Arxiu d'etiquetes: Toni Sala

Persecució, de Toni Sala

2 respostes

Vaig agafar el llibre perquè havia llegit en alguna banda que era molt bo. De fet el vaig aconseguir al mateix lloc on ho vaig llegir. “Pel lector del NÚVOL que no estigui als núvols, aquest llibre tan tempestuós”, deia aquella pàgina blanca que deixen entre la coberta i els crèdits d’impressió. Després de rondar per una taula prop del sofà va arribar el dia de marxar de vacances. Vacances?, em vaig preguntar. Potser si.

Li vaig preguntar a un amic que s’hi dedica que què tal era el llibre i em va dir de què anava i no què tal era el llibre. Però vaig veure que li havia agradat per com arquejava les celles. El meu pare, en canvi, el va agafar, el va començar i el va haver de deixar. El malestar que generava i la calor el van vèncer. Jo, en canvi, me’l vaig ventilar. “Dona mal rollo”, em deia un amic. I tant que en dona. Molt. Pobre Albert Jordi. Pobre…? Albert Jordi? Si. El maleït Toni Sala et persegueix fins que acabes sentint aquest remordiment, pràcticament, aquesta empatia per un home culte, discret, molt sovint abnegat, però sobretot psicòpata que s’arma de valor per explicar-li a l’Èlia -la coprotagonista-, que fa 10 anys va assassinar la seva dona. Té valor per això però també aconsegueix que entenguis que aquell assassinat va ser el moment d’alliberació personal i emocional més important de la seva vida. Amb aquest recorrent “ganivet calent” li va obrir el coll de la mateixa manera com ens obre ell el seu cor i pensament als lectors de ‘Persecució‘.

I l’Èlia, què? És una dona ambivalent, tossuda, independent i mancada d’alguna cosa. Segurament perseguida, també, pels pensaments i el passat no viscut de l’assassinat de la dona de l’Albert Jordi i la mort del seu pare pescador. Al seu costat, la Teresa, col·leccionista d’amors furtius i lleugers com els que ha viscut tota la vida d’hostessa de vol fins que es converteix en una recepcionista en un hotel de Riudellots. Riu de fang, explica l’Albert Jordi, quan hi arriba. Un hotel per entrar-hi però no per quedar-s’hi, tot esperant un vol que ha de fugir cap a una altra banda. I l’Èlia el visita perseguint l’Albert Jordi i la Teresa hi treballa, en un aterratge forçós vital que només compensa a base de vols d’avioneta. “Allà dalt no hi passa mai res dolent”, sembla que digui. O potser no ho diu?

El quart que explica les coses és en Mercury, un -ja vell- delinqüent amb una parella-goril·la anomenat Andrés. Dos racistes repulsius i cocaïnòmans. El vell amb cap i el cap girat, i l’altre amb braços forts i no gaire cap. Després que els avisi l’Albert Jordi per una cita amb la vida i l’infern, ens expliquen els seus horribles plans per preparar una jubilació abans no falli el cor de tanta ralla.

En una persecució entre ells, buscant-se per saber el perquè, però sobretot per entendre’s a ells mateixos i les raons dels altres, aquests quatre personatges ens mostren l’estiu sufocant de fa dos anys. De Barcelona a Riudellots, de Riudellots a la costa gironina, i d’allà cap a la Barcelona de l’atemptat de Les Rambles. El mateix malestar, el mateix tremolor, el mateix ai al cor,… aquell fàstic vital recorre les pàgines que ha escrit en Toni Sala per entendre una mica més com funciona el mal, els dolents, els desorientats i els perduts que persegueixen alguna cosa en temps convulsos de crisi, atemptats i sang.

L’heu de llegir. I tant que l’heu de llegir.
Això sí, no us cregueu tot el que us diuen. Encara que intentin replicar una mica la forma com està escrit el llibre.

Però si. L’heu de llegir.

Aquí teniu 15 pàgines en pdf per poder començar a llegir Persecució, de Toni Sala.

Títol: Persecució
Autor: Toni Sala
Editorial: L’Altra Editorial
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-949110-4-0
Preu: 18€

Share

Provisionalitat, de Toni Sala

Deixa un comentari

@Ed_Empuries @Grup62

Vaig llegir fa uns dies aquí al Nosaltresllegim un comentari d’en Lluís-Emili sobre Provisionalitat, de Toni Sala, i em va fer venir ganes de llegir-lo – ja sabeu que sóc molt fan dels relats breus-. La veritat és que crec que en el seu comentari està perfectament explicat l’argument de totes dues històries, així que no us avorriré ampliant-ne detalls i dedicaré el temps d’aquest post a dir-vos per què m’ha agradat aquest llibre i per què crec que val molt la pena llegir-lo.

Des del meu punt de vista, al final d’haver llegit un i altre relat ens queda el pòsit d’un concepte: “el perdó”. Jo vaig anar a les monges i allà d’aquest tema se’n parlava molt. Quan era petita no entenia gens com és que tenia tanta magnitud, perquè per a mi era relativament fàcil: es limitava a disculpar una companya que t’havia agafat el llapis de color carn i no te’l tornava… ja per sempre més hauries de pintar les cares dels nens de color rosa (és ben sabut que els llapis color carn eren els grans desitjats dels “plumiers” amb cremallera). L’odi el desfermava veure l’espai de la gometa ondulada buit, sense el preat llapis carn. El perdó era substituir-lo per un llapis rosadet.

