Arxiu d'etiquetes: Escrit originalment en català

Llibres que no han estat traduïts al català, sinó que hi han estat escrits.

Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent

Deixa un comentari

barcelonaambbicicletaLa Gisela ens ressenya un llibre pràctic -un món a part!-. En aquest cas es tracta de descobrir la ciutat de Barcelona sobre dues rodes i pedalant. Es tracta de Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant, de Gabriel Pernau i Eliseu T. Climent:

Conec molta gent que, amb el temps i el sobrepès, ha substituït els metros, autobusos i motocicletes per les bicicletes. Diuen que fa salut, que arribes a l’hora i que és més barat. Jo no sóc gaire de bicicleta però sí que he estat durant molt de temps usuari d’un servei de… lloguer? de bicicletes. D’aquestes amb estacions amb aplicació al telèfon i de les de pregar que hi hagi lloc on deixar-la o hi hagi bicicleta. M’explico?

Sobre aquest llibre de Gabriel Pernau -un expert en les guies en bicicleta amb diversos llibres sobre el tema ja publicats- i Eliseu T. Climent, és ben bé el que diu la portada que és: una guia pràctica de Barcelona per anar amb la bicicleta per 20 itineraris comentats -i molt ben comentats. El llibre està pensat tan per a persones que no agafen quasi mai una bici com pels que ja són més experts i volen portar a les amistats i als fills a donar un volt per llocs que, segons com, pot ser que siguin una mica desconeguts per a tots Nosaltres.

També és d’agrair que a l’inici del llibre hi hagi un petit recorregut pel “món ciclista” amb l’esperit més sa que existeix, que es resumiria en “no cal que siguis un participant del Tour de França per gaudir d’aquest llibre i no tinguis por si a tu també et costa, que hem preparat coses per criatures de 10 anys, també”.

En els 20 itineraris que recorren la ciutat comtal hi trobareu de tot. Rutes que costen, rutes que no costen tant, pujades i baixades que recorren un munt de barris de la ciutat i, sobretot i el que és més d’agrair, molta informació de què podem veure tot pedalant amunt i avall. I és que Barcelona, a més de ser una ciutat que puja i que baixa força, és una ciutat on es poden visitar un munt de coses que de tant veure-les tan sovint se’ns oblida que hi són.

També crec que és molt adequat que els autors d’aquesta guia hagin tingut la cura, no només d’explicar les coses de memòria -“aquí hi trobareu Catalunya Ràdio i podeu saludar la Mònica Terribas” o “l’anella olímpica és un dels espais més reeixits que s’han construït a Barcelona els últims vint anys”-, sinó que també s’han dedicat a indicar i a apuntar detalls que són molt útils per als menys hàbils o petits, com ara que en un tram concret el terra-l’asfalt està una mica deixat, de manera que cal anar amb compte. Això i el fet que els autors hagin pedalat aquestes rutes que ens proposen 4 o 5 vegades, i com a mínim, les hagin fet fer a persones que potser no estan tan avesades a anar amb bicicleta per anotar detalls que a ells se’ls podrien escapar, em fan pensar que aquesta és una de les guies més completes per anar amb bicicleta per Barcelona.

Sols, en parella, amb criatures, de dia o de nit. I amb casc!

Prenem nota, Gisela! Amants de la bici, a pedalar! I alerta! Llegir i anar amb bicicleta alhora és perillós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí us podreu descarregar les rutes que us proposen els autors.

Títol:  Barcelona amb bicicleta. 20 itineraris per descobrir la ciutat pedalant
Autor: Gabriel Pernau Mas i Eliseu Tomàs Climent
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1980-2
Preu: 18€

Share

El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat

Deixa un comentari

elsecretdevesaliusHeus aquí El secret de Vesalius, la primera novel·la de Jordi Llobregat… i déu n’hi dó, quina manera de començar!!

