Títol: La bicicleta estàtica
Autor: Sergi Pàmies
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 141
ISBN: 978-84-7727-487-2
Preu: 11€
Potser malacostumat als tocs d’humor que he trobat sempre en els llibres de contes del mateix Sergi Pàmies, d’en Quim Monzó, o de l’Empar Moliner, m’he sentit decebut amb aquest darrer llibre d’en Pàmies ja que m’he trobat amb un recull de contes més aviat tristos protagonitzats per personatges perdedors.
A més a més, l’estil del llibre és més aviat pla, amb poques inflexions ni concessions al to humorístic utilitzat en anteriors ocasions per l’autor.
Sigui com sigui, m’atreveixo a recomanar una de les històries que componen el llibre. Em refereixo a la que porta per títol “Un any de gos equival a set anys de persona”. Un conte delirant, una espècie de vodevil protagonitzat per una parella de gossos i una altra parella formada per un porc i una truja, en què retrobem el millor Sergi Pàmies.
Tot i el seu èxit de vendes, el llibre decebrà o haurà ja decebut els molts seguidors de les intervencions mediàtiques (ràdio i TV) d’en Sergi Pàmies, ja que es trobaran amb un to depressiu molt allunyat de l’habitual to foteta utilitzat en anteriors obres d’aquest escriptor català nascut a París.
És veritat que aquest llibre no és com els anteriors llibres del Pàmies… Però a mi no em va semblar ni pla ni mancat d’humor. Crec que és un dels llibres més personals de l’autor (incloent-hi “Si menges una llimona sense fer ganyotes”). Les inflexions són més implícites que en altres contes més delirants i les mostres d’humor no es troben tan clares ni tan repartides, però a canvi queda el regust agradable d’una fina ironia.
La definició de l’edat madura com una etapa d'”intendència” és deliciosa i cruel a parts iguals. És l’essència de l’humor negre que caracteritza l’escriptor!
M’agrada Nosaltresllegim perquè és plural com la vida mateixa! Gràcies per aquests dos punts de vista contraposats i enriquidors!!!
Quan hom envia un comentari a aquest blog, el millor que pot passar-li és que algun lector li respongui encara que sigui totalment en sentit contrari al que ell ha escrit. Això és un senyal inequívoc que el seu comentari ha merescut l’atenció d’un tercer. Així que, Anna, sols et puc dir, gràcies pel teu comentari.