Arxiu de l'autor: Geòrgia

Digues-li Déu, digues-li energia

1 resposta

Títol: Maleït karma
Autora: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa, 378
Pàgines: 318
ISBN: 978-84-9787-671-1
PVP: 14 €

Recordeu en Buenafuente dient la mítica frase: “Diga-li Déu, diga-li energia”, referint-se a allò que se suposa que està allà dalt esperant que ens morim, per jutjar si passem al cel o a l’infern, si hem fet les coses bé o malament, aquell que ara personifica John Malkovich en els anuncis de la Nespresso amb el George Clooney?

Dafier Safier – guionista alemany -, ens fa degustar la seva primera novel·la, aquesta divertida i humorística: “Maleït karma“. És una molt bona lliçó de la vida, de les nostres prioritats, de la importància dels petits gestos, dels detalls, dels valors humans (com el respecte o la solidaritat).

Què o qui som capaços de sacrificar per aconseguir allò que volem? És més important la feina o la família? Quines preferències tenim i perquè?

La Kim Lange, té 32 anys, està casada amb l’Alex amb qui té una filla de 5, la Lilly. És una presentadora d’èxit d’un programa informatiu, i per arribar a dalt, ho ha sacrificat tot: la família, els companys, les calories… Però mor, i haurà de canviar, haurà de veure els errors, haurà de pensar en els seus actes passats, haurà de millorar i descobrir el veritable sentit de la vida i la felicitat. Serà capaç sent una formiga? I sent un conillet d’Índies?

Aquest relat budista és moralista, una invitació a la reflexió personal, per autojutjar-nos i autoconscienciar-nos. Però Safier ha aconseguit fer-ho d’una manera natural, diferent i divertida.

I vosaltres, a què espereu per aconseguir bon karma!! A llegir!

Share

Què preferiu: un Iphone o un diari?

3 respostes

Títol: Diari d’una penjada. Manual
Autor: Rachel Renée Russell
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Diari d’una penjada [Núm. 1]
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9932-255-1
PVP: 15 €

Què tenen en comú els llibres de les 3 bessones i Diari d’una penjada?

Doncs que, a banda de ser històries per a nens i nenes, nois i noies, les seves autores, s’han inspirat en les seves filles!! Sí, la Roser Capdevila és la mare de les 3 bessones, l’Anna, la Teresa i l’Helena, les reals i les de ficció; i l’advocada Rachel Renée Russell és la mare de la Nikki.

Aiii, que encara no us he presentat a la Nikki! Doncs és una adolescent americana, intel·ligent i molt creativa artísticament. Aquest any s’ha canviat d’institut, no coneix el nou col·legi, ni hi té cap amic… per estar a l’alçada dels nous companys esnobs i per anar a la moda, demana a la seva mare un Iphone, un mòbil d’última generació per poder entrar al grup dels GDF, els guapos, divertits i famosos, però la seva mare li ha regalat un diari: ara sí que serà del grup… del grup dels friquis i cursis – pensa ella -!

Mentre reuneix diners per poder-se comprar ella mateixa l’Iphone, decideix escriure el seu dia a dia a l’institut en el nou diari, el que es convertirà en un autèntic manual de supervivència.

A més de llegir els propers números de la col·lecció, m’agradaria tenir una mare creadora que em fes el meu propi personatge i sèrie de novel·les juvenils!

Share

“Goyls, fades i nans”

4 respostes

Títol: Reckless. Carn de pedra
Autor: Cornelia Funke
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-232-2
PVP: 19,95€

Comença el curs: esteu preparats per a una nova aventura?

Reckelss. Carn de pedra és el nou llibre de la millor escriptora alemanya de literatura infantil i juvenil, Cornelia Funke.

La primera entrega de la trilogia “Reckless” va arribar ahir a les llibreries i avui ja us puc dir que no podeu perdre temps per acompanyar en Jacob i en Will, els dos germans protagonistes en aquesta aventura.

Travesseu el mirall i deixeu-vos emportar al món de paisatges màgics i fantàstics, ple de contes barrejats! Estareu acompanyats de criatures (bones i dolentes) com són els goyls, les fades, els nans, i d’altres animals i, podeu jugar a endevinar per a què serveixen les baves de cargol o en què es pot convertir un cabell de la Rapunzel.

