Avui surt a la venda “Alta sensibilitat” d’Isabel Palomeque. Quan l’editora d’Edicions 62 em va dir que havia llegit una contra a La Vanguardia de la Isabel i em va comentar que en podríem fer un llibre vaig pensar que potser sortiria un relat poc optimista. La Isabel tenia 24 anys quan ictus va trencar en trossets molt petits la seva vida, els seus somnis, les seves aspiracions…
Abans de l’estiu vaig poder llegir el llibre i em vaig quedar tan impressionada per la manera que ens explica tot el procés que no puc fer altra cosa que recomanar la lectura del llibre. Respira una sensació que no és fàcil de trobar en les històries dures. És un llibre ple de referències a una malaltia i a una recuperació, però sobretot és un llibre que dóna una lliçó de vitalitat.
Us deixo un link d’un vídeo i espero que us animeu a llegir la novel·la.
Nosaltres, hi ha bones notícies, molt bones notícies i notícies immillorables (de les dolentes aquí no en volem saber res!) i avui us en porto una de categoria “tres estrelles”: per fi podem trobar a les llibreries l’obra completa de Josep Pla.
L’autor ja ho deia a El quadern gris: “la meva mare és una senyora molt neta, dominada per l’obsessió de mantenir la casa en un ordre gebrat. Li agrada d’estripar papers, de cremar velles andròmines, de vendre al drapaire tot el que per ella no té una utilitat pràctica o decorativa immediata.” Bé, doncs, si us ha passat igual i a causa d’una neteja salvatge, d’una mudança caòtica o d’un préstec a un amic indesitjable a hores d’ara no us veieu capaços de trobar El viatge s’acaba, La vida amarga o El que hem menjat, per citar només tres títols, encara hi sou a temps per allò que deia al principi:
Edicions Destino torna a posar al mercat la col·lecció sencera [Obra completa], amb un sistema que garantirà que, en el futur, no hi hagi mai més cap volum introbable: el sistema d’impressió a comanda (print on demand). Els exemplars es fabricaran per sistema digital i tindran una presentació formal gairebé idèntica a la de l’Obra completa tal com ha estat fins ara; l’únic canvi és que els volums no aniran en tapa dura sinó en rústega amb sobrecoberta. En el mateix moment que un comprador encomani un volum a la seva llibreria s’engegarà el procés d’impressió digital, i se li servirà el llibre a la llibreria en un termini màxim de vint dies.
Podeu llegir la notícia sencera a Grup 62 o a TV3… Us deixo, que pensant en això dels préstecs a “amics” he caigut que tinc pendent una trucada…
Títol: El Candidat
Autor: Iu Forn
Editorial: Ara Llibres
Col·lecció: Amsterdam Llibres
Pàgines: 186
Preu: 15,95 euros
ISBN: 978-84-936879-2-2
1a edició: març del 2009
Iu Forn podríem dir que forma part dels escriptors anomenats mediàtics, però a diferència d’altres, és ell qui escriu els seus llibres i aquests lluny de reproduir programes de TV o ràdio, són llibres amb introducció, nus i desenllaç.
Va col·laborar amb en Josep Cuní i va presentar el programa Fora de Context a la desapareguda emissora de ràdio Ona Catalana; ha col·laborat al programa El Club a TV3, al diari AVUI, amb les seves divertides i punyents columnes diàries que ha deixat de publicar fa ben poc, i col·labora actualment al programa Versió RAC1 amb en Toni Clapés, lògicament a RAC1.
Va estar encausat judicialment a causa d’una denúncia presentada per militars de l’exèrcit espanyol que es van sentir insultats arran de l’errònia interpretació que aquests van fer d’un article publicat a l’AVUI. Va ser declarat innocent.
El Candidat és una divertida sàtira amb què l’autor, sense manies i descaradament, deixa al descobert totes les argúcies legals i il·legals que utilitza un polític, de qui durant tot el llibre en desconeixerem el nom, a fi d’aconseguir primer ser nomenat candidat pel seu partit i posteriorment guanyar les eleccions i arribar a la presidència del país.
Tot i que alguna de les situacions denunciades són conegudes per a qualsevol ciutadà amb una mica de cultura política, no està de més recordar-les. Fins i tot el lector potser quedarà sorprès del que el nostre Candidat pot fer per a arribar a tocar el poder polític.
És un llibre amè i divertit. Dels que no és aconsellable llegir en públic si no es vol passar un tràngol en el moment en què no puguem reprimir el riure davant d’alguns dels paràgrafs del llibre que Iu Forn amb mà mestra posa negre sobre blanc.
