Títol: Aicnàlubma
(Reflexions sobre la societat i els mitjans – Propostes per a la nova televisió)
Autor: Joaquim M. Puyal i Ortiga
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6641-372-5
Preu: 23,50 €
Joaquim M. Puyal, l’home de les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio i molt abans a Ràdio Barcelona 2 (on malgrat que ho amaga també va transmetre partits de l’Espanyol), fa amb aquesta important obra una reflexió sobre quin paper tenen en la societat els mitjans de comunicació en general i la TV en particular.
En un moment del llibre, el seu autor, es pregunta que si quan algú truca al timbre de casa nostra, dediquem uns segons a pensar si el deixem entrar o no, si la presència d’aquella persona ens és o no és oportuna, per què quan engeguem la TV ho fem irreflexivament, deixant entrar el seu discurs als racons més íntims del nostre espai???
Anal·litza el paper que tenen o haurien de tenir tant la TV pública com la TV privada. No deixa passar per alt el paper negatiu que han tingut els canals privats espanyols sobre la normalització de la llengua catalana, i com malgrat tractar-se d’una concessió del govern espanyol (concessió pública) han pogut actuar i actuen totalment d’esquena a les lleis autonòmiques que malden per a protegir i fomentar les llengües de l’estat espanyol diferents al castellà.
L’autor tampoc no oblida fer una mirada sobre la història més recent dels mitjans de comunicació (incloent-hi les xarxes socials telemàtiques), tant catalans com espanyols.
El llibre esdevé dens, està escrit en un tipus de lletra massa petit per al meu gust, adjunta 27 pàgines de bibliografia i conté 257 notes. Les quals són externes al cos del llibre, per la qual cosa, la seva consulta en dificulta en excés l’àgil lectura del llibre.
Sigui com sigui em permeto aconsellar-ne la lectura a tots aquells a qui agradin les interioritats dels mitjans de comunicació i els seus protagonistes i a qui se senti preocupat per la incidència d’aquests mitjans audiovisuals sobre la nostra societat.
Jordi, ja m’imaginava que t’agradaria! Per cert, això de les transmissions de l’Espanyol m’ha cridat l’atenció… És cert que no l’hi havia sentit a dir!! Per cert, tens raó que el llibre és ple de referències al final; jo (i em sembla que deus estar d’acord amb mi) me les hauria estimat més al peu de pàgina…
Montserrat, les transmissions de futbol en català van començar l’any 1976 a Ràdio Barcelona 2 (FM) i s’hi anaven alternant transmissions del Barça i de l’Espanyol; també va transmetre algun partit del Sabadell corresponent a una promoció a 1a divisió.. Val a dir que en Puyal en les locucions de l’Espanyol hi posava molta passió i professionalitat, per això m’estranya i m’indigna que amagui i renegui d’una part de la seva carrera radiofònica i del retorn de la llengua catalana al dial.
També va transmetre els partits de la selecció espanyola corresponents al mundial de l’any 1978 que es va disputar a l’Argentina sota la dictadura del general Videla.
Doncs jo em vaig llegir les notes com un llibre a part! són anècdotes molt interessants i funcionen!
Comunicadora, això que dius és una bona idea! Jo vaig anar saltant fins que vaig deixar de fer-ho… Les remiraré!
Jordi, ets un pou de ciència 😉 Això de saber que en Puyal va transmetre el mundial del 78 m’ha fet pensar en l’edat que deu tenir… bé, és cert que va començar molt jove!
Doncs mira Montserrat, tot i que es conserva bé en Quim M. Puyal deu estar per damunt dels 50 i a punt d’enganxar la seixantena.
En això de les notes, jo vaig anar alternant, ara faig salts, ara m’espero al final.
El sentir la transmisió d´en Puyal a “Futbol a Catalunya Ràdio ” cada partit que juga el Barça sigui al Camp Nou o no es un orgull per què altres perodistes siguin catalans o no ho diuen d´una manera o altre però el millor qui vols que sigui.
Es de sobres el mestre dels mestres com diem la majoria dels que l´escoltem. Jo crec que si que el Quim ja te els 60 de sobres-
Quan no hi siguis Quim et trobarem a faltar moltissim. Crec que el teu substitut, quan arribi el dia i que sigui tard, t´hodiu unoient de Mollet ets el millor