Aquesta estrena del director del Festival València Negra, té, al meu parer, aquells ingredients necessaris i imprescindibles per tal de convertir un llibre en un bestseller: assassinats, intriga, amor, passió, molta sang, personatges que et fan dubtar -dels baixos fons i de l’alta burgesia-, prostitutes i periodistes. No necessàriament en aquest ordre però sí que hi són tots. I tots els que hi són, hi són en bona mesura.

L’escenari que ha triat Llobregat per situar la novel·la és atractiu i el moment és especial i ple de significats. Es tracta de la Barcelona de finals del segle XIX, dies previs a la inauguració de l’Exposició Universal de 1888. En aquesta ciutat que viu contrarellotge per preparar-se a mostrar els darrers prodigis de la tecnologia, i alhora rebre caps de govern i membres de cases reials, hi van apareixent, misteriosament, els cossos mutilats de unes quantes noies d’origen humil. La imatge, terrorífica.

Aquests cadàvers que van apareixent per una ciutat comtal en ebullició fa reaparèixer una antiga llegenda sobre un monstre assassí del passat.

Nosaltres, aquest és un bon llibre per passar l’estiu perquè, sens dubte, enganxa com una mala cosa. El que passa és que no és un llibre adequat per a tots aquells a qui la truculència no us vingui gaire de gust en una lectura a la platja. Hi ha certs detalls escabrosos -i molt minuciosos, casi a nivell mèdic- que fan que sigui un thriller/novel·la negra històrica més apta pels fans dels Nesbo’s, Larsson’s i la nòrdica sanguinolenta que no pas amb els Camilleri’s i Donna’s Leon.

Els encarregats de descobrir qui hi ha al darrera d’aquests espantosos assassinats amb amputacions i tota mena de truculències que fan no parar de llegir són en Daniel Amat, un prometedor i jove professor que es veu obligat a tornar a Barcelona, el Bernat Fleixa, periodista de successos d’El Correo Catalán, i en Pau Gilbert, un estudiant de medicina que… l’haureu de llegir per entendre’l millor del tot. Amb això us ho dic tot.

Si necessiteu fer-vos una idea dels escenaris i l’aire que ens acaba explicant en Jordi Llobregat, a El secret de Vesalius hi trobareu un aire d’El Perfum de Süskind amb la Barcelona màgica i gòtica de Carlos Ruiz Zafón.

Enganxa. Molt. No us estranyeu si veieu Vesalius per tot arreu aquest estiu.
El llibre, no el metge… I amb això us ho dic tot!

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre.

Títol: El secret de Vesalius
Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-1970-3
PVP: 20€

Share

Enamorats de l’Audrey Hepburn, de Manuel Cuyás

Deixa un comentari

enamoratsdelaudreyhepburnSegur que molts de vosaltres ja coneixeu Manuel Cuyás. És, probablement, una de les persones que per la seva dedicació més coneix el món cultural, ja que al llarg de la seva vida ha treballat en alguna de les entitats més rellevants d’aquest àmbit. Ara el reconeixem per la seva participació a diversos programes on, com a tertulià, participa aportant coneixement i opinió i, els lectors del Punt Avui, el reconeixen entre altres coses pels seus articles diaris.

Tot i això, la trajectòria de Cuyás es defineix per altres coses a banda de les tertúlies. Va ser director de les edicions Maresme i Catalunya d’El Punt, va participar en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva participació com a articulista li permet donar un punt de vista propi de l’actualitat cultural i política del país.

I és aquí on tot això enllaça amb Enamorats de l’Audrey Hepburn, perquè el llibre editat per Proa és ni més ni menys que un recull d’alguns dels articles que ha escrit en Cuyás. I direu, quina gràcia té el tema? Doncs, sobretot, que no es tracta d’un recull i punt. Perquè seria fàcil fer això, però no. El que s’ha aconseguit és, via els articles, fer una repassada per diversos temes que han servit a Cuyás de motiu per als seus escrits i on, sobretot, es parla de la vida i del que passa a la vida.

