Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€
Quan acabes un llibre, diferents pensaments i sensacions passen pel teu cap. Personalment a mi hi ha llibres que em fa molta llàstima acabar. Arribo al final pensant que els personatges són els meus amics i m’expliquen les seves aventures. Això mateix m’ha passat amb La maleta sarda de Margarida Aritzeta, llibre que fa unes hores he tancat amb tristesa.
I és que, La maleta sarda és un llibre que et va captivant mica en mica a través de les seves pàgines fins que acabes immers en el seu món. Un món en el que res no és el que sembla. L’autora ens explica, com vaig comentar en la meva anterior entrada (vegeu Us parla una bibliotecària de formació i de professió), la història d’un llibreter, en Manu Uriarte, que es veu embolicat en una trama molt ben elaborada, en l’assassinat d’un dels seus clients i en la recerca d’un manuscrit del que molta gent en parla però que ningú no ha vist mai. Aquesta trama es combina amb l’aparició de la esmentada maleta i amb les històries d’altres personatges, que, en un primer moment poden semblar secundaris però que van guanyant presència i personalitat com anem avançant en la novel·la.
Si teniu ganes de llegir una novel·la que no tingui por d’explicar-vos tot el que faci falta per submergir-vos en el seu univers, una novel·la que fa unes descripcions extenses i fins a l’últim detall i sobretot, una novel·la que us enamorarà a cada capítol… no us ho penseu més.
No puc deixar d’esmentar que l’autora, a l’hora d’escriure el llibre, ha agafat escenaris i relats reals, que queden combinats dins la trama en una perfecta harmonia –ho fan també altres autors i és una cosa que, personalment, m’encanta. Fins i tot ho fa amb persones reals, això si, en situacions totalment imaginàries. Veure esmentada en un llibre la Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, crec que no té preu!
I ara sí, us deixo gaudir del plaer de la lectura, jo agafaré el meu te de meló i em donaré el plaer de pensar en els meus últims amics imaginaris abans d’agafar un altre llibre i deixar-me portar per una nova història…
En aquests moments, el plaer d’haver escrit “La maleta sarda” es converteix en el plaer d’haver-la compartit… i que t’hagi agradat. És per a això que fem els llibres, oi?
Hola Margarida!
Ara compartiré amb tu i amb els altres amics i lectors que comencen a venir per aquí un comentari íntim… La Rocío és una bona amiga meva amb qui tinc la sort de treballar cada dia. Llegeix molt i normalment ho fa en castellà, però quan li vaig explicar el projecte del nosaltresllegim.cat els ulls li van brillar… i molt! Així que va ser la primera a apuntar-se a compartir amb tots nosaltres els seus comentaris sobre els llibres.
Quan em va dir que estava llegint “La maleta sarda” li preguntar “què tal?” i la resposta va ser “em costa, em costa…” perquè el lèxic de la novel·la l’estava fent patir una miqueta. Tanmateix, ben aviat la trama la va atrapar i el “em costa, em costa” va esdevenir “molt bé, molt bé!” i, després, bé, ja veus el comentari que va fer.
A l’hora d’entrar-lo al blog, li vaig preguntar “Rocío, tu a quina categoria la posaries? A novel·la negra? -No! -Doncs, a quina? -És que te l’has de llegir, Montse, te l’has de llegir!”.
Quan vegi que t’he explicat tot això em matarà, perquè és molt tímida, però jo no me n’he pogut estar… Moltes gràcies, Margarida, per escriure i per la generositat d’entrar aquí i apropar-te als lectors que us anem seguint.
Ai, ara no me’n puc estar… a quina categoria poso “La maleta sarda”?
Hola Montserrat!
És una sorpresa i un plaer aquest diàleg a través del teu bloc. I m’ha agradat molt saber secrets de la lectura de la Rocío. No et diré que és molt bona lectora, perquè semblaria que li faig la pilota perquè ha parlat bé de la meva novel.la. Però el que tu em dius em confirma una tesi que tinc a l’hora d’escriure: sobre la riquesa i abundància del lèxic. Hi ha persones que pensen que hem d’escriure amb poques paraules i comprensibles, perquè si ho fem d’una altra manera la gent no entendrà el que diem. Però jo penso que la riquesa en el lèxic és el que dóna matisos, el que pot fer que les imatges que se’ns formen al llegir siguin més sensuals (poder sentir, olorar, tocar…), i que si alguna paraula no es coneixia, ja s’entendrà pel context… val més ampliar horitzons que reduir. A mi em passa quan llegeixo molts autors llatinoamericans. M’agrada descobrir maneres de dir les coses, m’agrada veure els matisos que posen a les meves impressions… encara que la paraula, d’entrada, em costi.
Parlant del gènere de la novel.la… veig que la poseu a “ficció”. És una bona tria. És una novel.la i prou. Si insisteixen molt i me la fan encasellar, dic que és un trhiller. Però quan hi poses un adjectiu, sembla que acceptis que has fet un producte menor, a tant la pàgina. I no és el cas. M’has donat ocasió per a un tema que comentaré al meu bloc. Moltes gràcies i una abraçada.
Abans de res, moltes gràcies per haver fet un comentari a la meva humil ressenya del teu llibre, la veritat és que m’ha fet molta il·lusió quan he vist no només que ho havies llegit, sinó també que t’havies pres la “molèstia” d’afegir un comentari. Així que, un altre cop, moltes gràcies.
Com bé diu la Montse, sóc una lectora acostumada al llibres en castellà, m’agrada molt, bé, moltíssim, llegir, i més que una distracció és un plaer i té tota la raó quan li deia que al principi em costava el teu llibre, però va arribar un moment que això va passar i l’argument em va atrapar fins a punt que ja no havia cap complicació.
Com has dit abans, no ens farem la pilota mútuament, i únicament em quedar dir-te que gràcies per dedicar un moment del teu temps a entrar al nostre blog i gràcies per escriure i compartir-ho amb els lectors.
Margarida,
Gràcies per no afluixar amb l’ús de terminologia adequada i precisa! Som molts els qui no volem novel·les que semblen per a “false beguinners”, com diuen quan aprens anglès! Per cert, m’agrada que hagis confirmat que la categorització és correcta… les grans categories acaben sent més pràctiques que les micro-etiquetes, trobo. Una abraçada!
Acabo de llegir La maleta Sarda i tot buscant a Google he trobat la vostra web on hi ha el comentari de la Rocio en que mi veig reflectit, ja que a mi també m’ha enganxat. Només volia fer un petit comentari, ja que alguns dels personatges ja sortien en una anterior novel•la de la mateixa autora, que es diu El llegat de Filisteus que també em va enganxar molt, que recordi El Manu , La Vicky i la Sr. Eulalia eren alguns del protagonistes.
Res més, seguiré entrant a la vostra web, per llegir les recomanacions de lectura que feu.
Doncs aviat es presentarà la novel·la a Barcelona, el proper dia 18 de març a la llibreria Ona. Podeu trobar la informació http://www.columnaedicions.cat/ca/agendes/presentacio-del-llibre-la-maleta-sarda-de-margarida-aritzeta_23810.html
Avui ha estat la presentació a la llibreria Ona… Si hi heu anat, ens ho explicareu??
Lloc: Llibreria Ona
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes 654 08010 Barcelona
Hora: 19:30 hores
L´escriptora Margarida Aritzeta presenta la seva darrera obra La maleta Sarda amb comanyia de l´autora Isabel-Clara Simó