Cada cert temps tenim l’alegria de que la lectura, el món de la Literatura, els autors, els llibres, els llibreters,… siguin notícia. I siguin bona notícia.

Un d’aquests moments de l’any és quan Òmnium Cultural anuncia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i enguany, el 49è premi ha estat per Isabel-Clara Simó, una autora que hem llegit i explicat més d’una vegada al Nosaltresllegim.

A la roda de premsa d’entrega d’un premi que Simó considera “el Nobel de Literatura català”, Carles Solà explicava que “el jurat ha valorat l’obra d’Isabel-Clara Simó perquè durant 40 anys gairebé cada dia ha escrit”, i això ens ha fet recordar aquella ressenya que ens va fer la Fita del llibre Tota aquesta gent on començava explicant que a la contracoberta hi havia una afirmació molt similar a la que ha tornat a expressar avui l’autora i que lliga amb el que ha argumentat el jurat:

La literatura és una obsessió per a mi; si passa un dia sense que pugui escriure, em sento desgraciada.

Al Nosaltres ens fa molt feliços tenir l’oportunitat de llegir una autora amb aquesta obsessió i que a sobre tingui el talent que té a l’hora d’escriure. És per això que ens fa molt feliços que Isabel-Clara Simó hagi estat guardonada amb aquest 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Al Nosaltres només ens farà més feliços una altra cosa: que segueixi fent llibres com ho ha fet durant aquests 40 anys i que segueixi sent feliç escrivint cada dia!

Gràcies per tot i enhorabona, Isabel-Clara Simó!

 

Si voleu llegir els nostres posts dels llibres de l’Isabel-Clara Simó, al Nosaltresllegim hem ressenyat el seu últim llibre, Jonás, i llibres anteriors, com Tota aquesta gent o Amor meva.