Nosaltres, una lectora que no viu, però sí que treballa a Grup 62, ens ha anunciat que han penjat a YouTube un vídeo que m’ha deixat impressionada:
La novel·la, ja ho veieu, es dirà Alta sensibilitati en podrem parlar ben aviat perquè surt a la venda el 4 de novembre. Li direm a la nostra “informadora” que ens en faci arribar un exemplar, perquè ara com ara el que n’hem pogut llegir és d’aquelles coses que fan pensar:
«No és just patir un ictus en plena joventut. I aquesta injustícia no pot ser acceptada sense covar un profund sentiment de rebel·lió. Ho sé perfectament. Ara tinc un nou camí en què també he sabut descobrir la felicitat, un nou lloc ple d’il·lusions, emocions, amors i somnis. Aquesta tossuda rebel·lió és la que em va donar forces. No em vull negar l’oportunitat de ser feliç.»
Per cert, si algú de nosaltres el vol llegir, també, que ens ho faci saber i mirarem de fer circular aquest missatge tan optimista entre tots.
Títol: Valquíries
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0 ]
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-8256-948-2
Preu: 17,00€
Ara que ja ens anem coneixent us ho puc dir, em considero una persona poc donada a creure en res que no pugui ser demostrat de manera empírica. Digueu-me descreguda, si voleu, però en general sóc de les que on altres hi veuen cops de sort jo hi veig probabilitat.
Bé, doncs, amb aquesta premisa, us preguntareu “què fa la Montserrat llegint Coelho“? Ai, doncs jo us diria “coses de la feina” però segur que ell afirmaria amb rotunditat “coses dels àngels”. Perquè precisament d’això va aquest llibre, d’àngels.
Es tracta d’un relat autobiogràfic en què Paulo Coelho i la seva dona s’endinsen al desert a la recerca del seu àngel de la guarda. L’escriptor brasiler va marcar-se la meta de veure (sí, sí, he dit veure) el seu àngel i per aconseguir-ho va estar més d’un mes fent exercicis al desert dels Estats Units. Precisament allà és on coneix les Valquíries, unes dones decidides i amb un alt component espiritual que volten pel desert predicant i donen títol al llibre.
Que què m’ha semblat? Doncs com que entre nosaltres no hi pot haver secrets, us confessaré que l’he trobat un relat 100% Coelho, és a dir, molta màgia, molts misteris, molta transcendència, molt de Déu… M’interessa personalment? No. Crec que és un llibre recomanable? Sí. Però no per a qui vulgui passar una estona distreta, per això crec que hi ha moltíssimes novel·les millors, sinó per a aquells lectors que busquen respostes a dubtes existencials. Per a aquells milions de lectors a quiPaulo Coelho dóna llum en el camí obscur que és la vida. Alguns ens conformem amb il·luminar-lo amb làmpades de baix consum, però si us agrada pensar en solucions “de més alta volada”, Valquíries us encisarà.
En un cas o un altre, us deixo amb unes altres Valquíries, igualment encisadores…
El segon volum de les Memòries d’en Jordi Pujolés un llibre molt més actiu que el primer, per explicar-lo d’alguna manera. El divideix en quatre blocs, que responen a quatre moments i quatre situacions (quatre reptes, en altres paraules). La primera, Bastint la Generalitat descriu com de pràcticament no res es va haver de crear una estructura governamental i sobretot una cultura de govern. De com es passa de reclamar competències a exercir-les efectivament, amb pocs recursos i poca memòria de fer-ho. De com es construeix país, per dir-ho en paraules del president.
La segona part, Navegant per mars tempestuosos, relata el cop d’estat del 1981, el cas Banca Catalana, els pals a les rodes i els problemes de relació amb els partits estatals (i amb els no estatals, també).
Temps de construir, la tercera part, és molt més concreta en el detall de què va fer i per què va fer-ho. Per què TV3 és el que és i per què tenim el finançament que tenim; els Jocs Olímpics i projectes menys reeixits, com el Fòrum.
Temps de decidir, quarta part del llibre, és més de caire intern de partit, no tant de país com les anteriors. En ella s’hi reflecteix els reptes que Pujol preveu per a CDC, en tant que fundador i figura central. El pacte del Majèstic i les seves conseqüències també hi són…
El mateix president diu, en un moment de les Memòries, que només apareix ell. “Jo faig, jo dic, jo penso, jo decideixo” i es justifica dient que és un president presidencialista. Però com en el volum anterior és més interessant el que no diu, de qui no parla, el que calla i només deixa entreveure. Tothom sap com parla en Jordi Pujol i, per tant, és fàcil pensar que quan diu “tal no es va portar bé” és realment un insult molt greu, una censura molt fonda.
A mi que tinc poc més de trenta anys m’ha servit per conèixer parts de la història recent del país que no coneixia. Assumint que només ho veus des del prisma que li convé al President Pujol, per conèixer perquè Catalunya és com és, és imprescindible llegir les seves Memòries. Perquè diu que va fer-ho tot ell.
Us deixem amb la presentació del llibre Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993).
Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.
Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!
La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:
“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”
Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:
“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”
I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”
Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!
