Aquí teniu les fotos del Sant Jordi 2018 que hem viscut al Nosaltresllegim!
Esperem que hàgiu gaudit d’aquesta Diada de Sant Jordi tant com Nosaltres, que tingueu el vostre llibre signat i esperem trobar-vos al carrer, l’any que ve, en el dia més bonic de l’any!
Aquí teniu les nostres fotos de la Diada!
Recordeu com va ser el Sant Jordi de l’any passat? Nosaltres si!!
Vivim en un món on tot es dóna per fet. Veiem normalitzat l’autobús, el cotxe o aquell cubicle que projecta programes que ens ajuden a agafar son i, segons com, a estar informats. Per llegir el nou llibre de Pep Coll has de canviar aquesta mentalitat i viatjar de la seua mà fins a un temps on qualsevol cosa era un descobriment perquè partíem del no-res.
Ens situem a Efes, lloc de naixement d’Heràclit considerat de l’escola jònica, deixeble d’Hipàs i Xenòfones. Sí, no els coneixes. Jo tampoc els coneixia, però una de les virtuts de Pep Coll és que ens presenta la complexa civilització grega amb tacte. Com si et posés la mà a l’esquena i t’acompanyés suaument per un llibre que, de no tenir aquesta subtilesa, haguera estat massa enciclopèdic i, en conseqüència, acabaria essent una lectura massa especialitzada.
El narrador, un esclau que ha pogut aprendre l’art de la lectura i l’escriptura, relata els acontentaments d’aquella Grècia del 500 aC. La història, contada de forma cronològica, ens obre els ulls de l’època on la democràcia era un aspecte nou, i on els més intel·lectuals encara guardaven les seues teories inicials sobre la forma rodona de la terra, enfront dels que encara creien que la terra era plana, i que qui deia el contrari s’equivocava, titllant-los d’hipòcrites i de tindre una mancança de saviesa. El caràcter aforístic del filòsof grec ens recorda a les sentències de l’escriptor Joan Fuster, fent-te divagar amb cada frase que, malgrat que el seu caràcter breu m’ha permès omplir pàgines senceres amb pensaments sobtats.
Desconec si és perquè em vaig fent —un poc més— major o perquè vaig formant una opinió personal independent d’allò que diga la resta, però a mesura que passa el temps i creixen les lectures agraïsc més i més que un llibre tinga un caràcter didàctic, sense menysprear qualsevol altra novel·la, però el fet d’aprendre sobre la civilització grega m’ha aportat un punt de vista que desconeixia, ja que per a mi, fins abans del llibre, coneixia molt el seu vessant artística, una mica menys la política, i no gaire la social. I aquesta tercera és un pilar fonamental —desconec si dòric, jònic o corinti— que cal visibilitzar més.
Aquí teniu els primers capítols en pdf del nou llibre del Pep Coll.
Títol: Al mateix riu d’Heràclit
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-7588-705-0
Preu: 20€
@Ed_Proa @Grup62
Una bona novel·la per a començar bé el curs o la temporada
S’han acabat les vacances, comença una nova temporada i ens arriben novetats editorials molt interessants! Avui us parlo de Dos taüts negres i dos de blancs d’en Pep Coll.
Es tracta de la reconstrucció d’un cas real d’assassinat de tota una família de 4 membres -pare, mare i dues nenes, de catorze i deu anys-, masovers a Carreu (Pallars Jussà) i que es va produir l’any 1943. Aquesta matança esgarrifosa va commocionar a les poblacions de la zona i es va mantenir i s’ha mantingut encara en la memòria de la gent.
Setanta anys després, Pep Coll ens l’explica de forma novel·lada. Ha consultat arxius, ha entrevistat testimonis o familiars, ha visitat els escenaris (i ha fet les fotos per incloure-les al llibre). Ha introduït les dosis necessàries de ficció, per recrear diàlegs, situacions i personatges secundaris i finalment ha buscat la forma literària que tocava perquè ens enganxem a aquesta crònica en blanc i negre. Ha estructurat la narració a través de 19 capítols/personatges, actors directes o indirectes dels fets, de manera que aquests se’ns van narrant, completant i descrivint des de diferents punts de vista, amb detalls i circumstàncies de cadascú.
La novel·la no és una novel·la negra més de les que omplen les llibreries, amb tots els elements del gènere. Tampoc pretén crear suspens, encara que hi ha detalls (brutals) que es van completant a mesura que llegim. Hi ha una voluntat per part de l’autor de narrar uns fets quasi oblidats que tenen una particularitat notable i que és una altra característica destacable del cas: l’atroç matança va quedar impune. Els habitants de la zona van conviure amb els assassins sent conscients de que ho eren. La justícia franquista no va fer la seva feina i el procediment indagatori va estar farcit d’arbitrarietats i manipulacions. Perquè no hem d’oblidar que els fets es van produir el 1943, en el període més fosc de la immediata postguerra i amb un record encara molt viu de la Guerra. Aquelles muntanyes tan allunyades dels nuclis de població importants van ser front de batalla i per aquelles muntanyes encara hi quedaven restes de soldats i dels materials bèl·lics. El cementiri on són enterrades les víctimes té la tanca feta dels ferros de les trinxeres, per exemple, i la munició utilitzada en l’assassinat múltiple procedia de la que hi havia abandonada en el territori.
