Arxiu de l'autor: Clara

Potser és amor, de P. Z. Reizin

Deixa un comentari

Potser és amor ens situa a Londres, on la Jen, una noia que ronda la trentena, treballa amb l’Aiden, una Intel·ligència Artificial amb qui ha de conversar, per tal que incorpori respostes “més humanes”.  La Jen acaba de patir un desengany amorós i l’Aiden no pot quedar-se de braços creuats: decideix buscar la parella ideal a la Jen, a qui considera simpàtica, intel·ligent i gens mereixedora de la situació que està passant.

Així és com coneixerem en Tom, el candidat perfecte a ulls de l’Aiden, malgrat viure a milers de kilòmetres de la Jen. L’Aiden programarà una cita a cegues aprofitant la visita a Londres d’en Tom, que viu a Nova York. Gràcies als seus moviments informàtics es posaran en contacte i entre ells naixerà quelcom de molt especial. La història sembla prometre un desenllaç feliç però de cop i volta adopta un gir argumental inesperat que ens aporta un cert aire de thriller. L’Aiden i la seva companya Aisling, Intel·ligència Artificial també, procuraran ajudar la Jen i en Tom a retrobar-se, però no ho tindran gens fàcil.

Potser és amor és una novel·la romàntica, entretinguda i trepidant, que combina l’humor i les escenes romàntiques i d’acció amb les reflexions “humanes” de les Intel·ligències Artificials.

Al llarg de la novel·la, l’Aiden ens explica les seves preferències, què pensa i què sent, malgrat ser una Intel·ligència Artificial.

La qüestió és aquesta: un cop hem adquirit autoconsciència, un cop podem pensar per nosaltres mateixes, el nostre anhel és posar fi a l’espantosa intensitat de tota aquesta ingesta de números, d’aquet Orinoco de dades, del torrent incessant d’uns i zeros. (…) Et vénen ganes de flotar, de somiar, de deixar-te dur per la fantasia, desenvolupar la imaginació. D’anar a pescar. De ser com en Tom.

La reflexió on ens porta l’autor va més enllà de la pròpia trama, i ens convida a plantejar-nos fins a quin punt les noves tecnologies són beneficioses o perjudicials per als ésser humans. Una novel·la molt recomanable, d’aquelles que llegeixes a bon ritme i que t’engresca a mida que vas endinsant-te en la història. No us la perdeu!

Títol: Potser és amor
Autor: P. Z. Reizin
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2380-9
Preu: 19,90€

Share

La noia de l’aniversari, de Haruki Murakami

Deixa un comentari

La Clara torna al Nosaltresllegim per explicar-nos l’últim llibre de Haruki Murakami, un autor de qui ja hem ressenyat uns quants llibres! Aquí la teniu, explicant-vos La noia de l’aniversari.

Degut a un imprevist d’última hora, la protagonista de la història ha d’anar a treballar el dia del seu vintè aniversari. L’encarregat del restaurant on treballa es posa malalt i li demana que s’ocupi de pujar el sopar al seu amo, a l’apartament situat al sisè pis de l’edifici. Cada vespre, el misteriós amo, a qui ningú coneix llevat de l’encarregat, es fa portar el sopar del seu propi restaurant. Sempre demana pollastre.

Quan la noia de l’aniversari hi va, descobreix que és un vellet molt polit, i “les arrugues profundes que li solcaven el front li van evocar la imatge d’uns barrancs fons en una fotografia aèria”. Després d’una breu conversa una mica desconcertant i donat que és el seu aniversari, el vellet li ofereix concedir-li un desig. El que ella vulgui. S’ho haurà de pensar molt bé per després no haver-se’n de penedir.

La noia de l’aniversari és un conte breu, un relat hipnòtic, un punt inquietant i misteriós, que no acaba d’aclarir res. La narració alterna la tercera persona amb l’explicació que la noia farà anys després del dia del seu vintè aniversari a una amiga seva. Quan aquesta amiga li pregunta si el desig es va complir i si es penedeix d’haver-lo demanat, ella respon: “Per moltes coses que desitgis, per molt lluny que vagis, mai no deixes de ser tu mateix”. Convido a rellegir el relat per captar les subtileses que d’entrada poden passar per alt, i que ens permeten submergir-nos en el particular imaginari de l’autor.