Posem per cas el capítol que dóna títol al llibre: Enamorats de l’Audrey Hepburn. Una actriu que hi apareix de passada, com a excusa per a parlar de moltes coses, però sobretot de cine, de les dèries dels actors o directors o de com els espectadors ens emmirallem en aquells actors o actrius que veiem a les pel·lícules.

Tant si us agrada el Cuyás tertulià com si no, val la pena endinsar-se en aquest recull. És poc probable que d’aquí en surtin cites que siguin recordades d’aquí molts anys, però segur que gaudireu d’un periodista que si una cosa sap és retratar els fets del dia a dia d’una forma irònica i simpàtica deixant-nos un bon regust i, sovint, un somriure als llavis.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Enamorats de l’Audrey Hepburn
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-534-6
PVP: 17,50€

Share

Tots els contes, de Pere Calders

Deixa un comentari

totselscontesperecaldersAhir, dimarts 21, es van complir 21 anys de la mort d’un escriptor fabulós: Pere Calders.

És per això que avui li fem un petit homenatge recuperant un escrit de la Montserrat Brau. És un text que va escriure quan l’editorial de butxaca del Grup 62, labutxaca, va editar Tots els contes de Pere Calders.

Aquí el teniu. Era un dissabte i jugava el Barça… però l’ànsia per compartir un llibre fabulós es va apoderar de la Montserrat:

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 15€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ’36) i acabem amb L’honor a la deriva (’92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L’empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a labutxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Nosaltres no ens cansarem mai de recomanar la lectura de Calders. És un autor imprescindible!

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-96863-47-7
PVP: 14,90€

Share

Jaume Sisa, el comptador d’estrelles, de Donat Putx

1 resposta

jaumesisaelcomptadordestrellesHi ha personatges imprescindibles per entendre la nostra Història. El que passa és que moltes vegades passen de llarg. Hi ha moments en què convé agafar-los pel pijama amb el qual se’n van a dormir a un lloc on no arribarem mai per dir, “ep! Que m’ho podries explicar una mica millor, això?”; i et pregunten, “el què?”. I el que vols saber és com s’ho fan. Com s’ho fan per ser així i com és que són així.

No he estat mai un fan irreductible de Jaume Sisa, encara que sempre he preferit les galetes galàctiques a les diòptries, i aquest llibre de Donat Putx és una catifa vermella per a descobrir un comptador d’estrelles, un home que no creu en Déu però sí que està interessat en els àngels.

Com a fan irreductible de la música com a fet cultural sempre li podré atorgar a Sisa la qualitat d’haver estat una influència fenomenal en els grups de música pop del meu temps. I és que després de tanta murga de rock català, el pop en català nacional ha gaudit d’un renaixement sa gràcies a uns pares de músics fans de Sisa i un espolsament de puces polítiques.

Jo entenc un disc com un concepte, com una obra. Sóc un supervivent d’un cert esperit…

–I diuen que l’esperit no mor mai…
-No ho sé, això. Jo m’imagino que el món dels esperits és més o menys com la vida real. Que sempre hi ha esperits que s’estan a la primera fila, els de la segona, els de la tercera, i finalment els del galliner. L’esperit del qual jo formo part, ara mateix, no està a primera fila, però hi ha símptomes que fan pensar que no és mort i que tampoc és al galliner. Trobo molt simptomàtic que grups com Manel (i els Antònia Font quan encara funcionaven) siguin els que agraden més. En aquests dos grups jo hi reconec coses del meu esperit, coses que em ressonen com a familiars, i el cas és que això no em passava amb el rock català.

I l’interlocutor? En Donat Putx. I el que, afortunadament, fa aquest periodista -un dels més importants del món musical- és conèixer molt i molt bé el personatge (i bastant la persona) per poder anar desfilant, obrint, pelant i revelant què és, com és, com era, què va ser, què vol ser i què ha estat el comptador d’estrelles.

