Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!
Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!
Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!
Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!
València és comparable a Barcelona en molts aspectes: tots tenim bons músics, excel·lents escriptors, bons actors, actrius i cuiners. Això no obstant, com a valencià, llance la tovallola en temes futbolístics perquè nosaltres teníem a David Albelda i vosaltres al millor del món: Lionel Andrés Messi. Avui en dia, qui no reconeix la superioritat d’aquest sobre la resta és perquè no hi entén de futbol o no vol entendre-hi. I ja pots dur tatuat l’escut de l’Espanyol o del Reial Madrid, que res no canviarà perquè, com em va dir un amic ahir, nosaltres podrem dir “Jo sóc aquell que va veure jugar Messi”.
Amb aquesta premissa, Jordi Puntí engega un llibre que em sembla una meravella. Ja no només per com està escrit —que també— sinó per la forma que té d’arribar al cor dels aficionats del futbol. L’escriptor manlleuenc sap com tocar-nos la fibra sensible rememorant moments claus de l’astre blaugrana i, per què negar-ho, dibuixant un petit somriure a la boca del lector. Jordi Puntí reparteix informació com Xavi repartia el joc, amb seguretat, subtilesa i estil. L’anàlisi dels elements que envolten el futbol també té el seu protagonisme, demostrant-nos que a Tot Messi hi ha més coses que una simple biografia.
«A Messi no se li poden posar adjectius. Jo no en tinc més, se m’han acabat.» – Amb el temps, aquest recurs periodístic —dir que no hi ha paraules— s’ha convertit en una manera més d’elogiar les grans actuacions de Messi. Per descomptat que no falten adjectius al diccionari (mai no en falten) i si de cas hi ha periodistes a qui els falla el vocabulari. De fet, Messi és tot el contrari: crea llenguatge.
A banda de deixar clara la gegantesca diferència que hi ha entre els narradors espanyols (que creuen que amb l’allargament de la -O a la paraula gol ho tenen tot fet), Puntí ens descriu un seguit de persones que envolten l’astre argentí amb els qui fa l’anàlisi personal de per què no són comparables, malgrat ser bon jugadors, com Cristiano Ronaldo, Ronaldinho o el propi Maradona.
El punt àlgid del llibre l’he trobat a la pàgina 58, on compara de forma magistral les sis propostes per definir l’art i la literatura del segle XXI d’Italo Calvino i el joc de l’argentí.
Lleugeresa en la carrera, rapidesa a l’hora d’esprintar, exactitud quan defineix, visibilitat quan el partit està obscur i multiplicitat amb la seua importància dins i fora del camp. Característiques d’una novel·la… Però -per què no?-, és que n’hi ha cap que no puguem atribuir a l’argentí?
El caràcter personal amb el qual Jordi Puntí descriu Messi és com el del pare que descriu el seu fill. Al principi em semblava que un llibre dedicat a l’argentí podia ser una mica massa però crec que es queda curt. Tanque el llibre amb un somriure als llavis, recordant de memòria les nombroses situacions que Puntí ens fa rememorar: el gol maradonià, la celebració besant la seua bota blava o aquell mític contracte a un tovalló de classe mitjana.
Per acabar, només cal citar Jorge Valdano, que sintetitza allò que tots pensem però que pocs diuen: «el millor jugador del món és Messi. El segon millor jugador del món és Messi lesionat».
Aquí teniu el seu últim recull de contes, Això no és Amèrica que ens va explicar la Montse no fa tant, i en aquest post hi trobareu les seves Maletes perdudes. Torna aviat, Puntí! Nosaltres t’estarem esperant!
Títol: Tot Messi
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-17016-49-4
PVP: 15,50€
Quan els grans narradors es posen a fer petites narracions en surten grandíssims contes! Això no és Amèrica és, des del meu punt de vista, això: un enorme llibre de 9 contes, alguns dels quals -com s’indica a la “Nota final”- van ser escrits l’any 2002 i altres tot just al llarg del 2016.
Són totes peces que, d’una manera o altra, havien vist la llum anteriorment (moltes, sota l’autoria dels mai prou elogiats Germans Miranda) i ara han tornat a passar pels ulls de Jordi Puntí, que les ha revisades i, en algun cas, restaurades amb algunes pàgines que n’havia manllevat abans per qüestió d’espai.
M’ha acompanyat en dies convulsos, aquest llibre, i m’ha fet viure emocions intenses, d’aquelles que els bons contes transporten amagades a dins, com si fossin una càpsula farcida d’antibiòtic que mata tots els bacteris que ens van minant la moral…
Sempre em sap greu parlar de l’argument dels llibres que llegeixo i, en aquesta ocasió, més que mai, perquè són relats curtets i es mereixen que hi arribem amb el cap en blanc, a punt per a què ens l’omplin de colors. De vegades, de negre.