En Jacob té dotze anys quan descobreix el mirall màgic al despatx del seu pare i viatja sol al món de pedra de lluna, fins que un dia, el seu germà petit – en Will – el segueix. Tots dos s’hauran d’enfrontar a perills i pors: amb què o amb qui es trobaran?

No us puc descobrir més misteris, però us puc dir que cal deixar-se impregnar de les descripcions dels paisatges d’aquest món de la Cornelia Funke, i cal agafar forces abans d’entrar al mirall per lluitar i superar les pors.

Ah! I gaudiu de les il·lustracions que són de la mateixa autora abans no arribi a la pantalla gran.

No us perdeu aquest vídeo on Cornelia Funke presenta el seu nou llibre. I, si us espereu al desembre, podreu veure a l’autora pels carrers de Barcelona i Madrid!

Una dada pels més curiosos; el productor Lionel Wigram (Harry Potter, Sherlock Holmes) serà l’encarregat de portar la novel·la al cinema. Estarem a l’aguait!

Share

Entre els murs

Deixa un comentari

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP: 22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

Al mes de juliol ja us ho avançava… el Monestir de Sant Pere de Rodes va programar els divendres d’agost visites guiades, seguint la lectura que us vaig recomanar una mica abans de Sant Jordi: Rere els murs (vegeu Els murs…).

És evident que, d’una banda per l’èxit d’aquesta novel·la gironina tant per Sant Jordi com en els mesos posteriors, en què s’ha anunciat la seva edició castellana (“Tras los muros”) i noruega – a més de la seva 16a edició en català -, com de l’altra, per la meva despertada curiositat de seguir els passos d’en Blai i en Sebastià, no podia deixar passar l’oportunitat.

Era divendres i faltaven 10 minuts per les 8 del vespre. Ja s’entrenotava que aviat fosquejaria. Vam esperar la resta del grup i la guia va donar 5 minuts de marge d’espera (tenint en compte que el monestir es troba a molts metres d’alçada, que s’hi arriba per una carretera muntanyosa de corves amb vistes meravelloses a Port de la Selva, que és impossible resistir-se i no parar a contemplar i gaudir del paisatge i, per últim, que no s’hi arriba en cotxe sinó que cal fer un tall per caminet des del pàrquing).

Passada aquesta petita estona que vàrem aprofitar per escoltar el vent ressonant pels murs, va aparèixer la Núria Esponellà! Sí sí, la pròpia autora. Ens vam desconcertar, ja que no és normal que a les visites guiades d’aquest tipus hi aparegui l’autor, però no va ser en el nostre cas.

Així que la Núria, juntament amb la Mar, la guia, ens van iniciar en aquell fantàstic recorregut “entre els murs”. És evident que és molt especial sentir detalls tant de l’elaboració com de la pròpia novel·la de la seva veu (i això que no va rebel·lar cap secret!), juntament amb la història del monestir.

Van ser agradables, cordials, simpàtiques i en definitiva, genials. I crec que parlo en nom de tots els assistents, que és d’agrair un detall com aquest. La Núria es va deixar “empipar” amb preguntes i curiositats i sempre va respondre amb un somriure i uns detalls de més.

Assaborir una novel·la doblement, et queda dins per sempre.

Pels que no hi heu pogut anar aquest estiu, esperem que el Museu d’Història de Catalunya us regali amb unes visites guiades més (qui sap si amb la Núria com a sorpresa…).

Per anar fent boca, ja podeu començar a llegir la novel·la que hi ha força pàgines i aventures!

Share

El fi justifica els mitjans?

Deixa un comentari

Títol: Una hereva de Barcelona
Autor: Sergio Vila-Sanjuán
Editorial: Ediciones Destino
Pàgines: 298
ISBN: 978-84-9710-135-6
PVP: 19€

Voleu un retrat de la Barcelona de principis del segle passat, dels anys 10 i 20?
Voleu conèixer alguns dels protagonistes de la història del nostre país?
Aquí teniu Una hereva de Barcelona!

Això sí, poseu-vos unes ulleres d’aquestes de 3D com les que ens posem per anar últimament al cinema, ja que aquesta història està narrada des d’un punt de vista molt marcat, és una història explicada per un advocat conservador catòlic i monàrquic, per una persona clarament de dretes.

