Quan ets petita sempre et pregunten què vols ser quan siguis gran. Jo no ho tenia clar, no veia el meu futur definit, però tenia molt clar què m’agradava: llegir. M’agradaven els llibres, l’olor, el tacte i les històries que portaven dins. Així doncs, no és estrany que finalment hagi acabat sent bibliotecària. Tot s’ha de dir, que de vocació i no de professió. Tanmateix, no he deixat de banda les biblioteques i els petits tresors que guarden dins. Perquè per a mi, un llibre és, en la seva totalitat, un petit tresor, ple de joies, que viu la seva plenitud quan una persona el llegeix.

Ara que coneixeu tot això de mi, no us heu d’estranyar que us digui que tinc a les meves mans La maleta sarda de la Margarida Aritzeta. I per què? Doncs perquè el protagonista és Manu Uriarte, llibreter de professió.

Ara mateix no us en puc explicar massa més, de l’argument, ja que tot just l’acabo de començar, però el que sí que us puc dir és que si us agraden els llibres amb arguments embolicats, que no tenen por a explicar-vos tots els detalls fil per randa i que tenen un assassinat i la recerca d’un manuscrit com a argument principal, aquest és el vostre llibre. Gaudireu amb les minucioses descripcions de l’illa de Sardenya i us faig saber que, a hores d’ara, no m’importaria fer-hi una escapadeta per gaudir dels paisatges i del menjar que ens explica el protagonista.

Com us he comentat, porto poques pàgines llegides, així que més endavant us acabaré d’explicar La maleta sarda i les aventures del llibreter Manu Uriarte. Seguim amb la lectura!