Talment com si l’un comptés les estrelles i l’altre les anés apuntant en una llibreta perquè els que només les mirem les puguem descobrir. Un luxe.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Jaume Sisa, el comptador d’estrelles
Autor: Donat Putx
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9787-993-4
PVP: 17€

Share

Un any i mig, de Sílvia Soler

Deixa un comentari

unanyimigDes que vaig descobrir la Sílvia Soler que no he deixat de seguir-li la pista. És ben cert que hi ha llibres seus que m’agraden més que no pas d’altres però tots i cadascun d’ells tenen quelcom que queda a la memòria, que queda al meu voltant, com un tel invisible tremendament agradable i reconfortant.

En aquesta darrera novel·la, Un any i mig, ens explica la història d’una família que podria ser la nostra pròpia història, la de qualsevol de nosaltres.

Es tracta d’un matrimoni que ja ronda la seixantena. Tenen quatre fills: en Martí, la Berta, la Cèlia i el petit Roger. Ara els nanos ja no són petits i com és lògic i natural han decidit triar el seu destí i buscar-se la vida com bonament han pogut.

El cas és que el gran marxa a Canadà, l’altra després d’un desengany amorós, ha marxat a París, la Cèlia a Mallorca i en Roger, que ja té 27 anys, continua cavalcant onades a la platja de Badalona per desesperació dels seus pares.

L’absència dels fills, el marit que es fa gran, les coses que no són ni com un les recorda ni com li agradaria que fossin, si no que són com són… tot això posa dels nervis a la Tina, la mare de les criatures. I al pobre Jaume, el sofert pare de família, el té al límit de la seva resistència.

No és fàcil bregar amb tot això, fer-ho amb bona cara, renunciar al propi caràcter, sortejar els entrebancs i les proves d’esforç que dia a dia et posa la vida.
La Sílvia Soler, amb una tendresa i una sensibilitat magistral, ens explica coses que no per sabudes deixen indiferent. Ans al contrari, a mi, que reconec que davant de segons quin text sóc una autentica bleda, m’ha fet caure la llagrimeta en més d’una ocasió.

Regaleu-li a la vostra mare, a la vostra amiga o la vostra germana. Segur que són dignes d’un premi així de bonic!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

Share

48 braçades, de Miquel Sunyer

Deixa un comentari

48bracadesAquesta és la història d’un nen que li té verdadera aversió a l’aigua. Fa una pena horrorosa quan en Miquel Sunyer explica que de ben menut anava a la piscina del seu poble deixant-se arrossegar de la mà de la seva germana. Els plors, les llàgrimes i el desconsol que tenia cada cop que tocava posar-se en remull, eren cèlebres al poble de Talaià, a tocar de Girona, però de ben poc li servien, aquesta es la veritat. En última instancia, mirava de fer veure que es trobava malament, que tenia vòmits i el que fes falta, però res de res: a can Sunyer eren implacables i no podia ser que ni un sol nen al poble no sabés nedar.

Arriba el dia de la veritat i toca que en Miquel s’estreni a la piscina dels grans, allà on l’aigua és negra com els seus pensaments i no es veu el fons. L’entrenador l’agafa i el deixa anar… com si fos un gatet, i ell, sense saber gaire com, desprès de pensar que s’ensorrarà com una pedra, tot d’una comença a pujar i sura. És viu!!

Un cop fora de l’aigua, envoltat d’amics i família, en Miquel, encara amb l’ensurt al cor, es mira amb uns altres ulls el fons negre de la piscina. Se li acaba de despertar el cuc que ja mai més l’abandonarà.

Un Miquel ja més crescudet, adopta una disciplina fèrria amb tot allò que té a veure amb l’aigua. Acompanyat pel seu pare, cada matí fa tot el faci falta per anar entrenar i és evident que el nano promet.

El títol del llibre fa referència a les 48 braçades per minut que el Miquel és capaç de fer. Mare meva! Jo que em canso fins i tot fent el mort…! Òbviament això no s’aconsegueix així com així. Darrere del Miquel hi ha un entrenament i una disciplina paramilitar. L’actitud mental, la dieta, el dejuni, el ioga, la concentració, les jornades d’absoluta solitud abans d’una competició.