És per això que us recomano abans de girar cap pàgina, us fiqueu les ulleres, i deixeu volar la imaginació a través de les descripcions que l’autor ens ofereix, però fent ús de les ulleres 3D us permeteu veure els altres costats de la història, d’acord?

Si és amb aquest pacte de 3D us diré que aquesta novel·la històrica o història novel·lada, és la primera que ens ofereix el periodista Sergio Vila-Sanjuán, i ha estat elaborada a partir d’uns esborranys personals que va trobar del seu avi al despatx del seu pare.

Així doncs, l’autor ha agafat aquests papers i ens presenta aquesta història de la Barcelona de les dècades 10 i 20 del segle passat, des dels temps de la monarquia d’Alfons XIII, fins a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, passant evidentment per la dictadura de Primo de Rivera i per la República.

Un viver d’històries. Una època convulsa per les injustícies socials, per la política remoguda, pels moviments obrers, per la por a perdre la cadira, el poder, la fortuna i, altres, la vida.

Pablo Vilar – nom que fa evident que es tracta de l’avi de l’autor -, n’és el protagonista i cronista. Ens narra els seus anys de joventut, les seves relacions personals, professionals, socials i polítiques, els seus pensaments, les seves creences, la seva ideologia, i a l’hora, ens fa un retrat de Barcelona, de l’època, dels esdeveniments socials i culturals, dels fets que van marcar la història del nostre país.

Una etapa molt marcada per la violència i la confrontació, els moviments obrers, el sindicalisme i l’anarquisme, en contraposició amb la burgesia, els industrials i l’aristocràcia.

Quan tanques les 298 pàgines et poses a pensar en: què és la justícia social? el fi justifica els mitjans? es pot pal·liar els atemptats de l’esquerra amb els assassinats de la dreta? la violència no comporta més violència? i el diàleg? i els acords? Val la pena lluitar pels nostres ideals? Si l’objectiu és posar per damunt de tot i de tothom que les nostres idees són les més bones, quin és el límit en aquesta lluita?

Com a punt final us diré que, i amb tots els respectes cap a l’autor i la seva família, crec que és una novel·la que el que pretén, és deixar un bon nom al protagonista, com si els que tenen la consciència tranquil·la pel que van fer o varen deixar de fer ens haguessin de demostrar ara fins on va arribar el canvi de camises.

Us deixem amb un vídeo on el periodista ens presenta Una hereva de Barcelona.

Share

Itinerari privat per la ficció

2 respostes

Títol: El sentit de la ficció: Itinerari privat
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: La Mirada [Núm 14 ]
Pàgines: 127
ISBN: 978-84-8256-870-6
Preu: 14€
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Amb aquest títol, Jaume Cabré (Barcelona, 1947) – autor de la novel·la Les veus del Pamano (vegeu també Les veus… i Recuperem…) que hem pogut veure no fa massa com a minisèrie de TV3 i que ha estat doblement premiada en la 16a edició del Shanghai Festival, amb el Premi d’Or TV Film i al Millor Guió -, ens regala les seves reflexions personals sobre el llenguatge literari.

Cabré és professor de literatura i escriu novel·les, contes i guions. Aquest cop, però, ens ha escrit un assaig de literatura peculiar, on reflexiona sobre el seu propi procés creador i ens dóna els seus coneixements pràctics. Ens obre les portes de la seva cuina d’escriptor!

Ell mateix ens diu que en aquest llibre, reeditat després de 10 anys, és on explica com escriu i ens confessa que no sap ben bé per què escriu. És un llibre sobre la seva experiència com a escriptor.

No ens dóna una manera de fer novel·les, ni un mètode, ni un sistema general, perquè no n’hi ha, simplement ens fa un recorregut personal pels conceptes literaris. Reflexiona sobre les traves socials que es troben els escriptors: s’ha de tenir en compte els lectors potencials? I els crítics? Cal originalitat o creativitat? Cal seguir les modes, les novetats?. Ens parla del to, l’estil, la documentació (ben cosida): el com i el perquè, i dels processos d’edició i publicació.