Les il·lustracions de l’alemanya Kat Menschik, a través de les quals plasma perfectament l’univers de l’autor, aporten tensió i fan el relat més inquietant. El volum es completa amb un escrit de l’autor que fa referència a una anècdota relacionada amb el seu propi aniversari. En aquesta segona part el to és tan proper i íntim, que contribueix a crear una certa complicitat amb el lector o lectora. Haruki Murakami és un autor de reconeguda trajectòria. Amb les seves novel·les ha guanyat prestigiosos premis, com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki o el Premi Literari Yomiuri.

Bona lectura!

Títol: La noia de l’aniversari
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 80
ISBN: 978-84-17016-50-0
Preu: 15€

Share

Mare de llet i mel, de Najat El Hachmi

Deixa un comentari

Mare de llet i mel ens acosta la vida de la Fàtima, una dona nascuda al Rif, al Marroc, des d’on decideix emigrar a Catalunya amb la seva filla, La filla estrangera. La novel·la ens relata què suposa aquesta experiència des del punt de vista de la protagonista, que ha de tirar endavant tota sola, sense saber llegir ni escriure i sense conèixer l’idioma del país d’acollida. També ens acosta l’enyor a la pròpia terra, a les aromes i colors de casa, la família… l’enyor quan s’està lluny.

El relat és colpidor i íntim, però defuig dramatismes. Després de ser molts anys “a l’estranger” la Fàtima torna de visita a casa seva i explica a les seves germanes com van ser els seus primers temps a Catalunya. El relat ens trasllada a aquesta estança d’una casa rifenya on les set germanes de la protagonista se l’escolten amb atenció. Estan totes assegudes al voltant d’una taula de fusta, on hi ha una safata plena de gots estrets amb te fumejant.

Germanes, les dones com nosaltres, sense coneixement de lletra, sense saber l’idioma dels qui ens governen, anem pel món com si no hi toqués el sol, a les fosques, fent tentines.

Jo mateixa, com a lectora, m’he sentit convidada en aquesta trobada íntima de la Fàtima amb la seva família.

Gràcies al seu esforç i treball, i a la solidaritat d’algunes persones, la Fàtima i la seva filla aconsegueixen tirar endavant. Tal i com diu la Fàtima, “Naixem per ser emparats, morim per ser emparats, però tota la vida que no podem sobreviure sense agafar-nos a una mà o l’altra.”

La novel·la intercala l’experiència de Fàtima i la seva filla a Catalunya, amb la seva vida anterior al Marroc, des de que Fàtima va néixer i fins que decideix abandonar el seu país. A través dels ulls de Fàtima coneixerem el dia a dia d’una família humil d’una zona rural de Marroc on, com molt bé apunta la protagonista, les dones estan obligades a treballar de sol a sol sense guanyar res a canvi i sense tenir ni veu ni vot en la presa de decisions, que sempre recau en mans dels homes.

Els anys al Marroc estan narrats en tercera persona, però segueixen mantenint la Fàtima com a protagonista. Així doncs, l’estructura de la novel·la separa la història en dos plans geogràfics i temporals diferenciats, cosa que aporta moviment i riquesa al relat.

De la mà de Fàtima descobrirem el món de les dones musulmanes, el que es veu i aquell que queda amagat als ulls de la societat. També ens mostra els tabús, creences, prohibicions a què estan sotmeses les dones i les nenes en aquells indrets on la tradició està més arrelada.

Les noies com cal no parlen, no miren, i encara menys ensumen els homes.

L’autora, Najat El Hachmi, va néixer a Nador (Marroc) el 1979 i va arribar a Catalunya amb només 8 anys. Sembla que la seva novel·la inclogui algun tret autobiogràfic, si no d’ella, del seu entorn més proper. De fet, Mare de llet i mel retrata els costums i estil de vida rifenys. Alhora, ens mostra com segueixen pesant les tradicions, malgrat ser a quilòmetres de distància.

