Arxiu de la categoria: No ficció

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!

2 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo.

És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!! Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!

I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!

I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!

Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…

Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna a Facebook i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.

Per cert, si trobeu algú fan de Columna que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂

Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!

————————-

Finalment, el llibre anirà a parar a mans de l’Anna… Qui sap, tanmateix, si el paquet arribarà a correus!

Bromes a banda, moltes felicitats, Anna!!

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!
Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo. És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!!
Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!
I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!
I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!
Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…
Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna al Facebook http://www.facebook.com/ColumnaEdicions i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.
Per cert, si trobeu algú fan de Columna, que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂
Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!
Share

No és una ambulància vista pel retrovisor, és un llibre cifíngam

4 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

En Puyal és un professional d’aquells que n’hi caben pocs en un kilo. Quan va presentar aicnàlubmA vaig pensar “aquest caurà” perquè la comunicació massiva era allò que més m’interessava de la carrera de Lingüística i és precisament d’una part d’aquest tema del que tracta l’obra. Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!! Crec que és el primer cop, estimats nosaltres, que no sé per on començar… Així doncs, deixeu-me que només copiï alguns fragments escampats per l’obra, sense vocació de ser exhaustius, però sí amb voluntat d’oferir-vos una cullerada d’aquest brou d’idees…

Aquest discurs (referint-se al llibre) tracta de la praxi mediàtica, en faig una exposició crítica i l’acompanyo amb exemples. (…) Aquest és un llibre crític amb la praxi mediàtica i jo hi poso exemple d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, del que no m’acaba de semblar bé i del que està malament. Sovint dic noms i cognoms de persones, de diaris, d’emissores, de grups. I també assenyalo poders…

De vegades, per poder lluir un determinat nombre de “followers”, farcim l’antena de missatges sense substància. Siguem sincers, només volem que ens cliquin. Correm a la recerca del clic darrere la pastanaga d’una viralitat que podríem aprofitar millor.

Ens calen intruments útils a favor d’una televisió de més qualitat perquè no serveix de gran cosa la tecnologia d’última generació si no se’n fa un ús responsable, pensant en els interssos del conjunt dels éssers humans.

Una persona que no pensa és un animal racional que no raona. Una pesona que no pensi, no és una persona.

Jo estic enamorat de la televisió. I ho estaré sempre. Però el meu desacord, ara ja absolut, amb la manera com l’han feta evolucionar ens ha portat al divorci. És l’única raó per la que no hi treballo, des de fa prop de vint anys.

He pensat deixar-li aquest excel·lent llibre a en Jordi. Ell, que és un gran lector de no-ficció, segur en gaudirà i sabrà escriure’n un comentari més ordenat que no pas el meu. Abans de fer-li el préstec, però, vaig a treure els plecs de totes les pàgines que he anat assenyalant…  Perdoneu, us he de deixar perquè això em portarà molta feina.

Share

Albert Manent, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Deixa un comentari

Avui a les notícies he vist que li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’Albert Manent. Us dic amb franquesa que no en conec l’obra, així que he estat buscant una mica per la xarxa a veure què trobava. M’ha agradat aquest poema:

AURORA DE LA MORT
No tinc memòria d’albes, arcàngel de la neu,
se m’esborra la sang, m’inunda un lleu
destí de somnis tèrbols i un trèmul vent m’esguarda.
I duc un estendard fet de basarda,
on senyoreja, amb glòria estranya i mig velada,
la mort, com un falcó d’aspra volada.

Per cert, m’ha alegrat veure que totes les pàgines trigaven força més que no és habitual a carregar-se… Tindrem tots plegats algun interès per la literatura? Quin gran pensament abans d’anar a dormir!

Albert Manent a TV3

Share

Heu jugat a parlar mai de ludolingüística?

2 respostes

Títol: Verbàlia 2.0.
Autor: Màrius Serra
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9787-676-6
PVP: 23,03€

Fa avui tot just tres setmanes. Agafo el Verbàlia 2.0 d’en Màrius Serra. Pesa. Són 623 pàgines de lletra petita… Penso que en faré una lectura parcial per fer-vos-en el comentari i ho deixarem córrer. Segueixo en Màrius per la ràdio (si és bo, és l’enigmàrius, ja ho sabeu) però tantes pàgines de no ficció admeto que em fan una mica de mandra. Llegeixo la contra i per primera vegada vull ser obedient amb el que indica “Obriu aquest llibre per qualsevol pàgina i llegiu-ne quatre ratlles. Us costarà tancar-lo“.

I fins aquí us ho puc explicar com a seqüència, perquè ja no recordo quines van ser les quatre primeres ratlles que vaig llegir; em penso que era aquest acròstic

forta pictòrica Matèria
Impregnada
d’una Refractibilitat
cOngestionant

D’aquí vaig saltar a un altre joc, aquest cop amb falsos derivats

Homes i dones rebutgem la broma
Dels hòrrids masculins i femenins!
El sexe i el llenguatge són sublims;
Si fent l’amor no hem de ser mai mesquins,
Tampoc no hem de ser un plom usant la ploma.

