Nosaltres, si sou molt llaminers aquest és un llibre per a gent que no es queda tipa amb poca cosa!
El començament ja és d’alt impacte: en Ted McKay, el protagonista d’aquesta història, és un paio que ho té tot a favor: és ric, té una dona i dues filles precioses, una bona feina… i en canvi està a punt d’engegar-se un tret a la templa!
En Ted ho ha previst tot de forma minuciosa. Fins i tot ha deixat una nota de comiat per la seva dona i perquè les nenes puguin estalviar-se el resultat del que està a punt de fer. Però just en el moment de disparar, comença a sonar insistentment el timbre de la porta.
Al principi en Ted té la intenció de tirar endavant amb el seu pla però el paio que truca sembla saber tant o més que ell del que es porta entre mans. Sap que vol treure’s la vida, sap que en aquell precís moment s’està apuntant a la templa,… sap fins i tot quin és el calibre de l’arma que té a la mà!
La curiositat pot més que ell i… i al final es decideix a obrir la porta.
Allà hi troba un paio que li resulta vagament familiar que li proposa una mena de joc macabre que consisteix en entrar a formar part d’una roda de suïcides. Ell, en Ted, haurà de matar un paio que es mereix la mort perquè, segons les noticies, és una mala bèstia que acaba de carregar-se la seva xicota i, després, un altre ja s’ocuparà de pelar en Ted. Així doncs, tots contents, perquè en Ted aconseguirà el seu propòsit de marxar d’aquest món i alhora farà que la desolació que provocarà la seva mort, sigui de més bon portar per aquells que deixa enrere. No és el mateix suïcidar-se que morir assassinat per un sonat que et fot un tret a sang freda, oi?
Així doncs, en Ted, sense saber com ni de quina manera, comença a patir una sèrie de flaixos on és molt difícil diferenciar què hi ha de veritat o de mentida entre el que passa o el que ell creu que està passant. Amb l’ajuda de la Laura Hill, la seva terapeuta, mirarà de posar en ordre els seus pensaments i records, però també el seu cap, cosa que sens dubte és moooolt complicada.
En Ted té un passat com a jugador d’escacs bastant prometedor. Segons la Laura no és inusual que els escaquistes tinguin brots paranoides aguts. Per descomptat els escacs no en son la causa però sí que és cert que els jugadors d’aquest joc poden ser una mica bojos… Són ments brillants que analitzen constantment les variacions del que podrien ser les properes jugades amb ramificacions que no tenen límit. Això és el que en Ted té al cap en aquests moments. Un ventall infinit de paranoies i de jocs de miralls que es reprodueixen creant-li un desconcert i una desconfiança en sí mateix que no li dóna descans…
Us asseguro que aquest és un llibre que val la pena llegir!
Té quelcom d’inquietant. No saps a qui creure. En Ted pot arribar a ser digne de compassió i aconseguir fer-se estimar i… i tot d’un plegat semblar un ésser menyspreable i maquiavèl·lic.
Sigui com sigui, aquest llibre és tan bo, tan absorbent i tan original que… de veritat: llegiu-lo i ja em direu si tinc o no raó.
Aquí teniu els primers capítols en pdf.
Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€
