Nota prèvia: aquesta és la primera ocasió en què a Nosaltresllegim.cat publiquem un segon comentari extens d’un mateix llibre. No cal dir que ens plau que quan un lector té ganes d’explicar la seva vivència amb un llibre ens la faci arribar en tota l’extensió. La Geòrgia enceta la tradició amb una novel·la que s’ho val!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Sabem que el boca a boca funciona i que, salva vides; per altra banda, el boca orella, també funciona i, com és aquest cas, pot salvar llibres.
Normalment els llibres sense ni adonar-me’n, s’apilen a la meva tauleta de nit; alguns, van quedant al final de la pila i, quan faig endreça, els trasllado directament a l’estanteria i penso: “Algun dia me’l llegiré”. Aquesta és la vida que els espera a alguns, d’altres, en canvi, gairebé ni els deixo descansar damunt la tauleta.
La maleta sarda, ha estat un d’ells. Ha tingut molt a veure que la Rocío en fes una ressenya, i evidentment, que la mateixa autora li comentés. He pensat… si a la Rocío li ha agradat, si l’autora li dóna les gràcies… aquest té prioritat 1! Ni que sigui per poder fer un comentari amb cara i ulls al blog.

Aquest estiu volíem anar a Sardenya de vacances, però hi va haver un boom de gent coneguda que hi anava, i al final ens vam decidir per anar a Porto. Aquest any, i havent llegit el llibre, tinc unes ganes d’anar-hi…!!! Especialment a les ciutats de Nuoro i Orgosolo – de la regió de la Barbagia -, que és on passa la major part de l’acció d’aquesta intrepidant novel·la.
Al matí, al tren, m’he pogut llegir les 30 últimes pàgines, i s’hi algú m’observava, crec que devia pensar: Pobra sonada! I és que estava mal recolzada al seient i llegint com una boja!! bufff bufff anava fent… I un cop fort quan he acabat: Ostres..!

Com podria explicar-vos La maleta sarda…? Ja he dit que és trepidant, té molta força, molta energia, i et fa tenir unes ganes il·limitades de llegir i llegir, d’anar descobrint, d’anar imaginant..
La culpa: de l’autora, que ho sabut fer de 10! Té detalls, té acció, té imaginació desbordant, té unes paraules i unes paraulotes… té de tot: la maleta va ben plena!!!
Per explicar-vos una mica l’argument, us he de presentar en Manu Uriarte, un jove llibreter de llibres antics i edicions rares de Barcelona, una feina que li permet conèixer gent estrafolària i col·leccionista com el vell Torrentà de Perpinyà. Aquest, serà qui li demanarà la cerca d’una edició de principis del segle XX, i en Manu haurà de viatjar a Sardenya, on es veurà envoltat de llegendes, acompanyat d’un amic seu bibliotecari, en Giacomino.
També us he de dir que m’ha agradat un apunt que se’n fa, i és el de la llengua sarda; molts sabem que Sardenya és una illa italiana, però a l’Alguer s’hi parla català… i el sard també està en perill d’extinció per la normalització de l’italià. Simplement, un toc d’atenció a una llengua en perill i un conflicte més que proper que és el de nació, pàtria i llengua. Hi ha una frase a la pàgina 325, que us reprodueixo:

“Valorarien si la llengua fa un poble o si el poble fa una llengua”.

I per acabar, una altra cosa que ens diu la Margarida i que m’encanta: “els llibres contenen secrets i aventures”.

Aquí en teniu un! Us el perdreu?

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Quan acabes un llibre, diferents pensaments i sensacions passen pel teu cap. Personalment a mi hi ha llibres que em fa molta llàstima acabar. Arribo al final pensant que els personatges són els meus amics i m’expliquen les seves aventures. Això mateix m’ha passat amb La maleta sarda de Margarida Aritzeta, llibre que fa unes hores he tancat amb tristesa.

I és que, La maleta sarda és un llibre que et va captivant mica en mica a través de les seves pàgines fins que acabes immers en el seu món. Un món en el que res no és el que sembla. L’autora ens explica, com vaig comentar en la meva anterior entrada (vegeu Us parla una bibliotecària de formació i de professió), la història d’un llibreter, en Manu Uriarte, que es veu embolicat en una trama molt ben elaborada, en l’assassinat d’un dels seus clients i en la recerca d’un manuscrit del que molta gent en parla però que ningú no ha vist mai. Aquesta trama es combina amb l’aparició de la esmentada maleta i amb les històries d’altres personatges, que, en un primer moment poden semblar secundaris però que van guanyant presència i personalitat com anem avançant en la novel·la.

Si teniu ganes de llegir una novel·la que no tingui por d’explicar-vos tot el que faci falta per submergir-vos en el seu univers, una novel·la que fa unes descripcions extenses i fins a l’últim detall i sobretot, una novel·la que us enamorarà a cada capítol… no us ho penseu més.

No puc deixar d’esmentar que l’autora, a l’hora d’escriure el llibre, ha agafat escenaris i relats reals, que queden combinats dins la trama en una perfecta harmonia –ho fan també altres autors i és una cosa que, personalment, m’encanta. Fins i tot ho fa amb persones reals, això si, en situacions totalment imaginàries. Veure esmentada en un llibre la Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, crec que no té preu!

I ara sí, us deixo gaudir del plaer de la lectura, jo agafaré el meu te de meló i em donaré el plaer de pensar en els meus últims amics imaginaris abans d’agafar un altre llibre i deixar-me portar per una nova història…