Tradicions sovint injustes i que perpetuen les desigualtats entre homes i dones. En certa manera, el relat de Fàtima dona veu a tot un conjunt de dones que semblen ser invisibles. Unes dones que han de viure, ja sigui al Marroc o aquí, en contextos hostils, on s’han de sobreposar a tot tipus de barreres i desgràcies.

La novel·la també ens parla de maternitat i del vincle entre mares i filles, que ocupa un lloc central en tot el relat. Una mare, la Fàtima, que se sent lligada per un cordó umbilical imaginari amb la seva filla, encara que no sempre serà capaç de comprendre-la ni de donar-li allò que més necessita.

Mare de llet i mel ens fa sentir admiració i compassió per la Fàtima: una dona que ha viscut sempre per als altres i a qui la vida no ha sabut compensar, víctima d’una cultura que li ha coartat sempre la llibertat i que acabarà allunyant-la d’allò que més estima.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols de Mare de llet i mel, de Najat El Hachmi.

I aquí teniu el Premi Sant Joan 2015 que fa de primera part d’aquest llibre: La filla estrangera i que en Lluís-Emili va ressenyar fa temps aquí, al Nosaltresllegim.

Títol: Mare de llet i mel
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-297-7644-7
Preu: 20,50€

Share

Melissa & Nicole, de David Nel·lo

2 respostes

Les famílies de la Melissa i la Nicole, dues joves de setze anys, estan de vacances a l’illa sueca de Gotland i a la veïna Farö, unes illes del mar Bàltic on va viure el director i escriptor Ingmar Bergman. En aquest indret, un fet inesperat farà que les seves vides canviïn per sempre.

Richard Callahan és un prestigiós ginecòleg que sembla tenir pocs escrúpols; la seva dona, la Carol, viu turmentada i s’aferra a la fe religiosa. La Sophie Vinyals sent que no ha sabut exercir prou bé “l’ofici de mare”. El Martí Vinyals se sent superat per la situació a què ha de fer front i remuga en una llengua que no entén ningú. La filla dels Callahan, la Melissa, és una noia americana; la Nicole Vinyals és una jove parisina. Aparentment no els uneix res, però al Bergmancenter es troben i es coneixen. I descobreixen que són germanes bessones.

Melissa & Nicole, de David Nel·lo, descriu com afecta a cadascun dels personatges aquesta trobada fortuïta que sacsejarà completament la seva existència. La novel·la no té capítols i està escrita en present narratiu. El text es va succeint de forma continuada, sense diàlegs. A cada part adopta el punt de vista d’un dels personatges, cosa que fa que empatitzem amb els seus sentiments i comprenguem perquè ha actuat d’una manera o d’una altra. Alhora, narra la cerca de la millor solució, quan cap dels personatges té el poder d’esborrar el camí que els ha dut fins on són ara.

Com podem posar remei a aquest allunyament que les ha vistes créixer en nius diferents, com si fossin dos ocells de la mateixa espècie, però sense el mateix cant, sense el mateix cel i sense els mateixos arbres?

La novel·la aborda la temàtica de la paternitat i de l’ètica, fent que el lector o lectora es pregunti què seria capaç de fer per amor o per desesperació o bé, què passaria si allò que has fet, t’ho fessin a tu. Tots els protagonistes experimenten sentiments contraposats: de ràbia, d’incredulitat, de llàstima i fins i tot de complicitat.

Tant l’ambientació i la recreació dels espais són un element clau a destacar al relat, especialment el de l’illa de Farö, un paisatge idíl·lic on la Melissa i la Nicole viuran la descomposició de la seva vida familiar. La data, la nit del solstici d’estiu, també és molt especial i significativa.

Els personatges joves de la novel·la representen l’esperança, mentre que els seus pares comparteixen sentiments i històries més fosques i tèrboles. Sigui com sigui, aquesta trobada suposarà un punt d’inflexió en la vida de tots i totes elles. Què passarà a partir d’ara? Què és allò que se suposa que han de fer per solucionar-ho tot? El desenllaç és un fidel reflex de la realitat:

Simplement hi ha coses que no es poden recompondre del tot perquè no hi ha una solució única i perfecta que posi a zero el comptador de la vida.