I, ja ho veieu, com que no és cap plom, en Màrius, m’hi vaig enganxar i l’he llegit de cap a peus. Més ben dit, de peus a cap, perquè l’he acabat, precisament, per la introducció i el pròleg (redactat l’any passat expressament per a aquesta edició revisada).

Us asseguro que m’ho he passat molt bé. Ara mateix són incapaç de recordar quina és la diferència entre un logogrif i un descart (per citar només un parell d’exemples de mots absolutament nous per a mi que he descobert gràcies a aquest llibre) però segur que no oblidaré en molt de temps les bones estones que he passat a Verbàlia.

Share

El primer poder

3 respostes

Títol: El primer poder
Autor: Josep M. Carbonell
Editorial: Editorial Mina
Col·lecció: L’arquer
ISBN: 978-84-92541-01-0
Pàgines: 152
PVP: 20,80€

Des que vaig posar un peu a la Facultat he sentit dir repetidament que els mitjans de comunicació formen el quart poder. Després de l’executiu, el legislatiu i el judicial. És obvi que els mitjans exerceixen un gran domini sobre la societat i la política, tant que alguns teòrics com Josep Maria Carbonell ja defineixen aquest sector com El primer poder.

He tingut el plaer d’assistir a les classes del filòsof i polític Josep Maria Carbonell a la facultat Blanquerna. Un home d’aquells a qui escoltar no es fa cansat. Proper, meticulós, però sobretot, un apassionat de la feina. El primer poder és un reflex del seu caràcter i de la seva dedicada pulcritud. Cal dir que tampoc no li falta referències professionals, ja que fou president del Consell Audiovisual de Catalunya.

Un estudi detallat de la influència dels mitjans, de l’interès mutu amb la política, i de la repercussió en l’opinió pública. Un assaig sobre el poder i la manipulació vista a ulls interns d’aquest sector tan maquillat de portes enfora.

Share

Nosaltresllegim_la_Carme_Riera_sempre_que_podem.cat

1 resposta

Títol: Natura quasi morta
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció:  El Balancí [Nro 650 ]
Pàgines: 256
EAN: 9788429767506
PVP: 21,00€

Oi que seria un bon domini per tenir? Segur que molts de nosaltres hi esteu d’acord! I crec que des del del comentari del llibre Nanas (vegeu El pequeño…) molts ja no us extranyaríeu si, efectivament, el domini acabés comprat!! Per aquesta raó, de fet, una de nosaltres m’ha fet saber que a final de febrer – el 24 concretament – es publica Natura quasi morta, una novel·la nova, novíssima de la Carme Riera!! La mateixa font afirma que

És una història d’intriga i misteri ambientada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està molt i molt bé! Enganxa moltíssim i s’ambienta a espais molt quotidians i pròxims!

Us confesso que aquesta font no és la “comunicadora”, però també mereix la meva confiança (en general, quan es mulla és perquè el llibre s’ho val!). Així doncs, ja he dit a la feina que el 24 del mes vinent estaré malalta segur i -segons com – el 25 també! Amb els bons llibres no hi ha espera, oi?

En fi, mentre no arriba el moment, ens haurem de conformar amb el vídeo i els dos primers capítols.

Share

El malson

1 resposta

L’Edu ens comenta la crònica personal d’un imputat pel cas “Pretòria”, Lluís Prenafeta.

Títol: El malson
Autor: Lluís Prenafeta
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-664-1246-9
Preu: 20’00€

El malson és un relat de l’ex-secretari de presidència de la Generalitat en els primers governs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta. Aquí ens descriu les circumstàncies que el van portar a l’empresonament per presumpta vinculació amb el cas “Pretòria”.

A El malson, Prenafeta no es justifica però es fa la víctima sobre com el tracten, sobre allò del que se’l acusa. Narra el relat amb primera persona i utilitza un to d’incriminació cap a aquells que l’inculpen. Criminalitza al jutge que el va empresonar, Baltasar Garzón, i a l’Audiència Nacional. En definitiva, qüestiona la justícia espanyola. Em va sorprendre que, per exemple, només l’emmanillen en els moments en què hi ha la premsa al davant.

Un llibre curiós on s’explica tota l’experiència viscuda per Lluís Prenafeta i la seva família, una experiència que no oblidarà mai.

Share

Converses amb mi mateix

2 respostes

Títol: Converses amb mi mateix
Autor: Nelson Mandela
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció Núm edició: 1
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-6641-312-1
PVP: 21.90€

Converses amb mi mateix, la darrera obra sobre Nelson Mandela, és un llibre ambiciós de no ficció que pretén descobrir i donar a conèixer als seus lectors -i ho aconsegueix- aspectes tant íntims i desconeguts de Mandela com la seva lletra a les cartes escrites des de la presó, i de les quals aquest llibre conté còpia d’alguns dels manuscrits originals, o la manera i el to de parlar en privat en el seu dia a dia amb familiars i amics.

El cos del llibre, que comença amb un pròleg de l’actual president dels EEUU, Barack Obama, està compost per cartes, articles, reflexions i diversos passatges de la vida de Nelson Mandela que destil•len les seves opinions i idees però també els seus sentiments, sensacions, anhels i, en definitiva, el seu tarannà i la seva personalitat d’home polític, de pensament i de pau però alhora d’acció i d’inconformisme.