Diu entre altres coses: “sóc novel·lista perquè visc, ja que la novel·la, per a l’escriptor, és deixar degotar la vida en paraules”. En això justifica l’evolució de les novel·les d’un mateix escriptor, diu que al llarg dels anys vas fent novel·les diferents perquè tu mateix vas canviant. Per tant, ens diu que l’escriptura és una eina d’autoconeixement, i que el novel·lista viu la novel·la, mentre escriu, ja que se submergeix en el món que crea.

Potser no ens fa un assaig 100%, però sí que ens dóna consells sobre literatura, i en especial, la literatura de ficció. Expressa que el poder de la ficció és que la novel·la és una metàfora: la literatura és una metàfora global de la vida.

Això sí, ens assegura dues coses: la primera, que un escriptor cal que tingui clar què vol que sigui la seva obra, ja que és el resultat final del creador; i, la segona, que la bona actitud, és buscar la profunditat: no escriure per escriure, sinó escriure textos necessaris, ja que sinó no val la pena. Per ell, escriure és un acte vital, profund, espiritual i artístic.

Com que “nosaltres llegim”, i per tant, tots els que esteu aquí sou lectors, us deixo amb la frase: “Un escriptor no pot deixar mai de ser lector: un lector és un escriptor en potència”. Ja sabeu! Qui sap si un dia d’aquests es desperta el vostre instint creatiu!!

Us deixem el facebook de Jaume Cabré.

Share

“Perillosament excitant i obscurament romàntic”

1 resposta

Títol: Foscor
Autora: Lauren Kate
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps [Núm 25 ]
Pàgines: 393
ISBN: 978-84-9932-102-8
PVP: 16,95€

Lectors i lectores! Avui us vull donar a conèixer una novel·la de gènere fantàstic sensacional!!

Foscor és la primera entrega de la saga Fallen de jove escriptora nord-americana Lauren Kate, una sèrie de llibres per a joves i adults, que ens expliquen una bonica història de romanticisme sobrenatural.

Aquesta primera novel·la ens absorbeix completament i ens fa viure en la pell d’una noia reencarnada al llarg dels segles, la Luce, una jove que és l’objecte d’amor d’un àngel, en David.

Sembla una història d’amor fàcil i màgica, però com tot, hi ha l’altre pol oposat, la contraposició obscura, que voldrà encisar també a la Luce. El món doncs, lluita per l’equilibri entre el bé i el mal, mentre la història s’envolta d’un to gòtic.
Una mica de l’argument: “A l’actualitat, la Luce – Lucinda Prince – té disset anys i estudia segon de batxillerat en un centre reformatori de Savannah, de l’estat de Geòrgia, internada; mentre està pendent de la sentència que la pot comdenmar per assassinat, el del seu xicot Trevor, un cas envoltat de misteri. Durant la seva estada al centre coneixerà a en Daniel, de qui s’enamorarà, tot i el misteri que l’envolta .”

Aquesta història d’amor – certament amb un rerefons mitològic i una mica religiós -, és el principi d’una saga que de ben segur tots acabarem sentint, com ja ens ha passat amb altres fenòmens recents com són Crepuscle o Harry Potter. Per tant, no oblideu el títol,  ni l’autora; Disney ha comprat els drets del thriller per a la gran pantalla.

Ah, us vull explicar dues curiositats: en una entrevista a l’autora, li varen preguntar si en la versió anglesa original, dos dels personatges es coneixien en un bar brindant amb Freixenet i assegura que sí, així que no us penseu que la traductora al català ens ha volgut marcar un tanto de màrqueting! I l’altra, que la població de Savannah, a l’estat de Geòrgia, context geogràfic de la història, el 80% dels seus habitants creuen en fantasmes.

En definitiva, una història d’amor viscuda i explicada al llarg dels segles i en les diverses entregues de la saga… ja podem esperar amb els braços oberts i impacients la segona part!! Tancat el llibre queden preguntes a l’aire i molts misteris per resoldre… i, almenys jo, he quedat “perillosament excitada i obscurament atrapada d’aquest thriller romàntic”.

Voleu guanyar un exemplar de Foscor? Entreu aquí!