Tanmateix, sí que crec que us puc confessar que, des que vaig llegir el primer relat, he mirat de posar en pràctica una activitat que planteja i ho he trobat força complicat… En l’activitat de què parlo, els protagonistes caminen per Barcelona i, mentre ho fan, dibuixen a la retícula de l’Eixample lletres imaginàries. És una idea bonica, oi? Què hi escriuríeu, nosaltres, a la ciutat? No ho sé… potser una frase del Mike Franquesa, un dels protagonistes d’aquests relats, que ens acaba dient “Tard o d’hora tothom descobreix quin paper li ha tocat al teatre de la vida”. Confiem que no sigui un paper d’estrassa!
Aquí podeu començar a llegir el llibre de Jordi Puntí! Gaudiu dels primers capítols en pdf!
Aquí teniu més llibres del Jordi Puntí al Nosaltresllegim, com ara aquesta ressenya de les seves Maletes perdudes.
Títol: Això no és Amèrica
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-17016-16-6
Preu: 17€
Títol: Maletes perdudesAvui dia 22, a les 8 del vespre, s’han lliurat els Premi Llibreter a l’Institut d’Estudis Catalans. Enguany s’han premiat tres categories: llibre de literatura catalana, llibre d’altres literatures i àlbum il·lustrat.
Ens fa especial il·lusió el premi de literatura catalana, perquè ha estat per a un llibre que hem comentat aquí Maletes Perdudes (vegeu Maletes perdudes…), d’Empúries. Jordi Puntí és un autor proper (heu vist el Facebook de Maletes perdudes?) i d’una qualitat inqüestionable, del qual el jurat en destaca “el llenguatge molt viu i ric”.
Quant a les altres literatures, Elizabeth Strout ha estat guardonada amb la novel·la Olive Kitteridge, publicada per El Aleph Editores. Mirarem de llegir-la aviat per poder-ne compartir el comentari… I si vosaltres heu tingut ocasió de fer-ho ja, esperem que ens el feu arribar per posar-lo en comú aquí al nosaltresllegim.
El premi per a l’àlbum il·lustrat ha estat concedit a en Jimmy Liao per una obra, La noche estrellada, que tant de bo puguem publicada aviat en català.
Bé, doncs, no està malament com a vigília de la revetlla de Sant Joan, eh? Una nit de traca i literatura!!!
Hem rebut un primer comentari -estem convençuts i esperançats que no serà l’últim- d’una noia que es diu Laura. Ja veureu que ha triat un llibre excel·lent per estrenar-se… tot i que, com que som en vigília de vacances, quan he vist “maletes perdudes” al correu m’ha fet pensar en dies d’hotel amb una sola muda que posar-se. Però ja he vist que la cosa no va per aquí! Gràcies, Laura, per alegrar-nos la setmana amb un text que és una molt bona notícia: hi ha una novel·la de les que val la pena llegir!
Títol: Maletes perdudes
Autor: Jordi Puntí
Editorial: Empúries Narrativa 366
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-9787-616-2
PVP: 17,95€Francament no sé per on començar ni com us puc transmetre la fascinació, i sobretot la humanitat, amb la qual ens parla l’autor en el seu llibre Maletes perdudes, una història feta a mida i plena de humilitat i tendresa on, per damunt de tot, es barregen un seguit de sentiments que afloren al llarg de la novel·la i atrapen el lector en una atmosfera d’amor, amistat, fraternitat i convivència difícils d’oblidar.
Amb un llenguatge molt planer, Jordi Puntí ens submergeix profundament en el relat i abans que t’ho esperis, et veus immers i envoltat per les vivències dels personatges com si fossin les pròpies.
El context de la història transcorre en una Europa actual on han desaparegut fronteres i ens transporta al passat, on infortunis de la vida tenen les seves conseqüències al present. Un present que es prepara per donar resposta a tot allò que un pare inexpert, irresponsable i immadur no fou capaç mai de dur a terme. La unió d’una família, a priori, del tot inversemblant, con a fil conductor de la novel·la i la seva perseverança per esbrinar allò que el passat no ha volgut deixar enrere, s’uneixen per confluir d’una forma del tot inesperada, i on encara més, Jordi Puntí ens complau amb un final del tot anhelat per part del lector des de la primera plana.
El “súmmum” el porta la resposta a la gran pregunta que, almenys per a mi, ha estat constant a mesura que avançava cada pàgina: per quin motiu tots quatre germans porten el mateix nom… resposta que us convido a esbrinar amb la lectura d’aquest llibre.
Per més curiositat, visiteu el facebook i el bloc de Maletes perdudes. I no us perdeu la presentació de Jordi Puntí!
