Arxiu d'etiquetes: Antonio Tabucchi

Per a Isabel, d’Antonio Tabucchi

peraisabelSi teniu la sort de tenir Per a Isabel de l’Antonio Tabucchi entre les mans, reserveu-vos unes poques hores. Un espai agradable. Una bona beguda. I gaudireu molt.

Es tracta d’un llibre inèdit, recuperat i editat pòstumament per Edicions 62. És lluminós, poètic i cínic.

És un joc extravagant d’ombres i colors. Un exercici literari excepcional que alhora és també un thriller. Una recerca que es va movent més enllà de l’espai i el temps. Dins dels límits infinits i intangibles de la imaginació, o no, de l’home que ens explica la història, en Slowacki, que és qui busca la Isabel, de qui es va acomiadar molts anys enrere, una nit.

La narració s’estructura en nou parts que corresponen en realitat a nou cercles d’un mandala quasi vital, un “mandala de la Consciència”. Cercles que anem recorrent, amb el desig d’apropar-nos al centre gràcies als sons, la ironia, els colors, els personatges extravagants, la boira i la música a què ens evoca la prosa de Tabucchi.

Per a Isabel en una primera lectura t’atrapa, et sorprèn i et deixa aparentment noquejada. Però només aparentment. Perquè quan superes la darrera pàgina ja sents que el tornaràs a llegir. Una segona vegada, una tercera, o qui sap quantes més. És un llibre curt i intens. Un petit tresor d’aquells que et fan gaudir a cada pàgina del plaer de la literatura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Per a Isabel
Autor:
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-297-7332-3
Preu: 14,90€

Share

Afirma Pereira

Títol: Afirma Pereira
Autor: Antonio Tabucchi
Editorial: labutxaca
Col·lecció: narrativa
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-9930-143-3
PVP: 7.95 €

Afirma Pereira transmet una sensació d’incertesa permanent, de canvi, d’esperit crític, que sembla envoltar la professió de periodista com una aura transparent i lúcida. El protagonista de la història, Pereira, afirma estar sempre en un combat etern.

El periodista ha de tenir esperit crític. El periodisme ha de ser viu i reivindicatiu. Pereira, però, és l’antagònic al noi intrèpid i tafaner. El personatge de Pereira és desconcert i dolçor, és una lluita interior entre el seu jo més silenciós i aquell explosiu, inconformista. Pereira és cap quadrat i a vegades no veu més enllà d’allò que té davant dels nassos. No vol posar-se en política, només seguir amb la seva pàgina cultural al “Lisboa”. Defuig de la responsabilitat de posicionar-se en un moment tant tèrbol de la història, però, és feliç? És el que realment busca? On queda el seu esperit crític?

Pereira afirma que només beu llimonades i menja truites a les fines herbes mentre es dedica a traduir contes d’escriptors francesos del segle XIX en una Lisboa grisa, sotmesa a uns militars sense escrúpols. Potser aquesta és una forma de reprimir-se? Per què s’ha de jugar la pell per coses que no van amb ell? La societat d’avui dia ho resoldria amb un “és el teu problema. Mentre no m’afecti, no tinc perquè actuar. Ja s’arreglarà la resta”. Pereira en canvi, tot i l’aparença, és un home compromès amb la gent. Està bé com està amb la seva pàgina cultural i les seves llimonades?

Share