Arxiu d'etiquetes: X. R. Trigo

Xulio Ricardo Trigo, crític literari i autor d’El somni de Tàrraco

L’homenatge, de Xulio Ricardo Trigo

Deixa un comentari

En Carles Solé és un crític d’art amb un propòsit ben clar: venjar-se dels Modernistes per qui s’havia sentit menystingut anys enrere.

Amb aquest propòsit, escriu a la vídua de Santiago Rusiñol amb el pretext de fer un homenatge al seu difunt marit i als artistes del moviment. La convenç per fer una trobada al Cau Ferrat, residència dels Rusiñol a la vila de Sitges, amb altres personatges rellevants de l’època: la Júlia Peraire -vídua d’en Ramon Casas-, l’artista Miquel Utrillo o l’escultor Enric Clarasó. Al llarg de la novel·la tindrà gran rellevància el paper de la minyona que atendrà la senyora Rusiñol i els seus hostes: la Conxita Canut, que també ha estat estretament vinculada amb el Modernisme, tot i que d’una manera diferent.

Gran part de la novel·la transcorre en llocs emblemàtics de Sitges: el Cau Ferrat, que va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador, o el Casino Prado. Precisament la trobada entre el crític amb personatges rellevants del Modernisme es produeix just abans que la Lluïsa Denís cedeixi el Cau Ferrat a l’Ajuntament de la vila. També ens transportarà al París de la belle èpoque i la bohème de finals de segle XIX.

L’homenatge és una història d’una doble obsessió del protagonista. D’una banda, per destacar com a crític d’art i destruir el prestigi dels artistes que no el van saber valorar i, de l’altra, amb la vídua de Ramon Casas. Però el seu esperit de venjança es barrejarà amb sentiments contraposats des de bon principi: “El nouvingut va dubtar per primer cop dels seus propòsits. Esperava que l’assaltés una sensació semblant, però no que li sobrevingués d’una manera tan immediata.”

Aquest Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica de Xulio Ricardo Trigo ens acostarà les passions, anhels, creences i decepcions dels personatges que hi apareixen. Els debats que compartiran posaran de manifest els recels que en Clarasó, la Lluïsa o la Júlia senten envers en Solé. Coneixerem la infantesa de la Conxita, que potser no és tan diferent de la d’algun dels hostes a qui serveix, o la historia d’amor “impossible” entre la Lluïsa Denís i el seu marit artista. I tot i que sembli que la trobada muntada per Carles Solé suposi un final, l’objectiu últim del protagonista, suposarà també un nou començament. Com ell mateix reconeixerà “Ja feia massa temps d’unes aventures que havien marcat la seva joventut.”

Malgrat tractar de temes tan transcendents per a l’existència humana, com ara l’amor o l’art, el to de la novel·la és proper i fresc. Està escrit amb una delicadesa que denota el gran respecte cap als individus que retrata, talment com si fossin homenatges. Dividida en quatre parts, és fàcil de llegir i encisadora… no us la perdeu!

Títol: L’homenatge
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2302-1
Preu: 19,50€

Share

Les veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo

Deixa un comentari

lesveusdelliceuUn dels protagonistes d’aquesta novel·la de Xulio Ricardo Trigo anomenada Les veus del Liceu és l’Eduard, un home que volia ser cantant d’òpera però que a causa d’una malaltia no va tenir altre remei que renunciar a una carrera prometedora. Ara es guanya la vida donant classes de cant al Liceu. L’Eduard no és un home ni gaire feliç ni gaire alegre… Veure la seva carrera estroncada li ha fet pols la vida, arrossega una mena de ressentiment i tristesa per allà on va que no li permet fer una vida social més o menys raonable.

La cosa canvia una mica quan coneix l’Anna. Aquesta noia és tartamuda i treballa netejant el Liceu. Mentre feineja la noia canta… i canta com els àngels!! Ella no és pas conscient del prodigi de la seva veu, és una noia solitària que viu en un pis al carrer Balmes que quan plega del Liceu es reuneix a Gràcia amb tres nois per fer teatre. I així van passant els dies fins que l’Eduard es decideix a donar un pas endavant i proposa a l’Anna de donar-li classes de cant d’una manera professional i seriosa.

