta una vida nòmada plena de solitud. Una vida en la qual es perdria si no fos pel  fet d’escriure. “Escriure em manté en vida. Escriure és resistir, és oposar resistència”.

El resultat d’aquesta escriptura no és més que un grapat de relats apassionats, íntims i reflexius. Unes pàgines que desitgen despertar la societat civil italiana en la lluita contra la màfia, una lluita que ha quedat asfixiada per la corrupció, el descontrol i la hipocresia. “De vegades m’agafa per mirar enrere. I aleshores sé a qui no va adreçat aquest llibre. Sé que no va adreçat a tots aquells amb qui vaig créixer, que s’han conformat a surar, rondinar a la barra del bar i sobreviure en dies perfectament iguals. No va adreçat als resignats ni als cínics mandrosos, que s’acontenten amb una festa de poble o un sopar a la pizzeria”.

Si busqueu per internet veureu que hi ha moltes notícies al respecte però jo us deixo amb un parell que he trobat molt interessants. Aquí teniu una entrevista a Roberto Saviano en el programa Informe Semanal i una entrevista al diari El País.

I no us perdeu aquesta entrevista a la revista europea cafébabel.com!

Share

“Memòries I” de Jordi Pujol

Títol: Memòries (I) Història d’una convicció (1930 – 1980)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 0 /1]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-8437-045-1
PVP: 27,1€

Les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre curiós. No sóc una gran lectora de Memòries, de manera que és un gènere que em descol·loca.

En Jordi Pujol és una de les figures claus de la política catalana, estatal i europea de les darreres dècades. Això s’ha dit i s’ha repetit milers de vegades, però a més, és cert. Els tòpics, a vegades, es basen en la realitat i aquest n’és un.

El primer volum repassa la seva vida des dels seus orígens fins a la formació del primer govern Pujol, l’any 1980.
Des que jugava als carrers de Premià de Dalt fins que fa el primer discurs com a President al Parlament de Catalunya.

Repassa mestres, companys, amics. Projectes, idees, propostes. Influències, passions, compromisos.

Ell defineix la seva actuació a partir de l’eix “què puc fer per Catalunya?” i a partir de les respostes que dóna en cada moment a aquest eix central va “construint Catalunya”, cosa que és la seva obsessió i la seva motivació. Des de la societat civil, amb la creació del CC. Des de la banca i l’empresa, amb la fundació de Banca Catalana, un banc industrial.

Des de l’activisme sociopolític (en tant que no estava enquadrat en cap partit) clandestí, amb els Fets del Palau, que el porten a la presó. Des de les institucions existents, com a soci del Barça, des de l’església, com a membre i, posteriorment, confrare de Virtèlia.

Presenta un compromís personal amb el país que l’explicita des de les múltiples facetes que té una persona: com a creient, com a pare, com a empresari, com a marit, com a fill, com a nét… Explica el seu compromís, també, com una herència de la responsabilitat, de la “gent d’eina i feina”, que diu.

Jo sempre havia pensat que les memòries servien per fer sang i fetge d’enemics (o, si cal, també d’amics). En aquestes no n’hi ha gens, de sang i fetge. No malparla de ningú. No explica anècdotes fosques ni posa actuacions d’altres en entredit. En canvi, hi ha silencis clamorosos. M’han dit que, de Pujol, el més interessant no és el que diu, sinó el que calla. Que és quan és més eloqüent. Probablement sigui cert. Hi ha gent que pràcticament no surt. I quan surt, és per fer-ne un comentari ràpid, breu, que genera més preguntes que dubtes resol.

Tarradelles, Pallach, Reventós, Cullell, Roca, Suárez, González, Carrillo, Solé Tura, Trias Fargas, Cahner, Palau i Fabre, Benet, Coll i Alentorn,… Tots ells apareixen en les seves memòries. D’uns amb afecte; d’altres amb respecte; alguns, senzillament, apareixen.

Les memòries de Jordi Pujol es poden llegir com un text justificatiu de per què Convergència és el que és i és com és. Més de dues vegades explica que la relació del nacionalisme català ha de ser de responsabilitat amb Espanya. Diu també més de dues vegades que la independència no és un plantejament de CiU, ni d’ara ni de la seva fundació.

Explica el plantejament de la Casa Gran del Catalanisme (tan de moda el 2010!), de manera que els postulats pujolistes són encara vigents, i molt, a Convergència.

També poden ser llegides com un repàs per la lluita de l’antifranquisme i què s’hi coïa, qui ho coïa i què implicava. Qui hi era i qui diu que hi era però potser no tant.

Però, fins i tot, poden ser llegides com una novel·la en què el protagonista fa un viatge iniciàtic, en què cada passa que fa, cada experiència, l’acosta més a l’objectiu. En aquest cas, i segons el seu punt de vista, a construir Catalunya.

