Títol: Dime quien soy
Autor: Julia Navarro
Editorial: Random House Mondadori
Pàgines: 1104
ISBN: 978-84-0133-755-0
Preu: 23,90€
Hola amics,
avui us vull parlar de la Julia Navarro i el seu Dime quien soy.
Vagi per davant que, tot i l’extensió considerable d’aquesta novel·la, sense gairebé ni adonar-me’n me l’he cruspit!!!
Ara us en faig cinc cèntims:
El Guillermo és un jove madrileny que es malguanya la vida escrivint articulets en un diari digital, però la veritat és que es tracta d’una feina bastant ximpleta i bastant mal pagada. Per això, quan la seva tieta Marta li fa l’encàrrec d’esbrinar el passat de la seva besàvia i fer-ne un llibre de memòries amb el fruit de les seves investigacions -que s’han de transformar en un regal sorpresa per Nadal-, no s’ho pensa dos cops i accepta l’encàrrec a la primera. A més la tieta ¡¡paga uns bons calers!! El que en Guillermo no es pot arribar a imaginar en cap moment és que la seva besàvia, l’Amelia Garayoa, va ser una dona “full equipe”.
La vida i miracles de l’Amelia són un misteri que el Guillermo de mica en mica va desenterrant de les ombres del passat i, com més cerca, indaga i troba respostes a les seves preguntes, més se li obre la boca i més li cau la baba al descobrir qui va ser i què va fer la seva besàvia al llarg de tota una vida farcida d’amors, desamors, il·lusions, conviccions polítiques formidables i determinacions tremendíssimes que, lògicament, van tenir en el seu moment conseqüències igual de tremendes.
Dona de físic agraciat, guapa, prima, esvelta, amb gran facilitat pels idiomes, quan a l’Espanya del 36 la gent era més aviat poqueta cosa quant a recursos intel·lectuals. En fi, una dona fora de la seva època i dels costums i modes que les senyoretes de l’alta societat practicaven en aquells temps. Aquesta sèrie de circumstàncies i d’aptituds la faran conèixer personatges de molt diversa condició política i moral. En ocasions, l’Amelia en surt il·lesa, en altres, les ferides tan físiques com emocionals de les seves pròpies decisions aconseguiran anar debilitant-la.
La Julia Navarro no deixa espais en blanc ni una treva a la respiració del lector. Aconsegueix atrapar-te dins d’un cabdell que sembla impossible de deslligar però, de mica en mica, tot es va posant a lloc i et fa lamentar, i molt!, haver de passar l’última pàgina.
Lia, definitivament ens hauràs de fer algun comentari sobre prestatgeries, perquè el gran secret és saber quin model aguanta llibres de tant de pes!!! Gràcies per aquesta novel·la que -confesso- no crec que tingui esma de començar!!
Lia! Fa temps que el tinc a la prestatgeria i no em decideixo mai a gafar-lo tot i ser una gran admiradora de la Júlia. Ara però, m’has convençut i ja tinc curiositat per saber-ne més!
Si aquest estiu no trepitjo l’aigüa de la platja per voler quedar-me a la sorra llegint, ja sabrem de qui ha estat culpa!
Eli, quedaràs rostida 🙂
Elisabeth, no facis cas a la trastocada de la Montse, i si et rosteixes per una bona causa, quin es el problema, eh??? Bon estiu, guapa!!
No he tingut sort amb el darrer llibre començat. Porto 380 pàgines llegides i no m’ha enganxat pel que m’he decidit entrar de nou al “Nosaltres llegim”, sempre em serveix de referència quan busco nova lectura.
Jo em vaig llegir del Dime quien soy aquest estiu, a la platja no però, amb la fresca de la muntanya. La veritat és que em va agradar. Em va passar com la Lia que sense adonar-me me’l vaig llegir en un no-res.
Teresa, no saps com afalaga que diguis això! Per cert, si puc donar-te un consell: Jo Confesso! És densota, eh?, però mooooooolt bona! Si vols coses una mica més lleugeres, portem dies veient novetats que fan molta patxoca!