Estem parlant d’un individu que s’ha fet tot solet i sense vestit de neoprè les tres proves de natació en aigües obertes més dures del món: creuar el canal de la Mànega, donar la volta a l’illa de Manhattan i travessar el canal de Catalina a Los Angeles. I tot això sense comptar que les temperatures, les corrents de les aigües són les que són, i un munt de variables d’aquestes que posen la pell de gallina.

En Miquel no es cansa de repetir que sense l’ajuda de la família, els amics i els professionals del món de l’aigua, hagués estat impossible aconseguir aquestes fites.

Així doncs, què us sembla? Us animeu a fer unes quantes braçades? Us atreviu a tirar-vos a la piscina? Encara que sigui a fer la bomba a la primera bassa que trobem?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 48 braçades
Autor: Miquel Sunyer
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1641-2
Preu: 16,90€

Share

Quan siguis lliure, de Maria de la Pau Janer

Deixa un comentari

quansiguislliureFeia cinc anys que Maria de la Pau Janer no publicava cap novel·la. Els seus seguidors esperaven des del 2010, quan va aparéixer Cartes que sempre he esperat i el Passions Romanes que el 2005 va guanyar el premi Planeta. Sí, just aquell any que alguns membres del jurat (Marsé, Regàs o Posadas) van carregar contra els participants, considerant que era un any amb poca qualitat literària.

En qualsevol cas, està clar que a María de la Pau Janer aquelles opinions no van afectar-la gaire i ha seguit escrivint de la mateixa manera que sempre ho ha fet: amb cura pels detalls i amb una narració fluida que absorbeix el lector. La meva primera trobada amb la seva literatura va ser amb Orient, Occident i -casualment- ara m’hi retrobo amb Quan siguis lliure, una novel·la protagonitzada també per una dona i que ens porta altra vegada a l’Orient, en concret a Bagdad, de la mà de n’Aroa i Xarahzad, la famosa protagonista de Les mil i una nits.

La novel·la comença quan n’Aroa, una dona de mitjana edat que havia nascut i viscut en un harem a Bagdad, és detinguda i empresonada per un delicte de tràfic de blanques a Barcelona. N’Aroa té, a més, una missió: ha de protegir un camafeu centenari que ha heretat de la seva àvia, la dona més poderosa de l’harem. En aquesta missió l’acompanyaran na Rebecca i na Milena, també relacionades amb en Henry -l’autèntic delinqüent- amb qui mantenen una relació difícil. No us explico gaire més perquè hi ha també un component d’intriga que ens fa, com a lectors, estar pendents de la narració.

Quan siguis lliure és una història de dones però sobretot és una història sobre l’amistat i sobre com els vincles que es creen generen un sentiment de solidaritat, generositat i amor entre les persones. A destacar l’habilitat de Janer per fer una adaptació de la llegenda de Xahrazad, la dona que va aconseguir salvar-se d’una mort segura mantenint l’interès del sultà de Bagdad explicant-li històries fantàstiques durant mil i una nits. I és que aquest fil argumental ens presenta un altre dels temes de la novel·la, la força de les paraules que, com la música amb les feres, aconsegueix transformar els sentiments més obscurs de les persones i aconsegueix que aquestes es moguin per la generositat, l’altruisme o l’amistat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Quan siguis lliure
Autor: María de la Pau Janer Mulet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-1974-1
Preu: 21€

Share

Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom, de Joan Lluís Bozzo

Deixa un comentari

memoriestrobadesenunafurgonetaÉs impossible escriure la crònica de què ha estat el teatre català i espanyol d’aquests darrers quaranta anys sense reservar un espai molt rellevant a Dagoll Dagom. Amb aquest nom estrambòtic, l’origen del qual ens revela el llibre, es van reunir una colla de joves que volien fer teatre a començaments dels anys setanta. Els components han anat canviant, tot i que alguns com el mateix Bozzo en formen part gairebé des del començament, però l’aventura ha resistit el pas dels anys. I l’aventura continua.