I aquesta “visió més novel·lesca” és claríssima en el moment d’acabar el llibre. Obre el tema Banca Catalana, però no el tanca. El deixa per al segon volum. Ben bé com una sèrie de suspens.

Us deixem amb dues entrevistes, una a El Punt i l’altra a El Mundo, molt interessants! I no us perdeu aquest vídeo on la “Mònica Terribas” entrevista a “Jordi Pujol” (no trobeu alguna cosa estranya? són els imitadors del programa Polònia! … tot i que ho fan molt bé!)

Share

Un viatge d’anada a la vida d’en Gerard Piqué… i tornada!

Viatge d'anada i tornada

Títol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€

Sí, és ell!! Estic segura que podríem discutir si Gerard Piqué és el més simpàtic, el més carismàtic, el més guapo, fins i tot el més bromista… però no tinc cap dubte que coincidirem que és el més agosarat, perquè ha tingut el valor d’escriure un llibre de memòries, amb només 23 anys… i se’n surt amb nota!

Viatge d’anada i tornada és un llibre escrit del puny i lletra del 3 del Barça on els fans hi trobaran anècdotes que fins ara no havien transcendit a l’opinió pública i els aficionats al futbol menys apassionats coneixeran algunes dades íntimament relacionades amb la vida diària d’un jugador d’elit.

Aquest acabat de publicar Viatge d’anada i tornada ens parla de sacrifici, de superació, de reptes, d’amistat, d’amor (al club, als colors i a una envejadíssmia -segur!- Núria) i, no cal dir, d’èxits culés. Piquenbauer és capaç d’emocionar quan explica com va viure el seu sisè gol al Bernabéu o què li va passar pel cap durant la celebració de la rua per les tres copes (recordem el famós Copa – Lliga – Champions) i, tot seguit, d’arrencar una rialla amb frases com aquesta: “Abans d’acabar de fer tota la volta pel terreny de joc, recordo que estava corrent d’esquena saludant algú quan, de sobte, vaig ensopegar amb un altaveu gegant que hi havia a terra i em vaig clavar una castanya espectacular. Encara hi ha companys de l’equip que se’n riuen recordant aquell moment.”

Piqué escriu així, espontani i amb una sinceritat aclaparadora. De totes les vivències amb Van Gaal, Sir Alex Ferguson, Xavi, Messi, Eto’o, Abidal o Guardiola, jo em quedo amb aquest paràgraf:

Sempre em quedarà present la frase que va dir el Pep abans de donar l’alineació de l’equip que jugaria la final. “Si perdem, seguirem sent els millors. Si guanyem, serem eterns”.

Gràcies, Gerard, per apropar-nos a aquesta glòria blaugrana amb un llibre ple d’històries personals memorables! Per cert, “nosaltres”, quina us ha agradat més?

Avui us puc ampliar el comentari amb algunes imatges que us agradaran. Descarregueu-vos-les amb confiança, no contenen virus, però sí altes dosis de “culerada”!!

Share

Y tú, ¿ya sabes cómo eres?

Títol: Espacio interior
Autor: Antonio Jorge Lurray
Editorial: Luciérnaga
Col·lecció: Otros espacios
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-92545-02-5
PVP: 17€

Estas vacaciones de semana santa me han servido para coger fuerzas tanto física, como espiritualmente en un paraje idílico, Andalucía. Y desde estas tierras, entre tapa y tapa, os traigo Espacio interior, un libro que parecía llevar mi nombre debido a mi profesión.

Seré sincera y diré que cuando cayó en mis manos pensé que sería una lectura poco adecuada para mis vacaciones, pero al adentrarme en sus páginas me sorprendí a mí misma aplicándome sencillos pasos que me han permitido darme cuenta de reacciones, acciones e incluso pensamientos que tengo y, de este modo, me ha dado la oportunidad de modificarlos y ver las cosas de otro modo.

¿Quién ha dicho que ser feliz, incluso ante adversidades, tenga que ser imposible? Todos, incluso aquéllos que creen manejar sus sentimientos a la perfección, a veces se han derrumbado o han creído no poder avanzar del modo que desearían. Antonio Jorge Larruy nos da unas pequeñas pautas para que podamos ver los problemas con otros ojos y así seamos capaces de solucionarlos.
A partir de explicaciones sencillas, el autor parte de la idea de que todos tenemos creencias equivocadas de aquello que somos y en consecuencia, actuamos de forma errónea para conseguir aquello que anhelamos.

Espacio interior nos muestra que tenemos que cultivar lo que queremos conseguir. Que todo se trata de tener una actitud adecuada. Además, nos plantea pequeños ejercicios que nos ayudan a poner en práctica la teoría que el autor expone.