Toni Sala ens parla d’una galeria de personatges que han d’afrontar el perdó, cap a ells mateixos i cap als altres. El noi del primer relat és molt jove i es troba amb la necessitat de perdonar un fet que és més que discutible -des del meu punt de vista- que hagi de ser perdonat. | Com fa amb la majoria de passions, el pas del temps m’ha temperat la gelosia. | Els del segon relat són ben bé una altra cosa… Es pot perdonar qualsevol cosa? La família mereix que perdonem passi el que passi? No ho sé. Jutgeu nosaltres mateixos la resposta que ens en dóna l’autor, si és que ens en dóna…

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

Share

Notes sobre literatura, de Toni Sala

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

En Ramon Duaso s’ha llegit les Notes sobre literatura del Toni Sala i ens n’ha fet un comentari deliciós. Aquí el teniu:

Toni Sala és un escriptor de pes. I és escriptor també quan llegeix. Notes sobre literatura és un recull de peces sobre obres i autors diversos, peces provinents de pròlegs per a edicions escolars, d’articles de premsa, de conferències o d’entrades del seu bloc personal. Llegint, i escrivint sobre el que llegeix, Sala té clar què es proposa (per ell mateix) i què ofereix (als seus lectors): “Afinar la consciència, afinar la persona.”

Al llibre, sobretot, hi trobareu acompanyament lector, útil, per a referències de la literatura catalana: Oller, Verdaguer, Guimerà, Maragall, Ruyra, Caterina Albert, Bertrana, Gaziel, Carner, Rodoreda, Porcel, Perejaume, Albert Roig, Comadira… Sala no fa ni recerca acadèmica ni didactisme divulgatiu; defineix una veu a mig camí, que garanteix, alhora, claredat i substància, bona informació i una bona guia d’iniciació a l’aprofundiment lector. I, sobretot, molt bones pistes per penetrar en les obres que comenta i per entendre el talent dels seus autors. Sala evita recórrer, deliberadament, a les notes a peu de pàgina i a les cites bibliogràfiques, però en algun moment trobo a faltar el reconeixement d’aquells estudiosos que l’han precedit en l’anàlisi d’algunes de les obres que comenta.

És molt interessant l’agrupació de textos, testimonials o d’opinió, sobre la figura i l’obra de Baltasar Porcel, que constitueixen una mena de reportatge literari molt suggeridor. I altres peces amb un matís més autobiogràfic, com El meu franquisme, on afirma que “Jo no he viscut directament el franquisme, sinó el pòsit que ha deixat el franquisme, confós amb el pòsit de la història de Catalunya. El franquisme ha aportat a l’escriptor català una consciència d’exili que l’ajuda a sobreviure. L’escriptor català està acostumat a la resistència en un clima advers. En un país en què els grans mitjans de comunicació amaguen i menyspreen les cultures no assimilades per la castellana, l’escriptor i els lectors s’han acostumat a viure d’una manera molt directa el fet literari.”

I entre comentari i comentari de lector, Sala va dibuixant traços de la seva poètica, de la seva teoria literària. En alguna ocasió de manera més explícita, com a L’escriptor i el lector, on postul·la: “La literatura és fer llum en un racó o altre de la persona.” I matisa: “la literatura és una simple traducció en paraules, la descripció d’un fet viscut íntimament. L’adverbi íntimament és el moll de l’os. La literatura vol una exigència extremada perquè confrontem les lectures amb nosaltres mateixos. (…) Estem sols amb el text, en altres paraules som al màxim possible de lliures amb el text.”

Sol i lliure amb el llibre de Toni Sala, em sembla que el millor elogi que li puc dedicar és que a cada pàgina que llegeixes, et fa venir ganes de llegir o rellegir els autors que comenta. És una invitació a la lectura. Et fa parar l’orella, i et fa glatir…

Ramon… Nosaltresllegim!

Títol: Notes sobre literatura
Autor: Toni Sala
Editorial:  Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787.757-2
Preu: 20€
Premi Octavi Pellissa 2009

Share

Provisionalitat, de Toni Sala

1 resposta

@Ed_Empuries @Grup62

El llibre, primet, conté dues narracions curtes tot i que a la coberta només ens anomena la que trobem en segon lloc i que és la més llarga: Provisionalitat. L’altra es diu El cotxe.

En Jordi, un dentista de setanta-pocs anys. celebra una mica a contracor haver arribat a les noces d’or. A contracor perquè a la dona se li ha acudit enfilar els dos fills, les dues joves, els néts i, evidentment, la parella homenatjada en un globus aerostàtic dels que sobrevolen les comarques gironines.

Però vet aquí que un cop enlairats, la Maria -la iaia- perd el coneixement i cal fer un aterratge precipitat i ingressar-la d’urgències a l’hospital.