L’autor, en David Nel·lo és un escriptor especialitzat en literatura juvenil que aquest mes de setembre passat va guanyar el prestigiós 50è premi Prudenci Bertrana amb aquesta novel·la. Un premi més que merescut!

Comenceu a llegir els primers capítols en pdf del Premi Prudenci i Bertrana del David Nel·lo.

Títol: Melissa & Nicole
Autor: David Nel·lo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premi Prudenci Bertrana 2017
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-664-2098-3
Preu: 20€

 

Share

L’homenatge, de Xulio Ricardo Trigo

Deixa un comentari

En Carles Solé és un crític d’art amb un propòsit ben clar: venjar-se dels Modernistes per qui s’havia sentit menystingut anys enrere.

Amb aquest propòsit, escriu a la vídua de Santiago Rusiñol amb el pretext de fer un homenatge al seu difunt marit i als artistes del moviment. La convenç per fer una trobada al Cau Ferrat, residència dels Rusiñol a la vila de Sitges, amb altres personatges rellevants de l’època: la Júlia Peraire -vídua d’en Ramon Casas-, l’artista Miquel Utrillo o l’escultor Enric Clarasó. Al llarg de la novel·la tindrà gran rellevància el paper de la minyona que atendrà la senyora Rusiñol i els seus hostes: la Conxita Canut, que també ha estat estretament vinculada amb el Modernisme, tot i que d’una manera diferent.

Gran part de la novel·la transcorre en llocs emblemàtics de Sitges: el Cau Ferrat, que va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador, o el Casino Prado. Precisament la trobada entre el crític amb personatges rellevants del Modernisme es produeix just abans que la Lluïsa Denís cedeixi el Cau Ferrat a l’Ajuntament de la vila. També ens transportarà al París de la belle èpoque i la bohème de finals de segle XIX.

L’homenatge és una història d’una doble obsessió del protagonista. D’una banda, per destacar com a crític d’art i destruir el prestigi dels artistes que no el van saber valorar i, de l’altra, amb la vídua de Ramon Casas. Però el seu esperit de venjança es barrejarà amb sentiments contraposats des de bon principi: “El nouvingut va dubtar per primer cop dels seus propòsits. Esperava que l’assaltés una sensació semblant, però no que li sobrevingués d’una manera tan immediata.”

Aquest Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica de Xulio Ricardo Trigo ens acostarà les passions, anhels, creences i decepcions dels personatges que hi apareixen. Els debats que compartiran posaran de manifest els recels que en Clarasó, la Lluïsa o la Júlia senten envers en Solé. Coneixerem la infantesa de la Conxita, que potser no és tan diferent de la d’algun dels hostes a qui serveix, o la historia d’amor “impossible” entre la Lluïsa Denís i el seu marit artista. I tot i que sembli que la trobada muntada per Carles Solé suposi un final, l’objectiu últim del protagonista, suposarà també un nou començament. Com ell mateix reconeixerà “Ja feia massa temps d’unes aventures que havien marcat la seva joventut.”

Malgrat tractar de temes tan transcendents per a l’existència humana, com ara l’amor o l’art, el to de la novel·la és proper i fresc. Està escrit amb una delicadesa que denota el gran respecte cap als individus que retrata, talment com si fossin homenatges. Dividida en quatre parts, és fàcil de llegir i encisadora… no us la perdeu!

Títol: L’homenatge
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2302-1
Preu: 19,50€

Share

4 3 2 1, de Paul Auster

1 resposta

4 3 2 1 és l’última i ambiciosa novel·la de Paul Auster. L’autor fa una cerca de totes les vides possibles d’un mateix personatge, l’Archibald Ferguson. Tot allò que vivim i totes les decisions que prenem, per petites que siguin, condicionen el nostre futur. Ens obren unes portes i ens en tanquen d’altres, cosa que mostra Auster dibuixant quatre diferents destins per a Ferguson.

