Títol: El sentit de la ficció: Itinerari privat
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: La Mirada [Núm 14 ]
Pàgines: 127
ISBN: 978-84-8256-870-6
Preu: 14€
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Amb aquest títol, Jaume Cabré (Barcelona, 1947) – autor de la novel·la Les veus del Pamano (vegeu també Les veus… i Recuperem…) que hem pogut veure no fa massa com a minisèrie de TV3 i que ha estat doblement premiada en la 16a edició del Shanghai Festival, amb el Premi d’Or TV Film i al Millor Guió -, ens regala les seves reflexions personals sobre el llenguatge literari.
Cabré és professor de literatura i escriu novel·les, contes i guions. Aquest cop, però, ens ha escrit un assaig de literatura peculiar, on reflexiona sobre el seu propi procés creador i ens dóna els seus coneixements pràctics. Ens obre les portes de la seva cuina d’escriptor!
Ell mateix ens diu que en aquest llibre, reeditat després de 10 anys, és on explica com escriu i ens confessa que no sap ben bé per què escriu. És un llibre sobre la seva experiència com a escriptor.
No ens dóna una manera de fer novel·les, ni un mètode, ni un sistema general, perquè no n’hi ha, simplement ens fa un recorregut personal pels conceptes literaris. Reflexiona sobre les traves socials que es troben els escriptors: s’ha de tenir en compte els lectors potencials? I els crítics? Cal originalitat o creativitat? Cal seguir les modes, les novetats?. Ens parla del to, l’estil, la documentació (ben cosida): el com i el perquè, i dels processos d’edició i publicació.
Diu entre altres coses: “sóc novel·lista perquè visc, ja que la novel·la, per a l’escriptor, és deixar degotar la vida en paraules”. En això justifica l’evolució de les novel·les d’un mateix escriptor, diu que al llarg dels anys vas fent novel·les diferents perquè tu mateix vas canviant. Per tant, ens diu que l’escriptura és una eina d’autoconeixement, i que el novel·lista viu la novel·la, mentre escriu, ja que se submergeix en el món que crea.
Potser no ens fa un assaig 100%, però sí que ens dóna consells sobre literatura, i en especial, la literatura de ficció. Expressa que el poder de la ficció és que la novel·la és una metàfora: la literatura és una metàfora global de la vida.
Això sí, ens assegura dues coses: la primera, que un escriptor cal que tingui clar què vol que sigui la seva obra, ja que és el resultat final del creador; i, la segona, que la bona actitud, és buscar la profunditat: no escriure per escriure, sinó escriure textos necessaris, ja que sinó no val la pena. Per ell, escriure és un acte vital, profund, espiritual i artístic.
Com que “nosaltres llegim”, i per tant, tots els que esteu aquí sou lectors, us deixo amb la frase: “Un escriptor no pot deixar mai de ser lector: un lector és un escriptor en potència”. Ja sabeu! Qui sap si un dia d’aquests es desperta el vostre instint creatiu!!
Us deixem el facebook de Jaume Cabré.
