Arxiu d'etiquetes: Joaquim Maria Puyal

Aicnàlubma, de Joaquim Maria Puyal

6 respostes

Títol: Aicnàlubma
(Reflexions sobre la societat i els mitjans – Propostes per a la nova televisió)
Autor: Joaquim M. Puyal i Ortiga
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Joaquim M. Puyal, l’home de les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio i molt abans a Ràdio Barcelona 2 (on malgrat que ho amaga també va transmetre partits de l’Espanyol), fa amb aquesta important obra una reflexió sobre quin paper tenen en la societat els mitjans de comunicació en general i la TV en particular.

En un moment del llibre, el seu autor, es pregunta que si quan algú truca al timbre de casa nostra, dediquem uns segons a pensar si el deixem entrar o no, si la presència d’aquella persona ens és o no és oportuna, per què quan engeguem la TV ho fem irreflexivament, deixant entrar el seu discurs als racons més íntims del nostre espai???

Anal·litza el paper que tenen o haurien de tenir tant la TV pública com la TV privada. No deixa passar per alt el paper negatiu que han tingut els canals privats espanyols sobre la normalització de la llengua catalana, i com malgrat tractar-se d’una concessió del govern espanyol (concessió pública) han pogut actuar i actuen totalment d’esquena a les lleis autonòmiques que malden per a protegir i fomentar les llengües de l’estat espanyol diferents al castellà.

L’autor tampoc no oblida fer una mirada sobre la història més recent dels mitjans de comunicació (incloent-hi les xarxes socials telemàtiques), tant catalans com espanyols.

El llibre esdevé dens, està escrit en un tipus de lletra massa petit per al meu gust, adjunta 27 pàgines de bibliografia i conté 257 notes. Les quals són externes al cos del llibre, per la qual cosa, la seva consulta en dificulta en excés l’àgil lectura del llibre.

Sigui com sigui em permeto aconsellar-ne la lectura a tots aquells a qui agradin les interioritats dels mitjans de comunicació i els seus protagonistes i a qui se senti preocupat per la incidència d’aquests mitjans audiovisuals sobre la nostra societat.

Share

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!

2 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo.

És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!! Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!

I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!

I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!

Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…

Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna a Facebook i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.

Per cert, si trobeu algú fan de Columna que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂

Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!

————————-

Finalment, el llibre anirà a parar a mans de l’Anna… Qui sap, tanmateix, si el paquet arribarà a correus!

Bromes a banda, moltes felicitats, Anna!!

Aquesta lectura ens interessa, ens complau… i la volem tenir dedicada!
Nosaltres, avui és d’aquells dies que jo no voldria ser jo. És a dir, que jo no voldria ser nosaltres. Bé, està vist que no m’explico: tinc el retorvisor per veure l’aicnàlubmA completament entelat!!
Però és que em pot l’emoció! Des de Grup 62 ens han fet arribar un exemplar del llibre dedicat pel Puyal “in person”, sí, sí!!
I pretenen que el sortegem entre els lectors del blog!
I se suposa que jo no puc participar-hi, perquè faria lleig allò que tot quedés a casa!
Us confesso que he estat a punt de dir que el missatger s’ha despistat, que aquí no ha arribat cap llibre, però m’arrisco a què em caiguin les dents si dic mentides i em veig massa jove per anar desdentegada pel món. Així doncs, el regalarem, sí, però amb una condició…
Si voleu rebre el llibre del Puyal dedicat a casa heu de fer-vos fans de la pàgina de Columna al Facebook http://www.facebook.com/ColumnaEdicions i deprés dir-nos aquí que ho heu fet… Mirarem que en Quim Puyal triï quin text li fa més gràcia dels que pengeu aquí, com a comentari d’aquesta entrada, i dilluns vinent direm qui rebrà el llibre.
Per cert, si trobeu algú fan de Columna, que també comenta i es diu Montserrat Brau, no sóc jo, és una cosina llunyana per part de pare 🙂
Animeu-vos, que només falta una setmana i els dies passen depressa, com les ambulàncies!
Share

No és una ambulància vista pel retrovisor, és un llibre cifíngam

4 respostes

Títol: Aicnàlubma
Autor: Joaquim Maria Puyal
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €

En Puyal és un professional d’aquells que n’hi caben pocs en un kilo. Quan va presentar aicnàlubmA vaig pensar “aquest caurà” perquè la comunicació massiva era allò que més m’interessava de la carrera de Lingüística i és precisament d’una part d’aquest tema del que tracta l’obra. Vaig tenir la sort de ser alumna d’alguns professors que apareixen esmentats en el llibre (en Sebastià Serrano i en Jesús Tusón) i em van encomanar l’interès per l’anàlisi del missatge, del canal, de l’entorn… Potser és per això que ara no sé ben bé ni per on començar! Veig tantes coses a dir i totes amb substància. Perquè si alguna cosa té aquest llibre és precisament això, substància! Massa per a un sol comentari, potser!! Crec que és el primer cop, estimats nosaltres, que no sé per on començar… Així doncs, deixeu-me que només copiï alguns fragments escampats per l’obra, sense vocació de ser exhaustius, però sí amb voluntat d’oferir-vos una cullerada d’aquest brou d’idees…

Aquest discurs (referint-se al llibre) tracta de la praxi mediàtica, en faig una exposició crítica i l’acompanyo amb exemples. (…) Aquest és un llibre crític amb la praxi mediàtica i jo hi poso exemple d’aquí i d’allà, d’això i d’allò, del que no m’acaba de semblar bé i del que està malament. Sovint dic noms i cognoms de persones, de diaris, d’emissores, de grups. I també assenyalo poders…

De vegades, per poder lluir un determinat nombre de “followers”, farcim l’antena de missatges sense substància. Siguem sincers, només volem que ens cliquin. Correm a la recerca del clic darrere la pastanaga d’una viralitat que podríem aprofitar millor.

Ens calen intruments útils a favor d’una televisió de més qualitat perquè no serveix de gran cosa la tecnologia d’última generació si no se’n fa un ús responsable, pensant en els interssos del conjunt dels éssers humans.

Una persona que no pensa és un animal racional que no raona. Una pesona que no pensi, no és una persona.

Jo estic enamorat de la televisió. I ho estaré sempre. Però el meu desacord, ara ja absolut, amb la manera com l’han feta evolucionar ens ha portat al divorci. És l’única raó per la que no hi treballo, des de fa prop de vint anys.

He pensat deixar-li aquest excel·lent llibre a en Jordi. Ell, que és un gran lector de no-ficció, segur en gaudirà i sabrà escriure’n un comentari més ordenat que no pas el meu. Abans de fer-li el préstec, però, vaig a treure els plecs de totes les pàgines que he anat assenyalant…  Perdoneu, us he de deixar perquè això em portarà molta feina.

Share