Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP: 22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009
Al mes de juliol ja us ho avançava… el Monestir de Sant Pere de Rodes va programar els divendres d’agost visites guiades, seguint la lectura que us vaig recomanar una mica abans de Sant Jordi: Rere els murs (vegeu Els murs…).
És evident que, d’una banda per l’èxit d’aquesta novel·la gironina tant per Sant Jordi com en els mesos posteriors, en què s’ha anunciat la seva edició castellana (“Tras los muros”) i noruega – a més de la seva 16a edició en català -, com de l’altra, per la meva despertada curiositat de seguir els passos d’en Blai i en Sebastià, no podia deixar passar l’oportunitat.
Era divendres i faltaven 10 minuts per les 8 del vespre. Ja s’entrenotava que aviat fosquejaria. Vam esperar la resta del grup i la guia va donar 5 minuts de marge d’espera (tenint en compte que el monestir es troba a molts metres d’alçada, que s’hi arriba per una carretera muntanyosa de corves amb vistes meravelloses a Port de la Selva, que és impossible resistir-se i no parar a contemplar i gaudir del paisatge i, per últim, que no s’hi arriba en cotxe sinó que cal fer un tall per caminet des del pàrquing).
Passada aquesta petita estona que vàrem aprofitar per escoltar el vent ressonant pels murs, va aparèixer la Núria Esponellà! Sí sí, la pròpia autora. Ens vam desconcertar, ja que no és normal que a les visites guiades d’aquest tipus hi aparegui l’autor, però no va ser en el nostre cas.
Així que la Núria, juntament amb la Mar, la guia, ens van iniciar en aquell fantàstic recorregut “entre els murs”. És evident que és molt especial sentir detalls tant de l’elaboració com de la pròpia novel·la de la seva veu (i això que no va rebel·lar cap secret!), juntament amb la història del monestir.
Van ser agradables, cordials, simpàtiques i en definitiva, genials. I crec que parlo en nom de tots els assistents, que és d’agrair un detall com aquest. La Núria es va deixar “empipar” amb preguntes i curiositats i sempre va respondre amb un somriure i uns detalls de més.
Assaborir una novel·la doblement, et queda dins per sempre.
Pels que no hi heu pogut anar aquest estiu, esperem que el Museu d’Història de Catalunya us regali amb unes visites guiades més (qui sap si amb la Núria com a sorpresa…).
Per anar fent boca, ja podeu començar a llegir la novel·la que hi ha força pàgines i aventures!