A partir d’aquest moment per la ment d’en Jordi aniran desfilant imatges barrejades del que està veient al món en miniatura que és l’hospital, dels records que li evoquen, dels comptes pendents amb el seu germà… S’hi haurà de passar uns quants dies i nits, a l’hospital. Observarà la UCI on han portat la dona amb un tumor cerebral de pronòstic incert, la planta de parts i nounats, les inhòspites sales d’espera i anirà repassant, sense una intenció expressa, episodis de la seva vida relacionats poc o molt amb la situació que està vivint.

I això és la novel·la: un enfilall d’imatges ben dibuixades amb una pila de detalls molt ben triats que ens fiquen perfectament en aquest univers que qui més qui menys ha hagut de viure.

Més que davant d’un hipotètic film, ens trobem davant la contemplació d’un powerpoint on un omnipresent Jordi/Toni Sala ens va projectant una sèrie de diapositives, molt treballades,  acompanyades de l’explicació de què signifiquen pel personatge.

Sembla que cada vegada que en Jordi/Toni Sala és a punt de mostrar un punt de tendresa es cregui obligat a fer marxa enrere per recuperar un to de cinisme possiblement impostat.

A El cotxe ens trobem un professor de Literatura de la Universitat de Girona d’uns quaranta anys que ens narra l’experiència viscuda vint anys enrere amb una companya de facultat aprofitant que l’absència del pares d’ella a la caseta de Roses oferia un ventall infinit de possibilitats per una parella de vint anys. La neteja del cotxe d’ella li fa descobrir que hi ha coses que no imaginava i que no sap pair.

Com a Provisionalitat, la cura en la tria de situacions i detalls són el centre de la qualitat de la narració. I també és el personatge (que es diu Toni, com l’autor) qui, omnipresent, va desgranant tota la galeria de sensacions i sentiments.

En algun cas he pensat que una novel·la podria haver-la escrit una dona. Aquí no. És escrita des de dins d’un home que veu els personatges femenins des de fora. Per variar potser està bé.

Títol: Provisionalitat
Autor: Toni Sala
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-800-5
Preu: 14€

Share

Ja arriba l’estiu!

3 respostes

Títol: Marina
Autor: Toni Sala
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Balancí
Pàgines: 144
ISBN: 9788429764482
PVP: 18.50 €

Ja sé que us penseu que els de Mataró no ens podem queixar gaire del temporal perquè és un dels pocs llocs on no ha nevat. Doncs no sé què dir-vos! Onades de set metres que s’empassen completament la via del tren; les temperatures són igual de baixes; cau aiguaneu que és com neu però sense la part bonica  —el paisatge resultant, en comptes d’una postal nadalenca, és un bassal —. Els trens van pitjor que a cap altre racó de món —sí, incloc l’Índia! —: aquest matí he trigat cinquanta-cinc minuts en fer un trajecte que normalment faig en vuit. I, com sempre que hi ha un problema amb els trens, ningú no et diu res! Deuen pensar que tampoc no ho sabrem assimilar, pobres de nosaltres, animalets, que agafem el transport públic; no devem anar a fer res important si no hi anem en cotxe… Quina ràbia!

Què m’ha impedit llançar-me a segrestar la cabina de l’estació i iniciar una revolució popular a través dels altaveus? Potser la cara del guàrdia de seguretat… i la lectura que portava avui: Marina, l’últim llibre de Toni Sala.
D’alguna manera, en el moment en que he obert el llibre i l’he començat a llegir, deixant-me portar per la seva sensualitat, ha sortit el sol.
Algunes vegades, tot parlant de llibres o pel·lícules, he fet servir per descriure algunes escenes la paraula “sensual”. Aleshores comprovo la cara del meu interlocutor i quasi sempre he d’aclarir que em refereixo al significat literal de l’adjectiu. Marina és sensual perquè et transporta automàticament a través de tots els sentits a la nit de Sant Joan, a Sant Feliu de Guíxols i al record del moment més càlid de qualsevol adolescència. Sí que s’hi descriuen vàries escenes de les que en diríem sensuals en un sentit més estès del terme: en llegir-les pots percebre el tacte d’una pell masegada pel sol, per la platja i per les teves mans, que se t’asseu a la falda provocant una reacció interior que s’escampa a tot el cos… Però també són sensuals les escenes de pesca des d’una barca a motor o la trobada amb una persona muntada a cavall. Us ben asseguro que he notat, ja estant dins el vagó de tren, l’olor de l’aigua de mar barrejada amb el petroli, i també el tacte aspre i humit de la pell del cavall després d’una carrera! No és gens el típic i previsible llibre sobre l’estiu i els primers descobriments, però: és, més aviat, un viatge introspectiu i al mateix temps exuberant des de la maduresa més interessant.

Quasi pots sentir la desitjable brisa d’estiu mentre passes les pàgines amb unes mans que encara tremolen tot i estar enfundades en uns guants de llana. I ningú sap quan passarà el pròxim tren, però ja no t’importa tant… Això, sí: quan arribis a destí, a reclamar una devolució exprés de bitllet! Que potser sí que llegim, però tontos no som!

Share