La novel·la és rica. No només ens explica una història commovedora, ens descriu també una situació social i política marcada per la guerra. I encara n’hi ha més. També ens parla d’un món, d’uns pobles, d’un treball (dur, molt dur) i d’una societat que ja han desaparegut. Aquest és un tema que ja ha estat protagonista en altres obres de l’autor. Un món que comença a modificar-se amb l’arribada de l’electricitat i continua amb la construcció de les carreteres, l’emigració de la gent i la presència del poder públic per repoblar de pins o de voltors un territori on les heures van cobrint les sòlides parets de pedra fins a fer-les desaparèixer als nostres ulls.
Pep Coll aixeca acta de tot això i ens ho deixa perquè en tinguem memòria. Val la pena llegir-lo.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: Raval – Proa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-407-3
Preu: 21€
@Ed_Proa @Grup62
L’altre dia vam coincidir casualment la Fita (una lectora que quan comenta al Nosaltresllegim em fa “venir gana” sempre) i una servidora. Resulta que va fer al cas que totes dues estàvem llegint Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll. Li vaig preguntar “-Per on vas? Ja saps qui els ha mort? Jo sí.” I ella em va respondre que encara no ho sabia, però que de fet potser això no era el més important de la novel·la. Totalment d’acord. La mort d’aquest matrimoni de masovers i les dues filles és només un punt que articula tota una teranyina al voltant i ens fa veure com era (i com és) una vall del Pirineu més esquerp: la vall del Carreu.
Una altra de les coses que vaig voler dir-li, i que ara m’agradaria discutir amb vosaltres, és que l’estil em va recordar una mica al d’August, d’en John Williams. Alerta! No vull dir que hi hagi un paral·lelisme entre els dos narradors, eh? El que trobo és que tant una com l’altra ens expliquen els fets a base de pinzellades que acaben conformant un tot. En aquell cas, el ritme cronològic es mantenia i els edeveniments els anàvem coneixent en l’ordre que, històricament, han tingut lloc. Aquí, les pinzellades són petits relats que porten tots dinou per títol el nom d’un personatge d’aquesta macabra funció: la filla petita, el capellà dels gitanos, el fill de l’amo… Molt interessant, sí senyor! Mantenir el ritme i l’interès amb aquestes eines no deu ser gens fàcil i en Pep Coll ho aconsegueix. A més, ho fa en la varietat de català que li és pròpia, la qual cosa afegeix un punt de versemblança encara més esgarrifós, quan penses en tot el que explica.
I el que explica és bestial. No només la mort de la família, sinó també la mort d’un estil de vida, d’uns pobles on la Guerra Civil va passar amb cruesa i la Postguerra va acabar amb les poques coses que hi havien quedat.
Si us el llegiu, espero que us sumeu a la conversa amb la Fita… segur que el diàleg serà enriquidor! Us en deixo un fragment a veure si us engresco:
-(…) Ja tens material per un llibre -va somriure-. El pots titular L’espantosa matança dels masovers de Carreu. Posa-hi que el mateix assassí t’ha fet de guia per llocs del crim, que l’assassina t’ha fet el dinar i que ens l’ha servit a la taula.
En Carles anava a respondre, jo vull fer art, no periodisme de sang i fetge. Però finalment va dir:
-Escric en català, jo. La censura no em deixaria publicar el llibre.
-Doncs escriu en castellà.
-No en sé prou per escriure-hi literatura. -No va afegir cap altre motiu. Va pensar que era inútil fer entendre a un comerciant de cotons que la novel·la com a gènere literari no li interessava gens i encara menys una novel·la rural. Dels forats i roques d’aquest cul de món poc suc literari se’n podia traure. Ja n’hi havia hagut prou, a la literatura catalana, de drames rurals i de sots feréstecs. Potser massa i tot.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: Dos taüts negres i dos de blancs
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: Raval – Proa
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-407-3
Preu: 21€
Títol: Nius
Autor: Pep Coll
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 340
ISBN: 978-84-7588-216-1
Preu: 18.50 €
Nius és la darrera novel·la de l’escriptor lleidatà Pep Coll, cultivador de diversos gèneres i mereixedor l’any 2007 del Premi Sant Jordi amb la novel·la Les senyoretes de Lourdes.
Considero Nius com una novel·la coral, polifònica i visual dirigida per un narrador omniscient que ens va explicant al lector la història protagonitzada per diversos grups de persones -turistes en aquest cas- envers a la catàstrofe que es produeix al càmping on estiuegen.
I així l’autor ens mostra un gran i divers ventall de personatges dels quals n’anem coneixent aspectes del passat i de la vida, què en pensen els uns dels altres gràcies a les reflexions que en fan “en temps real”, com actuen i per què davant la catàstrofe del càmping i finalment, quina és la sort que corren i com continuen la seva vida els familiars i amics que sobreviuen.
Durant la lectura d’aquesta novel·la he tingut la sensació d’estar veient una pel·lícula, de passar contínuament de ser lector a ser espectador. I sincerament, considero aquest fet un gran mèrit del Pep Coll, que ens va enllaçant una història rere l’altra i reprenent-les més endavant amb naturalitat, com si fossin seqüències cinematogràfiques.
Nosaltres, us animo a fer aquesta lectura tan dinàmica amb la que viureu moments d’intriga, de reflexió, de sorpresa, de dolor i una certa angoixa però sense tenir la sensació de por o de patiment en cap moment. Animeu-vos!
Títol: Dotze bitlles i un bitllot. Relats dels Pirineus
Títol: Els millors racons de la Val d’Aran
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Turisme
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-9809-140-3
Preu: 9,95€