Costa molt que aquests dos éssers tan singulars trobin l’equilibri just per posar-se d’acord. Però mica en mica la cosa sembla que va funcionant. L’Eduard viu amb la seva mare, una exdiva amb un passat que ningú, ni el seu propi fill, coneix. A la casa que comparteixen a Sant Andreu no hi ha retrats, ni cartes ni cap pista que reveli el passat artístic de la mare. Ara és una dona gran, malalta, melancòlica, que només te com a prova del seu passat el piano amo i senyor de la casa, i quatre cartells descolorits penjant a les parets. Això és tot. Tot això passa a Barcelona l’any 1993.

Paral·lelament, l’autor ens explica què passava a la Barcelona de 1860 quan la ciutat està dividida en dos bàndols enfrontats. Els croats, un grup de joves rics que defensen el Teatre Principal i els liceistes, que com és lògic defensaven el Liceu. Aquests croats son bastants indesitjables, son nens de famílies riques que dominen com ningú l’art de la vagància, els excessos etílics, el vagarejar pels carrers fins la matinada, i saben ben bé com dilapidar la fortuna que van fer els seus avis i els seus pares fins que comencen a notar que potser ja no són tant rics. Però això no s’ha de dir mai! S’ha de fer com si res i continuar sortint de casa ben repentinat i vestit, encara que al rebost només hi hagi teranyines.

L’Armand és un d’aquests croats. Un dia coneix la Glòria, una bona noia filla d’un hostaler i amiga dels liceistes. Amb això ja n’hi a prou per fer de les seves. Els amics de “la brometa” fan una juguesca que consisteix en seduir la noia, costi el que costi. Aquesta gràcia, tindrà conseqüències molt i molt grans per a tothom.

Terribles conseqüències que demostrarà que en un moment determinat, el passat pot tornar per rendir comptes amb el present…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les veus del Liceu
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1745-7
Preu: 19,50€

Share

El port del nou món, novel·la històrica de la mà del mestre X. R. Trigo

3 respostes

Títol: El port del nou mónel port del nou món
Autor: X. R. Trigo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-2976-854-1
Preu: 21,50 €

Fa una pila de mesos vaig parlar amb una amiga de la María Dueñas i li vaig demanar a què creia que es devia l’èxit d’El temps entre costures. Després de pensar-s’ho i d’admetre que era una pregunta capciosa, ho va resumir en dues causes:

  1. La novel·la històrica interessa, té molts adeptes, potser perquè distreu i, alhora, ens fa aprendre coses.
  2. Veure créixer un personatge enganxa, emociona i ajuda a portar el fil argumental del relat.

Bé, doncs, si compartiu aquest punt de vista, El port del nou món és la vostra novel·la per acabar l’any. La trama se situa a casa nostra (Barcelona principalment, però també Montblanc, Siurana i Empúries) durant el darrer quart del segle XV, moment en què la ciutat de Barcelona aposta per la construcció d’un port. En aquest marc hi creix en Marcel Roqueta, el fill del cap d’obres del port -un cràpula amb totes les de la llei- que aviat es fa amic del cartògraf Lluís Esquiva, un home que li farà obrir els ulls al món. La galeria de personatges restants és àmplia i ben dibuixada: el pare Cardoso -un monjo que ja en els primeres pàgines ens impressiona tant com ens neguiteja-, l’Stassi d’Alexandria -l’enginyer que rep l’encàrrec de construir el port- i molts altres, però per sobre de tot, dues dones, la Teresa i l’Asenda, molt diferents però amb un punt en comú: l’amor cap al protagonista.

Bé, no us vull explicar més la trama, perquè el que de debò és bonic és deixar-la avançar i gaudir de la multitud de detalls que s’amaguen a les pàgines. Detalls històrics ben documentats, sí, però també detalls humans que permeten als lectors confegir a base de petits bocins uns personatges rics i emotius.

Ens he seleccionat un fragment de ben avançada la novel·la, ja a la pàgina 311, però que no espatllarà el relat:

-Posar en pràctica les nostres idees és un desafiament que no sempre ens és possible, Josep.

-I, aleshores, quin sentit té tenir idees? Creia que la recerca de la felicitat era acomodar-les a la vida real, regir-nos per elles.

Per a nosaltres (dones) en tinc una altra:

Potser no sols hi ha un home nou que ha de sortir de la llum, Marcel. Potser també els pensadors com tu, que ens heu de portar cap a una nova era, heu de pensar en una dona nova, una dona més lliure, capaç de prendre les seves pròpies decisions.