De lectura fácil y amena, este libro puede ser un gran acompañante en cualquier situación. Así que, si queréis conoceros un poco más, no dudéis en adentraros en su lectura, ¡os aseguro que no os defraudará!

Y por si os apetece saber más… os dejo una web donde encontraréis entrevistas ofrecidas por el autor.

Share

“Allò de l’any passat va ser l’hòstia, amb perdó, però és irrepetible”

Aquesta frase no és de Viatge d’anada i tornada, però podria ser-ho perquè el Gerard Piqué no es talla i explica les seves vivències amb una prosa directa, directíssima! I, sí, demà us n’explicaré més, perquè JA TINC EL LLIBRE!!!!

A més, em sembla que tindrem més bones notícies per a “nosaltres”… però això és una altra història i ha de ser explicada en una altra ocasió…

De moment us deixo amb un micro-vídeo que ha penjat TV3 de la roda de premsa de presentació.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

Burton per Burton

Pels qui teniu pensat anar a veure Alícia al país de les meravelles (vegeu Alícia al…) al cinema, llegiu-vos abans aquest comentari que ens envia la Patricia sobre el llibre biogràfic de Tim Burton, Burton per Burton. Us ajudarà a entendre l’univers Burton!

Títol: Burton per Burton
Autor: Mark Salisbury
Editorial: Angle Editorial
Col·lecció: El fil d’Ariadna, 30
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-96970-49-6
PVP: 25,00€

L’univers Burton és un mar profund on submergir-se. És un altre món, amb una altra llum, amb regles diferents, un lloc ple de detalls que donen sentit a la totalitat.

Et trobes allà gaudint de la intensa vida dels morts, d’amors d’ultratomba, de sorpreses funestes, quan et preguntes com va començar tot. I aleshores, per art de màgia apareix Burton per Burton, amb pròleg del seu amic Johnny Depp que a més d’estar com un tren, és una autèntica icona underground.

Què més se li pot demanar a un llibre que parli sobre Tim Burton?

En paraules de Johnny Depp:
“Per a mi és un autèntic geni i, m’heu de creure, no utilitzaria aquest qualificatiu amb gaire gent. El que ell fa no es pot etiquetar (…) Té un do molt especial que no es troba cada dia. No se’l pot considerar un simple director de cinema. Resulta més adequat el títol, tan escàs, de “geni”, i no només per les seves pel·lícules, sinó també pels dibuixos, fotografies, idees, per la seva agudesa i per la seva imaginació”.

Burton per Burton ens explica com va començar tot, des del principi. Aporta nova llum al seu univers encisador i màgic. S’atura detalladament a cada una de les seves obres explicant les anècdotes, l’abans i el després, analitzant l’acte creatiu.

Després dels agraïments, el pròleg de Johnny Depp i la introducció de Mark Salisbury, comencem el recorregut per la seva infantesa a Burbank i a continuació ens explica las seva experiència a Disney i com va néixer Vincent.

Rememorant aquesta etapa, Burton ens parla sobre els models imposats per la societat i els impulsos reprimits.

“Recordo un dia que em vaig sentir completament frustrat, perquè m’encanta dibuixar però en realitat no ho faig massa bé. Un dia alguna cosa va fer clic dins el meu cervell – A la merda, tant se me’n fot si sé dibuixar o no. M’agrada i punt – Juro per Déu que d’un segon a un altre vaig experimentar una sensació de llibertat que no havia sentit mai anteriorment”.

Als que ens agrada que ens expliquin com neix una idea, com es gesta un projecte, aquesta part del llibre ens mostra que de les coses dolentes sempre se n’aprèn. Ens ensenya com de transformadores poden arribar a ser les sotragades de la vida, la importància de l’amistat, la coherència d’una vida apassionada i el valor de mantenir la fe en el que un fa.

La importància de trobar el sentit, d’aconseguir la capacitat de comunicar. És un gran missatge, la veritat.

(…)

Si voleu saber com continua, passeu-vos per http://paginasfreneticas.blogspot.com/

Share

Viatge d’anada i tornada, per anar fent boca!

Gerard Piqué, viatge d'anada i tornadaEl primer capítol ja és aquí! Viatge d’anada i tornada

Bé, jo crec que amb aquest tastet queda clar que el llibre l’ha fet ell, o sigui que a més de bon jugador, simpàtic, fotogènic i què sé jo quantes coses més, és capaç d’escriure!!! A sobre, es presta a descórrer la cortina que ens separa de la seva vida privada i ens parla de la família, dels amics, de l’escola…

Fans del Piqué, ja falta menys pel dia 8!! L’espera se’ns farà llarga però pagarà la pena, segur!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

Sí, sí, sí, en Gerard Piqué el tenim aquí

Bé, és un dir… Quina llàstima, eh?