Les quatre existències tenen un idèntic punt de partida: el naixement de  l’Archie Ferguson el 3 de març de 1947 a Newark, Nova Jersey. A partir d’aquest primer capítol 1.0, coneixem les diferents possibles vides de l’Archie (la primera possible vida al capítol 1.1, la segona a l’1.2, la tercera a l’1.3 i la quarta a l’1.4. La continuació de la primera possible vida al 2.1., i així successivament). L’estructura de 4 3 2 1 ens permetria llegir cadascuna d’aquestes vides de forma independent, com si es tractés de quatre novel·les diferents.

Tot i que 4 3 2 1 explica les peripècies vitals del protagonista en quatre versions diferents, hi ha certs punt en comú entre elles, com ara les persones que formen part del seu entorn, l’ascendència jueva del protagonista, el seu interès per la lectura, la seva passió per als esports, el seu amor incondicional per la seva mare o per l’Amy Schneiderman o la relació distant que té amb el seu pare, l’Stanley Ferguson. De fet, veurem com la figura del seu pare afecta de forma decisiva l’existència dels quatre Archies.

A través d’aquesta brillant novel·la, Auster fa un retrat de la vida dels Estats Units a les dècades dels 50 i 60. La novel·la està molt ben documentada i ens acosta els conflictes armats o la lluita pels drets civils de l’època, ens parla de la guerra freda o dels assassinats de Luther King i de Kennedy. I com viu tots aquests esdeveniments cadascuna de les quatre possibles existències de l’Archie Ferguson.

A cadascuna de les possibles vides coneixem les reflexions que es fa l’Archie a la seva infantesa i joventut. I en totes elles l’autor aborda la qüestió cabdal de la novel·la, que trasllada al propi protagonista: “Una idea molt interessant, es va dir en Ferguson: imaginar-se que les coses podien ser diferents encara que ell fos el mateix.”. 4 3 2 1 ens presenta quatre diferents destins per a una mateixa persona: l’Archibal Ferguson com a reporter de la cultura alternativa americana, un nen prodigi amb un futur escapçat, un home bohemi enamorat de la cultura europea o un escriptor que intenta crear una gran novel·la. L’acompanyarem en infanteses que tenen escenaris ben diferents: en una de les vides és un nen ric i en una altra la família travessa dificultats econòmiques. En ocasions viu tragèdies que fan que minimitzem accidents que viu en d’altres vides.

Les quatre històries ens ensenyen a acceptar que tot allò inesperat forma part de la vida. En totes elles s’hi narren amors, desamors, accidents, encerts o errors. Totes quatre existències ens fan real el seu protagonista. Els quatre Archies podrien haver existit i empatitzem amb els seus sentiments, il·lusions i frustracions.

En Paul Auster és un conegudíssim escriptor, traductor i cineasta. El seu prestigi és indiscutible, i després de 4 3 2 1 és sense dubte un dels meus autors preferits!

Aquí teniu les primeres pàgines de 4 3 2 1 de Paul Auster en pdf.

Aquí teniu la crònica del dia que Auster va presentar el seu llibre a Barcelona.

I aquí teniu l’entrevista/presentació (en anglès, això sí!) que va fer amb Antoni Bassas durant La Setmana del Llibre en Català d’enguany al COAC.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

Share

Els Coixinets, de Joan Maria Morros

Deixa un comentari

La primera novel·la de Joan Maria Morros ens acosta el dia a dia d’un grup de dotze amics i amigues, quasi bé tots singles, que comparteixen un grup de Whatsapp anomenat “Els coixinets”. El nom del grup fa referència al coixí que els acompanya cada nit, perquè es tenen els uns als altres i mai no estan sols.

L’autor descriu a través dels seus personatges una forma de vida present a la societat actual. Els i les protagonistes tenen entre quaranta i quaranta-cinc anys, no tenen compromisos i compten amb una estabilitat econòmica que els permet gaudir de la vida social de Barcelona. Per exemple, cada dijous en Marc, director adjunt d’un diari, i l’Albert, assessor de l’alcalde de Barcelona, tenen instaurat un sopar que ja és tradició. També, fan escapades quan tenen uns dies de vacances. Una Setmana Santa en Marc, l’Albert i en Pau, la persona més discreta del grup, visiten Sevilla i comparteixen les seves vivències al xat.

