Hem rebut un primer comentari -estem convençuts i esperançats que no serà l’últim- d’una noia que es diu Laura. Ja veureu que ha triat un llibre excel·lent per estrenar-se… tot i que, com que som en vigília de vacances, quan he vist “maletes perdudes” al correu m’ha fet pensar en dies d’hotel amb una sola muda que posar-se. Però ja he vist que la cosa no va per aquí! Gràcies, Laura, per alegrar-nos la setmana amb un text que és una molt bona notícia: hi ha una novel·la de les que val la pena llegir!
Títol: Maletes perdudes
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries Narrativa 366
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-9787-616-2
PVP: 17,95€Francament no sé per on començar ni com us puc transmetre la fascinació, i sobretot la humanitat, amb la qual ens parla l’autor en el seu llibre Maletes perdudes, una història feta a mida i plena de humilitat i tendresa on, per damunt de tot, es barregen un seguit de sentiments que afloren al llarg de la novel·la i atrapen el lector en una atmosfera d’amor, amistat, fraternitat i convivència difícils d’oblidar.
Amb un llenguatge molt planer, Jordi Puntí ens submergeix profundament en el relat i abans que t’ho esperis, et veus immers i envoltat per les vivències dels personatges com si fossin les pròpies.
El context de la història transcorre en una Europa actual on han desaparegut fronteres i ens transporta al passat, on infortunis de la vida tenen les seves conseqüències al present. Un present que es prepara per donar resposta a tot allò que un pare inexpert, irresponsable i immadur no fou capaç mai de dur a terme. La unió d’una família, a priori, del tot inversemblant, con a fil conductor de la novel·la i la seva perseverança per esbrinar allò que el passat no ha volgut deixar enrere, s’uneixen per confluir d’una forma del tot inesperada, i on encara més, Jordi Puntí ens complau amb un final del tot anhelat per part del lector des de la primera plana.
El “súmmum” el porta la resposta a la gran pregunta que, almenys per a mi, ha estat constant a mesura que avançava cada pàgina: per quin motiu tots quatre germans porten el mateix nom… resposta que us convido a esbrinar amb la lectura d’aquest llibre.
Per més curiositat, visiteu el facebook i el bloc de Maletes perdudes. I no us perdeu la presentació de Jordi Puntí!
He vist que el dijous vinent a les 7 de la tarda hi ha presentació a la Biblioteca Jaume Fuster, de la plaça de Lesseps, 20-22, amb l’autor i l’Albert Lladó. Bé, és una excel·lent opció en comptes de fer caravana per sortir de Barcelona!!!
Ara sento curiositat per saber per quin motiu els quatre germans porten el mateix nom… no ens pots deixar així Laura! Quan acabi Tenim un nom, em posaré amb aquest!
Marta, la Laura ha fet molt bé de no explicar-t’ho. No deixis de llegir aquestes fantàstiques històries encreuades que desfilen davant nostre com en les millors pel·lícules de Wim Wenders o Robert Altman. El Puntí és molt, molt, molt bo i ja tenia ganes que el comentéssiu! És una llàstima no poder anar a la presentació, però segur que serà una experiència tan intensa i gratificant com ho ha estat llegir el llibre.
És una novel·la excel·lent, no us la deixeu perdre.
Demà dia 14 d’abril a les 6, entrevista digital a El País!!
http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=6524
Jordi Puntí signarà llibres el dia de Sant Jordi de 17 a 18h a la parada de la llibreria La Central (situada a Rambla Catalunya, entre el carrer Mallorca i el carrer Provença) http://www.lacentral.com/agenda?evento=36172
Jordi Puntí signarà llibres el dia de Sant Jordi de 19 a 20h a la llibreria Catalònia (situada a la parada del Passeig de Gràcia 2-6, entre la Ronda de Sant Pere i el Carrer de Casp)
http://www.llibreriacatalonia.cat/web/activitats.php?seccio=6
Ei!!
Aquí teniu una entrevista amb l’autor:
http://www.sies.tv/video/lletres/jordi-punti-publica-maletes-perdudes.html
Aquest estiu he llegit aquest llibre des de casa i m’ha fet passar unes molt bones vacances. Feia temps que no estava tan enganxat a un llibre. Felicitats Jordi Puntí!!!
La setmana passada van repartir als trens una espècies de llibret amb el primer capítol d’aquest llibre. Aquest tipus de coses són fantàstiques perque et solucionen el temps de lectura del 15 minuts fins a casa. I us haig de dir que comença molt i molt bé. Amb els comentaris que heu deixat, veig que valdrà la pena endur-me el llibre sencer per assaborir-lo durant el pont de la Mercè!
Ahir vaig acabar “Maletes Perdudes” i avui em sento una mica més sola. Aquests últims dies els Cristòfols i tota la colla de personatges, persones i personetes que van apareixen han format part de la meva vida quotidiana. Em fet un munt de coses junts i per poc que no em torno cleptòmana!
Aquesta historia que ens explica en Jordi es plena d’emoció, de sentiment, de passat i de futur però sobretot de molt d’humor davant les coses inesperades de la vida, pq la vida es així i sempre ho serà encara que ens esforcem per ser, tenir i demostrar una perfecció inexistent.
Mireia, que bé que hagis volgut eixugar aquesta solitud amb “nosaltres”! La novel·la no para de guanyar lectors i això vol dir que és bona! Per cert, avui veia al Facebook del llibre que apareix una entrevista de l’autor en una revista de camions!! Us en deixo el vincle: http://www.facebook.com/home.php?#!/profile.php?id=100000778972201
Em va enganxar al començament, la casa de Caritat, els tres camioners deixant caure “maletes perdudes” després de cada mudança. Al apareixer els quatre Christofols em va començar a fatigar i l¡’he continuat per disciplina de lector. Fa l’efecte que és una novel·la d’encarrec, amb un “arranque” perfecte però la quantitat de blanques (Christofols, Rita, Bundó , etc) em fa perdre l’interés. Entre l’humor i el realisme de la vida, se li poden perdonar algunes passes inversemblants, la Mireia en l’armari, tan progre i embarassada,l’incendi de Papillon, fills enyorats d’un pare que no coneixen (220-222)la perruca que no es crema, l’esquela d’en Bundó.
Per mi hi ha un gran novel·lista- tot està ben hilvanat, amb humor i justessa- però massa llarga. Costa mantenir l’interès a partir de la 150 pag. aprox.
Francisco, gràcies per donar-nos-en l’opinió! M’agradaria molt que ens en fessis arribar més, sempre que vulguis, a nosaltresllegim@clickart.cat. Estarem molt contents de publicar-les!!