Viatge d'anada i tornadaAra us vaig a explicar una anècdota real com la vida mateixa (m’heu de perdonar, em faig gran i repapiejo!). Fa tot just una setmana, al forn que hi ha davant de casa un parell de senyores d’uns 70 anys parlaven de futbol i deien (bastant literalment):

– “Chica, qué quieres que te diga, yo soy del Madrí y a mí me gusta el Cristinano. Es un mozote!!”

– “Pues a mi me agrada el Barça…”

– “¡Vas a comparar! ¡Con lo guapo que es el Cristiano ese! Nada, nada, como él ninguno.”

I en aquell moment, de tant de sentir la senyora “merengue” insistir sobre adonis Ronaldo, surt sense previ avís la culé que porto dins, em giro i li dic a l’aclaparada senyora del Barça: “Senyora, digui que juguem millor i que, posats a guapos, tenim el Gerard Piqué“.

Ostres, la meva filla, que va presenciar tota l’escena, encara no se’n sap avenir!! Quin tip de riure que es va fer explicant-ho després urbi et orbi… De fet,  a casa ja han quedat que per Sant Jordi em compren Viatge d’anada i tornada! Bé, jo els volia dir que tenia altres plans, però ben pensat, el que faré és dir-los que ja en poden fer la pre-reserva aquí.

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share

De “sense sostre” a líder d’autoajuda

Títol: The Noticer
Autor: Andy Andrews
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium [Núm 3]
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9809-111-3
PVP: 17,00€

Imagina. Ets un jove que acaba de perdre els pares i que, per una sèrie de circumstàncies, malviu sota un pont. Ara ets un empresari arruïnat. Una dona gran deprimida per la seva inutilitat. O una parella a punt de divorciar-se per no parlar el mateix “llenguatge” (llenguatge, que no llengua).

Ara que ets tantes coses, i res alhora, posa’t a l’altre costat. Canvia de bàndol. Mira-t’ho des de fora. Quin consell els donaries? És clar que cal aprofundir en cada cas, però tots tenen una cosa en comú: les seves vides han derivat en un carrer sense sortida. Encara que aparentment sembli que no hi ha una solució clara, Andy Andrews, autor de The Noticer, té la resposta amb tan sols una frase. Quina? Obre bé les orelles (o els ulls!)… “A vegades tot el que una persona necessita és una mica de perspectiva”.

Ho has sentit bé, perspectiva! A cada un d’aquests personatges, entre d’altres, se’ls hi apareix un misteriós ancià anomenat Jones que els proporciona, a través de diàlegs lògics i senzills, una “mica de perspectiva”. Gràcies a aquest gran angular, els personatges poden reorganitzar-se i començar de nou les seves vides.

I com aconseguim “una mica de perspectiva”? En el cas de la dona gran que ja no se sent valorada, l’entranyable Jones, després d’un llarg debat, li fa la següent reflexió: si respires és que estàs viva. Si estàs viva és que segueixes físicament en el món. Si segueixes físicament en el món és que encara no has complert el teu objectiu en la terra. Per tant, el propòsit de la teva vida encara no ha sigut realitzat. En conseqüència, encara no has viscut la part més important de la teva vida. Lògic? Si voleu saber com acaben les altres històries us haureu de llegir el llibre…

La dada més curiosa d’aquesta novel·la és que està basada en fets reals, ja que Andy Andrews va passar de viure al carrer a fer xerrades de motivació en multinacionals com Microsoft i a assessorar a presidents dels EUA. Després de The NoticerAndrews va iniciar un projecte als EUA anomenat The Noticer Project on suggereix a la gent que pensi en els seus propis “Jones”, en cinc persones que han infuït en la seves vides i que els han ajudat positivament. I jo us proposo que feu el mateix però, no us oblideu del més important, dieu-ho als vostres “Jones”.

Us deixo una notícia a El Periódico i un vídeo on Andy Andrews parla de The Noticer i les claus de l’èxit.

Us deixem el facebook de The Noticer!

Share

Habemus Gerard Piqué i Un viatge d’anada i tornada!

Viatge d'anada i tornada

Va ser el Schuster qui va fer cèlebre la frase no hase falta desir nada más, oi? Doncs es veu que en Gerard Piqué té moltes coses a dir. No m’extranya, perquè una persona que amb només 23 anys ja “ha fet el cim” en el món del futbol (i amb escreix!) deu ser un no parar de vivències increïbles per al comú dels mortals…

Confesso que mai no he llegit un llibre d’aquestes característiques, però em sembla que m’animaré a fer-ho! Quan surti, el proper 8 d’abril, me’l llegiré i ja us explicaré què m’ha semblat. Us garanteixo que seré crítica però també us avanço que ja tinc l’absoluta seguretat que una cosa em semblarà excel·lent: la imatge de coberta!!!

Viatge d’anada i tornada ja ha estat comentat!

Share