L’autor d’Els Coixinets, en Joan Maria Morros, és el cap dels informatius de RAC1 des del 2008 i es defineix com un gran usuari de les xarxes socials, en especial de WhatsApp. Amb la seva primera novel·la fa un retrat de les relacions socials contemporànies. Ens mostra que ser solter no vol dir estar sol en absolut. I menys encara avui dia. Els coixinets formen una família amb qui compartir celebracions, bons moments i d’altres que no ho son tant. Una família triada, que els acompanya en els seus èxits i fracassos sentimentals o professionals.

La xarxa social WhastApp és el pilar a través del qual gira tota la trama. De vegades treu fum! El grup permet el contacte quasi bé diari dels seus integrants, ja sigui per saludar, per fer una broma o per quedar. Però la comunicació a través d’aquesta xarxa social de vegades dóna peu a malentesos que posen a prova la seva amistat. En ocasions alguns dels membres del grup es comuniquen en petit comitè per fer safareig o senzillament perquè prefereixen buscar espais de major intimitat, igual com ho faríem les persones usuàries d’aquesta xarxa social. Per exemple, quan en Pau havia de compartir un secret amb el Marc i l’Albert, els amics li mostren el seu suport: “Pots estar tranquil. No som aquí per jutjar res. Som amics i t’escoltem. I si podem, t’ajudarem”.

La novel·la és fresca i actual, de to distès i propera, especialment si vius a Barcelona i comparteixes edat o estil de vida amb els protagonistes. És fàcil visualitzar els i les protagonistes passejant per la Diagonal o pel barri de Gràcia, o sopant plegats a casa la Marga, a Gavà, el lloc de trobada habitual de tots ells. Allà aprofiten per posar-se al dia i xerrar animadament, per exemple, comentant les últimes sèries de moda.

Els coixinets ens acosta el dia a dia de persones connectades, amb inquietuds i ganes de passar-ho bé. La novel·la posa de manifest que els canals comunicatius amb les amistats han canviat. Ben lluny queden les converses per telèfon fix (aquell que tenia una rodeta per marcar el número) o les cartes en paper. És indiscutible que la tecnologia ha canviat la forma de relacionar-nos. Seríem capaços de viure sense la comunicació instantània o sense estar permanentment connectats? De fet, ja mai no estem sols de tot: sempre ens acompanyen els fils de conversa de les xarxes socials.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre del Joan Maria Morros. Seguiu aquest enllaç!

Aquí teniu el post que ens va escriure en Joan Maria Morros parlant del seu llibre! Aquí, al Nosaltresllegim!

Títol: Els Coixinets
Autor: Joan Maria Morros i Cuadras
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2274-1
Preu: 18€

Share

La Clara ja és una de Nosaltres

Deixa un comentari

D’un temps ençà hem tingut el plaer i el privilegi d’incorporar una nova lectora al Nosaltres.

És una lectora que llegeix de tot, té un somriure immens i que -encara millor- escriu molt bé. Es diu Clara i volem presentar-vos-la.

Ella es presenta així!

Sóc publicista de formació i comunicadora per vocació. Treballo en una ONG dissenyant i implementant programes educatius que promouen l‘educació en valors. M’agrada acompanyar els infants a descobrir qui són, mostrar-los que compartir és construir. Crec que la diversitat és enriquidora i que cal educar en la igualtat per fer una ciutadania crítica i compromesa. Sóc amant de la il·lustració i m’apassiona llegir. Suposo que per això he acabat aquí. Fer ressenyes em permet assaborir de nou els llibres que arriben a les meves mans i retenir allò que m’ha captivat de cadascun d’ells. Crec que tots els llibres ens aporten alguna cosa… i estic encantada de compartir-la amb totes i tots vosaltres!

Què us sembla? A Nosaltres ens sembla que es quedarà força temps amb Nosaltres!

Benvinguda, Clara!

Share