La selecció i ordenació de tot aquest material, que es trobava dispers i fragmentat en molts casos, s’ha pogut fer gràcies a les cartes de la presó de Robben Island, a dues col•leccions de converses gravades, a les llibretes on escrivia abans de ser empresonat i a l’esborrany d’una seqüela inacabada de la seva autobiografia Long Walk to Freedom.

Per tal de tenir una dimensió més humana i propera de Nelson Mandela i d’aquest llibre, us faig cinc cèntims d’unes paraules seves: “A la vida real, no tractem amb déus, sinó amb éssers humans ordinaris com nosaltres mateixos: homes i dones plens de contradiccions, que són estables i inconstants, forts i dèbils, famosos i infames”.

Una de les diverses lectures que es poden extreure de Converses amb mi mateix és que tot i la rellevància internacional de Nelson Mandela, aquesta no deixa de ser la història d’un presoner que volia i lluitava per ser un home lliure.

Postdata: Nosaltres, donades les dates en que ens trobem, Converses amb mi mateix pot esdevenir un bon regal de Reis.

Share

Estimar-nos molt és la gran tradició que no hem de perdre

3 respostes

Títol: Estoig: Les tradicions que no hem de perdre
Autor: Antoni Dalmau
Editorial: Columna
Col·lecció: Fora de col·lecció. Diversos
ISBN: 978-84-664-0956-8
PVP: 38,95€

Nosaltres, en un dia tan especial com avui us parlaré del meu pare. És un home que ens ha ensenyat a valorar les coses quotidianes amb alegria: des de ben petits ens portava borregos per Sant Antoni, ens acompanyava a veure l’ou com balla, muntava amb nosaltres el pessebre per Santa Llúcia i hi cantàvem… A hores d’ara ho segueix fent amb els seus néts. Ell desafina com sempre i els nens se’n riuen com ho fèiem els meus germans i jo, però sempre amb la complicitat de saber que és broma i que estem esperant amb candeletes que repetim l’any vinient.

Per aquesta pila de raons que ara tot just us apunto em vaig decidir a mirar-me Les tradicions que no hem de perdre amb bons ulls, pensant en el tió (que ja està d’allò més panxut), a veure si el cagava aquesta nit… però ara us confessaré una altra característica del meu pare: la impaciència. Sí,  hem pres torrons cada any, però els encetem a mitjan desembre. ¿Panellets? el 20 d’octubre ja se’n poden começar a menjar… i així amb tot! Per això quan va descobrir les meves intencions amb aquest llibre no va poder estar-se’n de provocar una gastritis al pobre tronc.

Ahir al vespre el vam obrir i va ser un èxit! Vam estar repassant els textos relacionats amb aquests dies: el Tió, l’Home dels Nassos, Reis… Després amb la seva néta van llegir algunes cançons tradicionals que apareixen en el volum Jocs, cançons i costums, centrant-se especialment en les que coneixen tots dos: Pastoret d’on véns, La gallineta cega… Jo els sentia des de la cuina i, què voleu?, em vaig sentir molt afortunada. Tant, que vaig pensar que precisament avui volia explicar-vos-ho. Perquè aquesta nit és Nit de Nadal, perquè passaran coses màgiques, com ara que un avi i una néta puguin celebrar al voltant d’un llibre que hi ha una història de petits records que ens uneix, una història d’amor que per Nadal val la pena rellegir.

Que tingueu molt Bones Festes i que trobeu un llibre que us faci molt feliços.

Share

Estimat Barça

1 resposta

L’Adagio, el “noi que segueix atrapat en el temps blaugrana” (vegeu Atrapat en el…), per no trencar la costum, avui ens comenta Estimat Barça, un llibre emotiu, d’aquells que fan vibrar només amb el tacte de les pàgines. No us el deixeu perdre!

Títol: Estimat Barça
Autor: Lluís Canut
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-6641-339-8
PVP: 24.95€

Hola Nosaltres!

Entre nosaltres i vosaltres us he de dir que aquest llibre reflecteix, no només la història del Barça, sinó també la meva història. Des de petit que he seguit de ben a prop a aquest club, que és més que un club.

Estimat Barça és un recull de les 150 millors fotografies dels moments més emocionants viscuts amb aquest equip de primera. De totes les fotografies, em quedo amb tres que reflecteixen molt bé el sentiment d’un país. Unes imatges que rememoren el bon joc i el treball en equip.

Entre aquestes trobem moments de violència en el camp, com la fotografia on es mostra com els jugadors del Barça reben ampolles de vidre en el Bernabéu, moments d’evolució tecnològica, com la imatge on es veu la pissarra que s’utilitzava com a marcador. Per últim, però no més important; un altre record, per no dir un dels més emotius de la història del Barça, el de Guardiola saltant pels aires, rodejat de jugadors, gràcies a la victòria de les sis copes. En definitiva, moments per rememorar i reviure!

Un llibre d’aquells per regalar a gent com jo, estancats en el temps blaugrana.

Share