Share

101 preguntes i respostes sobre la nostra mascota

5 respostes

Títol: 101 consells per educar el teu gos
Autor: Amadeu Obach
Editorial: Columna
Pàgines: 186
ISBN: 978-84-664-0971-1
PVP: 18,00€

Queden dues setmanes per Sant Jordi, i jo, previsora de mena, he anat a fer un volt a veure quines idees més per regalar en treia de la passejada. La veritat és que ja tinc força llibres pensats. Sóc tradicional i m’agrada la rosa i el llibre amb el rerefons dels enamorats…, però ho faig extensible a la gent que m’estimo i m’aprecio. Entenc que és un detall i si més no, és cultura.

I m’he topat amb una curiositat. Aquest llibre que us vull explicar:  101 consells per educar el teu gos. A vegades és la persona la que atrau el llibre, d’altres, és el llibre. M’he llegit la contraportada i m’he posat a pensar… qui té gos? A qui li podria regalar? A qui li pot interessar i ser útil?

I pensant pensant, molts de la família tenen gos, però per aquest ja tinc la persona triada: se’n va directe cap a una companya de la feina! Sí, decidit, li dono a la Laura.

La Laura és d’una protectora d’animals, té a casa gats i gossos acabats de néixer o ben petits i en procés d’adopció i durant els esmorzars sempre ens en parla, així que estic segura que algunes de les pautes i consells del l’autor, Amadeu Obach, veterinari (i sense comparació amb en Julià de Ventdelplà) i col·laborador de La Vanguardia, la podran ajudar en aquesta tasca totalment desinteressada i voluntària.

Jo tinc un gat, així que de gossos no hi entenc massa, però sí que sé què és conviure amb una mascota, tenir un més de la família de quatre potes… així que he aprofitat per fer una ullada al contingut, i també es pot fer extensible als gats (en la majoria dels consells). L’estructura és molt senzilla ja que ens ho ha fet per capítols – com Alimentació, Malalties, Higiene, entre altres -i, dins de cada un, va responent les preguntes més freqüents, és a dir, com si tinguéssim una primera visita informativa al nostre veterinari.

Us deixo amb aquest “encantador de gossos” català, no cal envejar tan sovint els americans, la veritat, i amb el meu consell: “Una mascota no és regal, com ho és una joguina, cal tenir en compte la responsabilitat que comporta”.

Share

Els murs benedictins de Rodes

7 respostes

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP:  22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

És diumenge, dia de mercat, he sortit de casa, amb el sol que em cremava els ulls; gairebé s’ha fet migdia, hi havia més remor al poble del normal: he descobert que és diumenge de Glòria. Jo estava absent. Necessitava un cafè amb llet per començar a esbargir la son. Aquesta setmana m’han robat una hora, però a més, se’m va allargar la nit… Sí, era dissabte nit!

Va, us xivo què he fet per anar a dormir tard… : he cavalcat pels senders de l’Empordà; he sentit els olors del mercat de Peralada; he dormit i passejat de dalt a baix pel Monestir de Sant Pere de Rodes; he participat de primera mà de la realització de les escultures del Mestre Peire (Mestre de Cabestany); m’he sentit donzella a les cambres de la cort i he viscut d’aprop com un jovenet “feia la cort” a una d’elles; i, he patit per les disputes i rivalitats entre els nobles Hug III, comte d’Empúries i, Jofre I de Rocabertí, comte de Peralada.

Seguint les pàgines de Rere els murs he fet una ruta de pelegrinatge per la Catalunya del segle XII, i l’abat Berenguer m’ha acollit en aquest declarat monument nacional.

No us enganyaré, són gairebé 500 pàgines…! Però la feina de documentació que ha fet l’autora, la Núria Esponellà, podria donar per uns quants volums d’enciclopèdia, és evident. Així que resumit i novel·lat en 466 (la resta és bibliogragia i apunts històrics) és d’agrair – per això li han reconegut amb el Premi Nèstor Luján -.

Al principi m’ha costat, ho confesso, però un cop m’hi he ficat, més ben dit, capficat… m’he teletransportat, si se’m permet una mica de ciència-ficció en la ressenya d’aquesta novel·la  de personatges històrics.