L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) ens comenta L’home dels pijames de seda, una novel·la que ens descobreix els tres llargs estius que l’escriptor Truman Capote va passar a Palamós. Llegiu, llegiu…
Títol: L’home dels pijames de seda
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1088-5
Preu: 19,95€
Durant tres llargs estius de principis dels anys 60, Truman Capote es va refugiar a la Costa Brava per escriure la seva obra cabdal, A sang freda.
Va viure a diferents cases, la primera situada a la platja de la Catifa, de Palamós; la segona al Comtat Sant Jordi, a Platja d’Aro; de nou una estada a la casa de Palamós; la tercera a la platja d’Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge; i la quarta a Cala Senià, de Palafrugell. La calma que va trobar a la Costa Brava, juntament amb el bon clima, el paisatge i el menjar el van convèncer per triar aquesta zona en lloc de la Costa Blava o la Riviera italiana. Se saben poques coses del seu pas per Catalunya; sabem que va passar pràcticament inadvertit per als seus coetanis, per bé que resultava un personatge curiós, vestit de manera extravagant, acompanyat pel seu company Jack Dunphy i el seu caniche cec.
L’home dels pijames de seda és el relat de l’escapada creativa a Europa d’un personatge central de les festes del Nova York de l’època, amic i confident de Marilyn Monroe, Lee Radziwill –germana de Jacqueline Kennedy, i tantes altres figures del moment. Un llibre evocador, en què Màrius Carol ens convida a imaginar-nos Capote, assegut a la seva casa de la Catifa, després d’uns quants martinis, escrivint a altes hores de la matinada, i remugant per la fressa que feien els pescadors que sortien del port a començar la jornada.
Us vull recomanar aquest llibre, obra del periodista Màrius Carol i que va merèixer els premis Prudenci Bertrana de Novel.la i el M. Àngels Anglada. La millor lectura per llegir a l’estiu, sota el parasol, sentint olor de mar i sal i amb un bon dry martini!
Us deixem amb un parell d’articles molt interessants, un a La Vanguardia i l’altre a El País.
Abans de Sant Joan, el 22, va sortir a la venda un llibre que, a dia d’avui -que és precisament quan es presenta a l’auditori de La Pedrera- resulta més oportú que mai: Catalanisme, de José Montilla.
A través d’una sèrie de converses amb Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno, el President de la Generalitat reflexiona sobre la situació actual de Catalunya.
Una de les cites del propi autor fa així:
“En aquestes converses he volgut compartir reflexió i pensament en àmbits essencials per al futur de Catalunya. Sempre he cregut necessari pensar ordenadament abans d’actuar. Aquest ha estat el fonament indispensable del catalanisme, i allò que en garanteix la vigència”.
Vénen dies de pensar ordenadament i -pel que deien ahir a la nit al TN tots els líders polítics catalans (o gairebé tots)- actuar en conseqüència… Mentrestant, anirem llegint en José Montilla i ens ho explicarem entre Nosaltres…
Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel Ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno
Títol: Messi. La història del noi que s’ha convertit en llegenda
Autor: Luca Caioli
Editorial: Labutxaca
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9930-149-5
PVP: 7.95 €
L’Adagio, “el noi atrapat en el temps blaugrana”, ens ha recomanat un llibre, seguint la línia, sobre Messi, la història del noi que s’ha convertit en llegenda . La veritat és que aquí som molt aficionats als blaugrana i sempre tenim un espai per a parlar-ne!
Messi, escrit per Luca Caioli, és un recull de la vida del jugador, des del moment de néixer fins a dia d’avui. Caioli recopila un seguit d’entrevistes a persones properes al futbolista. Amb elles descobrim aspectes íntims del jugador, així com algunes anècdotes personals. A més, l’edició de la butxaca incorpora quatre capítols inèdits que relaten tots els moments de glòria viscuts pel futbolista durant el 2009, com el Barça de les sis copes i l’atorgament de la Pilota d’Or al millor futbolista de l’any.
Us en deixo un fragment perquè com veieu, l’humilitat forma part de l’èxit d’aquest noi:
“Quan torna a Rosario, vol venir a passejar per aquí, per l’avinguda de San Martín, amb el seu cosí Emmanuel. Quan li diem que no ho pot fer, perquè la gent del barri es torna boja quan el veu, i no li deixarien fer ni dues passes, es posa de mal humor. No ho entén, s’enfada. A Barcelona, ell va a El Corte Inglés amb les lambes i la roba d’esport. Ronaldinho moltes vegades se’n reia i li deia que era boig de sortir a passejar així. No ha pres conciencia de qui és. Per això, ser famós, firmar autògrafs o fer-se fotos amb els aficionats no li pesa. Algunes nits, quan torna a casa després de molt temps o quan vaig a veure’l, m’estiro al seu costat al llit. Parlem, li acaricio els cabells, li explico coses i li dic mig en broma: “El que donarien moltes noies per ser aquí, així, al teu costat”. Ell posa una cara estranya i em diu: “No diguis ximpleries, mamà”.
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
Títol: Alta sensibilitat