Bozzo, que com hem dit, forma part de Dagoll Dagom des de molt aviat, s’ha proposat mirar enrere i aixecar acta de tot el que ha anat succeint a la companyia i al teatre en general durant aquest temps.

Sembla que amb aquest llibre ens trobem davant de la primera part d’una sèrie que promet molt: el període que va des del 1977 fins el 1985. O dit d’una altra manera, els quatre primers muntatges, exitosos tots quatre: “No hablaré en clase”, “Antaviana”, “La Nit de Sant Joan” i “Glups”.

El fil conductor d’aquesta primera part el defineix el títol del llibre: Memòries trobades en una furgoneta. Arriba a ser tan definitori aquest mitjà de transport per Dagoll Dagom, que quan es plantegen un nou muntatge una de les condicions és que cal que pugui fer-se amb nou actors, els que caben a la “furgo”.

Bozzo disposa, és evident, d’un bon arxiu i de bona memòria, encara que lamenta que l’alegre incúria dels primers temps hagi impedit tornar a muntar el mític “No hablaré en clase”. Era una obra col·lectiva que s’anava creant en el curs dels assaigs i ningú no va pensar a prendre nota dels textos definitius…

La gran quantitat d’informació que rep el lector i que va des de les anècdotes fins a interessantíssimes reflexions sobre què és, què pot ser i què ha de ser un espectacle teatral que vol arribar a tots els públics, fan d’aquest llibre una font i un referent indispensable per a tots aquells que estiguin interessats en el fet teatral.

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom
Autor: Joan Lluís Bozzo
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-16367-08-5
Preu: 18€

Share

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

2 respostes

elbilinguismemataEls llibres de lingüística a causa de la seva especialització poden esdevenir espessos i difícils de llegir per als profans, però hi ha lingüistes com en Pau Vidal que, amb el seu estil planer i didàctic, aconsegueixen que tothom pugui llegir un llibre com aquest facilitant-ne la comprensió.

En aquesta obra sense un excés de  dramatisme (però sí amb molta preocupació), el filòleg Pau Vidal ens avisa com 30 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, la llengua catalana, a causa de la immensa força del castellà, es troba en perill de despersonalització.

Ens fa veure com cada vegada més el català que parlem està ple de paraules traduïdes directament del castellà i amb construccions típiques d’aquesta darrera llengua (per exemple pati de llums per celobert, tarda nit per capvespre, etc.).

“El català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català” va dir el desaparegut i enyorat lingüista Joan Solà en el discurs amb què va cloure l’acte en què el govern català va atorgar-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A partir d’aquest avís de Solà, en Pau Vidal ens alerta del canvi idiomàtic que estem patint i de la disminució en l’ús social de la nostra llengua. Actualment sols un 36% de parlants habituals, segons la darrera EUL (Enquesta d’Usos Lingüístics), mentre que l’any 2003 n’eren un 40%. I això malgrat l’existència de TV3 i que les emissores de ràdio líders a Catalunya són emissores en català.

També reflexiona sobre la incidència que tindria sobre l’ús i la bona salut del català una possible independència de  la nostra nació. I també envers el controvertit afer de la conveniència o no de la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent.

El llibre està farcit d’exemples de com es pot arribar a aquesta substitució lingüística i està a l’abast no sols dels professionals de la matèria sinó de qualsevol que es preocupa per la bona salut de la llengua catalana.

Quan el passat mes de febrer en Lluís-Emili va comentar-lo, vaig respondre-li dient que, pel que deia, el llibre feia molt bona fila i que pel meu sant intentaria que algú me’l regalés. Així ha estat, en aquest proppassat Sant Jordi. I més que llegir-lo, l’he devorat amb inusitada rapidesa.

Lluís-Emili, gràcies per haver despertat el meu interès vers aquest interessant llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor: Pau Vidal Gavilan
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Share