Aniré més endavant, fins a la pàgina 124, per escollir la cita per tancar aquest comentari. Espero que us faci venir ganes de llegir-ne més!

Tots hem de fer un trajecte en aquesta vida. Potser a la recerca d’un somni o d’un objecte… Però, saps? Molt sovint el més real de les nostres vides, més i tot que el destí, és el trajecte que ens hi porta.

Share

El somni de Tàrraco, una de romans per Setmana Santa

1 resposta

Títol: El somni de Tàrraco
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [Nro 90 ]
Pàgines: 320
ISBN: 978–84-297‑6211-2
PVP: 19’95€

Cada any, a la tele tenen la bondat de posar-nos Ben Hur, Espartaco, darrerament Gladiator, però a mi la que més m’agrada és Juli Cèsar. En qualsevol cas, no sé com anirà enguany la graella amb el tema de les pel·lis de romans, però jo us proposo que feu un pas endavant: canvieu la tele per una bona novel·la: El somni de Tàrraco.

Vaig arribar a aquest llibre gràcies a Nosaltresllegim.cat. En X. R. Trigo va tenir l’amabilitat d’enviar-nos un comentari sobre el comerç d’oli que em va fer pensar que estaria bé llegir el seu darrer llibre (vegeu Som lectors afortunats). I no me n’he penedit… al contrari!

És una novel·la històrica que et fa imaginar ben bé com devia ser la Tàrraco que va veure Octavi August (uf, quina frase més insulsa m’ha sortit, en Xulio mereix alguna cosa millor… Tornem-hi!).

Es tracta d’una novel·la d’aventures, amb passions, intrigues i traïció que té com a escenari la Catalunya romana (encara pitjor!).

És una història narrada des d’un punt de vista subjectiu molt interessant, molt ben documentada i amb pinzellades de la vida quotidiana que et transporten a l’ambient d’una manera gens impostada (ara sona pedant i tot!).

Ja ho tinc! Deixaré que el protagonista us digui algunes coses i us fareu la idea de quines delikatessen amaga l’obra:

“I potser vaig perdre una oportunitat de ser feliç, incapaç com era aleshores de predir que hi ha un moment en què ja només pots fer les coses per última vegada”.
“I mai no m’han importat els morts. L’únic que podem fer pels morts és recordar-los”.
“-És el que has de pensar sempre, amiga meva, que només tenim futur”.
I, sobretot, “Jo, Perthus el Vell (…), puc donar notícia que estic en possessió d’un món propi, un món que encara em fa vibrar, que em desperta els plaers. Si algú s’atrevís a dir que és una il·lusió caduca, que es fonamenta a través d’existències impalpables, li respondria immediatament que el món, feliçment, som nosaltres, les percepcions, els records, i només el podem convocar si els déus encara respecten la nostra facultat d’imaginar”.

Benvolgut senyor autor, estimats “nosaltres”, preguem aquests dies que els déus ens respectin la facultat d’imaginar i l’amplifiquin en les noves generacions pels segles dels segles. I si per aconseguir-ho, encara millor si els déus se serveixen d’un bon llibre i de cançons tan boniques com aquesta.

Seguidors de X. R Trigo: aquí teniu el facebook!

Share

Eps! Podem guanyar El somni de Tàrraco

Deixa un comentari

Estimats nosaltres,

En Xulio Ricardo Trigo ens ha fet arribar aquest text explicant-nos un concurs que té en marxa. No cal dir que estem encantats de fer-ne difusió:

TRIPLE SORTEIG D’EXEMPLARS D’EL SOMNI DE TÀRRACO

El somini de Tàrraco

Amics i amigues: Per tal d’agrair l’excel·lent acollida que ha tingut entre vosaltres la meva darrera novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62), he posat en marxa un triple sorteig d’exemplars que es durà a terme en diferents llocs de la xarxa.

Si sou addictes a El violinista celest em podeu escriure per participar al correu del bloc…

xrtrigo@mesvilaweb.cat

Si em teniu al Facebook, bé sigui al meu perfil o a la pàgina “Lectors i lectores de X. R. Trigo” teniu més oportunitats de guanyar un exemplar de la novel·la.

