Títol: Dime quien soy
Autor: Julia Navarro
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 1104
ISBN: 978-84-0133-755-0
Preu: 23,90€

Hola amics,

avui us vull parlar de la Julia Navarro i el seu Dime quien soy.

Vagi per davant que, tot i l’extensió considerable d’aquesta novel·la, sense gairebé ni adonar-me’n me l’he cruspit!!!

Ara us en faig cinc cèntims:

El Guillermo és un jove madrileny que es malguanya la vida escrivint articulets en un diari digital, però la veritat és que es tracta d’una feina bastant ximpleta i bastant mal pagada. Per això, quan la seva tieta Marta li fa l’encàrrec d’esbrinar el passat de la seva besàvia i fer-ne un llibre de memòries amb el fruit de les seves investigacions -que s’han de transformar en un regal sorpresa per Nadal-, no s’ho pensa dos cops i accepta l’encàrrec a la primera. A més la tieta ¡¡paga uns bons calers!! El que en Guillermo no es pot arribar a imaginar en cap moment és que la seva besàvia, l’Amelia Garayoa, va ser una dona “full equipe”.

La vida i miracles de l’Amelia són un misteri que el Guillermo de mica en mica va desenterrant de les ombres del passat i, com més cerca, indaga i troba respostes a les seves preguntes, més se li obre la boca i més li cau la baba al descobrir qui va ser i què va fer la seva besàvia al llarg de tota una vida farcida d’amors, desamors, il·lusions, conviccions polítiques formidables i determinacions tremendíssimes que, lògicament, van tenir en el seu moment conseqüències igual de tremendes.

Dona de físic agraciat, guapa, prima, esvelta, amb gran facilitat pels idiomes, quan a l’Espanya del 36 la gent era més aviat poqueta cosa quant a recursos intel·lectuals. En fi, una dona fora de la seva època i dels costums i modes que les senyoretes de l’alta societat practicaven en aquells temps. Aquesta sèrie de circumstàncies i d’aptituds la faran conèixer personatges de molt diversa condició política i moral. En ocasions, l’Amelia en surt il·lesa, en altres, les ferides tan físiques com emocionals de les seves pròpies decisions aconseguiran anar debilitant-la.

La Julia Navarro no deixa espais en blanc ni una treva a la respiració del lector. Aconsegueix atrapar-te dins d’un cabdell que sembla impossible de deslligar però, de mica en mica, tot es va posant a lloc i et fa lamentar, i molt!, haver de passar l’última pàgina.