Ara veig amb bons ulls, la sort que tinc de ser de Sant Feliu de Guíxols, poble que té com a patrimoni arquitectònic el conjunt del monestir benedictí que es remunta al segle X. Me’n sento orgullosa. Qui sap quines històries semblants ens reserven els seus murs?

La novel·la que tinc al davant, no ens parla de Sant Feliu, ni del seu monestir, però sí d’un homònim també de la Costa Brava: el Monestir de Sant Pere de Rodes!

Dediqueu una mica del vostre temps a refugiar-vos entre nobles, cavallers, pelegrins i monjos; pot arribar a ser una experiència molt interessant alhora que aprenem una mica de la història del nostre petit país.

Aquí teniu la presentació de Rere els murs.

Share

La maleta de Barcelona – Perpinyà – Sardenya

5 respostes

Nota prèvia: aquesta és la primera ocasió en què a Nosaltresllegim.cat publiquem un segon comentari extens d’un mateix llibre. No cal dir que ens plau que quan un lector té ganes d’explicar la seva vivència amb un llibre ens la faci arribar en tota l’extensió. La Geòrgia enceta la tradició amb una novel·la que s’ho val!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Sabem que el boca a boca funciona i que, salva vides; per altra banda, el boca orella, també funciona i, com és aquest cas, pot salvar llibres.
Normalment els llibres sense ni adonar-me’n, s’apilen a la meva tauleta de nit; alguns, van quedant al final de la pila i, quan faig endreça, els trasllado directament a l’estanteria i penso: “Algun dia me’l llegiré”. Aquesta és la vida que els espera a alguns, d’altres, en canvi, gairebé ni els deixo descansar damunt la tauleta.
La maleta sarda, ha estat un d’ells. Ha tingut molt a veure que la Rocío en fes una ressenya, i evidentment, que la mateixa autora li comentés. He pensat… si a la Rocío li ha agradat, si l’autora li dóna les gràcies… aquest té prioritat 1! Ni que sigui per poder fer un comentari amb cara i ulls al blog.

Aquest estiu volíem anar a Sardenya de vacances, però hi va haver un boom de gent coneguda que hi anava, i al final ens vam decidir per anar a Porto. Aquest any, i havent llegit el llibre, tinc unes ganes d’anar-hi…!!! Especialment a les ciutats de Nuoro i Orgosolo – de la regió de la Barbagia -, que és on passa la major part de l’acció d’aquesta intrepidant novel·la.
Al matí, al tren, m’he pogut llegir les 30 últimes pàgines, i s’hi algú m’observava, crec que devia pensar: Pobra sonada! I és que estava mal recolzada al seient i llegint com una boja!! bufff bufff anava fent… I un cop fort quan he acabat: Ostres..!

Com podria explicar-vos La maleta sarda…? Ja he dit que és trepidant, té molta força, molta energia, i et fa tenir unes ganes il·limitades de llegir i llegir, d’anar descobrint, d’anar imaginant..
La culpa: de l’autora, que ho sabut fer de 10! Té detalls, té acció, té imaginació desbordant, té unes paraules i unes paraulotes… té de tot: la maleta va ben plena!!!
Per explicar-vos una mica l’argument, us he de presentar en Manu Uriarte, un jove llibreter de llibres antics i edicions rares de Barcelona, una feina que li permet conèixer gent estrafolària i col·leccionista com el vell Torrentà de Perpinyà. Aquest, serà qui li demanarà la cerca d’una edició de principis del segle XX, i en Manu haurà de viatjar a Sardenya, on es veurà envoltat de llegendes, acompanyat d’un amic seu bibliotecari, en Giacomino.
També us he de dir que m’ha agradat un apunt que se’n fa, i és el de la llengua sarda; molts sabem que Sardenya és una illa italiana, però a l’Alguer s’hi parla català… i el sard també està en perill d’extinció per la normalització de l’italià. Simplement, un toc d’atenció a una llengua en perill i un conflicte més que proper que és el de nació, pàtria i llengua. Hi ha una frase a la pàgina 325, que us reprodueixo:

“Valorarien si la llengua fa un poble o si el poble fa una llengua”.

I per acabar, una altra cosa que ens diu la Margarida i que m’encanta: “els llibres contenen secrets i aventures”.

Aquí en teniu un! Us el perdreu?

Share