També em podeu escriure al correu de dalt o al que figura al Facebook…

xrtrigo@gmail.com

En cadascun dels tres llocs se sortejaran dos exemplars d’El somni de Tàrraco. Teniu doncs sis oportunitats de fer-vos amb un exemplar d’aquesta novel·la històrica sobre la Catalunya romana.

Per donar un petit al·licient a aquest sorteig, hi haurà un requisit per participar: fer-me arribar una fotografia amb la imatge de la novel·la situada a qualsevol punt de venda dels Països Catalans -llibreries, grans magatzems, estacions, etc.

A canvi us donaré un número per optar als exemplars. El sorteig tindrà lloc el dia que s’anunciarà en el seu moment –als voltants del Sant Jordi- i el número guanyador serà el que coincideixi amb les darreres números del Cupó dels Cecs.

Recordeu que si entreu als tres llocs –El violinista celest, el meu perfil del Facebook i la pàgina “Lectors i lectores de X. R. Trigo”, del Facebook-, podeu obtenir fins a tres números per al sorteig.

Una abraçada, felices lectures i molta sort.

X. R. Trigo

Share

Som lectors afortunats!

Deixa un comentari

Definitivament, Nosaltresllegim.cat és una caixa de sorpreses!
En una setmana hem tingut l’honor que ens signés un autògraf la Maria Barbal, que ens comentés un post la Margarida Aritzeta i, ara mateix, de poder publicar un text que en Xulio Ricardo Trigo ens ha fet arribar a propòsit de la seva novel·la El somni de Tàrraco, de la qual ben aviat en parlarem aquí. Es pot demanar més? Doncs sí, perquè a sobre hi ha hagut molts comentaris que demostren que us esteu animant a participar i, fins i tot, a enviar-nos algun text (com va fer el Pere Bruna). Ja sabeu que podeu fer-ho a nosaltresllegim@clickart.cat.

Bé, no m’enrotllo més que és divendres i, a banda de llegir, tenim ganes d’anar a sopar (atenció si feu receptes de La cuina sexi, que els nens no vénen de París!!). A propòsit, us deixo amb “La producció de l’oli a Catalunya durant l’època romana; el punt de partença de la novel·la El somni de Tàrraco“, que ens ha fet arribar en Xulio Ricardo Trigo. El va publicar al seu blog, El violinista celest, i ens el deixa reproduir aquí, cosa que li agraïm d’allò més!

Cap a la meitat del segle I abans de Crist les relacions comercials entre la ciutat de Roma i Hispania s’intensifiquen. Juli César havia lluitat pel control de Gallaecia (l’actual Galícia) i de les seves mines d’or. El seu successor, Octavi August, també va posar la seva mirada en la Península Ibèrica. En part perquè necessitava una guerra que contribuís a la seva grandesa i tant els pobles càntabres com els asturs s’oposaven al domini de Roma. D’altra banda, perquè l’enorme megalòpolis en que es va convertir la capital de l’Imperi no tenia prou amb les matèries primeres que li arribaven d’altres llocs del Mediterrani.

Una d’aquestes matèries -a més dels metalls preciosos o del vi, que ja han estat tractats en altres novel·les-, de les més preuades per als romans era l’oli, un vertader or líquid que feien servir com aliment o per l’elaboració de cosmètics, per dir només alguns dels seus usos.

S’ha d’explicar que la població a Europa estava al voltant d’un cinc per cent de l’actual, i que Roma, que segons creuen els historiadors va acabar tenint un milió d’habitants, no tenia prou amb la producció d’oli de la Bètica. Els comerciants romans van buscar alternatives i, en aquest context, les terres de Tàrraco van ser considerades un bon lloc per conrear oliveres. Sembla que ja s’hi feia, però per al consum particular.

Aquest moment històric és, sens dubte, el precedent de la producció comercial d’oli a terres de Tarragona, de les denominacions d’origen Siurana, Terra Alta o Baix Ebre, així com la de Les Garrigues, a Lleida.

Les ambicions de l’Imperi i del Senat romà per convertir les terres de Tarragona en productores d’oli per a Roma és el fil conductor de la novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62). Però no és l’únic tema d’aquest llibre que vol recuperar el pols d’una Catalunya Romana no gaire explicada en la nostra literatura. També aprofundeix en la societat de l’època i intenta reconstruir els fets principals d’aquells anys en que Tàrraco va ser la capital de l’Imperi Romà.

Podeu saber més coses sobre aquesta novel·la a la pàgina web…

Share