Arxiu d'etiquetes: Núria Perpinyà

Al vertigen, de Núria Perpinyà

alvertigen

@Ed_Empuries @Grup62

Llegir aquest llibre m’ha fet pensar en quan anava d’excursió, de petita, amb un grup de nanos. Sempre a Montserrat i sempre perdent-nos: era matemàtic. Tant era que anéssim cap a Sant Geroni o Santa Cecília: sempre ens perdíem. Suposo que formava part de l’excursió, de l’aventura i de l’edat.

Els muntanyencs que surten aquí són una altra cosa. Són esportistes d’èlit que no es conformen amb un entrepà de botifarra a la falda del Montseny. Aquesta gent trisca per l’Himàlaia com aquell qui passeja per la Rambla. Parlen de 5 mils, 7 mils i 8 mils, que són fites a l’abast d’uns quants privilegiats. Tot i així, per més preparació, entrenament, estudi de la zona que toca escalar i preparació del material que més convé, la muntanya és la muntanya i s’empassa la gent com si fossin caramels.

Al vertigen de la Núria Perpinyà, la història gira al voltant de la Irena Besikova, una russa solitària, amb un caràcter que tira cap a l’estar sonat i una passió desmesurada per escalar muntanyes. Com més difícils, millor. La Irena apareix un bon dia al refugi Quesler situat al cor dels Tammarians. No queda clar on es troba ben bé el paisatge i la vall dels Tammarians però es a Catalunya, això sí. La Irena arriba en un estat deplorable, més morta que viva i amb clars símptomes de congelació. Les pestanyes plenes de gel, la boca tancada amb una ratlla blanca, glaçada,… en fi: un desastre!

Al Quesler la rep en René, el guarda del refugi, que li dóna poc a poc la calor que el seu cos necessita, li treu amb tota la cura del món la roba que porta enganxada al cos com una segona pell, tan congelada com ella, amb compte de no emportar-se trossos de carn o de pell. Es veu que en casos de congelació és molt fàcil endur-se un dit de la mà treient els guants! El René salva la Irena i s’enamora d’ella com un boig, i ella decideix quedar-se als Tammarians a fer de guia d’alta muntanya. Fins aquí tot va més o menys bé… però dura poc la calma.

Al cap de poc temps, des de ciutat pugen un grup d’amics amb l’Eduard Tarreny, arquitecte de professió, al capdavant. D’entrada, això que els assignin una guia menuda, una doneta mes aviat poqueta cosa, no els fa gaire gràcia. Guapa i ben formada n’és molt però…. en cas que, Déu no ho vulgui, hi hagi algun contratemps estarà a l’alçada?

La Irena demostra als nois de ciutat que no cal que pateixin per res. No cal que busquin un homenot amb aspecte d’abominable home de les neus perquè els salvi. Ella soleta se’n surt fantàsticament.

L’Eduard Tarreny cada cop fa més viatges des de ciutat als Tammarians i sempre vol que la Irena sigui la seva guia. Al final, l’escalada és una excusa per veure-la, per estar amb ella i per enamorar-se l’un de l’altre per desesperació del pobre René. I també per a la desesperació de l’Eduard…

És una història d’amor grandiosa, d’amor a les muntanyes i d’amor d’uns homes cap a una dona.

És un gran mèrit que un llibre amb un decorat tan escàs -no sortim de la neu, els núvols, les muntanyes glaçades i un fred que pela- tingui un poder de seducció tan gran i que resulti tan atractiu i tan addictiu de llegir.

M’ha agradat, i molt! Tot i que si voleu saber que passa amb tot plegat…. toca posar-se l’anorac i vinga: a llegir!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre:

Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€

Share

Al vertigen, de Núria Perpinyà

@Ed_Empuries @Grup62

Heu sentit mai una afició de tal manera que us ha fet perdre el cap per practicar-la?

Quan quelcom ens porta a dedicar-li temps i més temps, fins que es converteix en alguna cosa més forta que un simple entreteniment, ultrapassa els límits de la raó i ens obsessiona de tal manera que ens porta a fer-ne l’eix central de la nostra vida.

Aquest és el tema central d’Al vertigen que ens presenta la Núria Perpinyà, tot embolcallat en una història d’amor i aventures, protagonitzada per una alpinista russa, la Irena, el René, un guarda del refugi Quesler als Tammarians i l’Eduard, un arquitecte reconegut, vingut de la ciutat.

Tot comença de forma dramàtica: la Irena irromp al Quesler, glaçada, amb símptomes greus d’hipotèrmia i a punt del defalliment després d’hores de travessia per la muntanya, després de dies fent un exercici d’aclimatació al fred que gairebé acaba amb la seva vida. El René l’acollirà i la cuidarà fins aconseguir retornar-li la temperatura i la vida i, des del primer moment, s’enamorarà d’aquesta misteriosa alpinista, tancada en sí mateixa, esquerpa a vegades, però absolutament captivadora, amb una història tràgica a les seves espatlles.

Al llarg de la novel·la descobrirem el passat de la Irena, així com el seu present, marcat per la seva passió, l’alpinisme i la natura salvatge. Una passió que és molt més que això perquè en tot moment decidirà els seus actes. És una forma de viure, una vocació i el seu destí.

Núria Perpinyà ens fa viure a través de les seva prosa una aventura en ocasions trepidant, amb pàgines de lectura ràpida, vertiginosa, que sovint és difícil de deixar a mitges. Coneixerem els protagonistes podent llegir (literalment) el seu interior des de la seva correspondència o els seus diaris personals de tal manera que els seus neguits, angoixes o els moments de felicitat els podrem viure en primera persona i patir o ser feliços amb ells. La Núria Perpinyà fa el mateix amb els espais físics: uns espais, alguns amb nom inventat, que ens transporten ràpidament a viure la muntanya com poques vegades els urbanites l’hem pogut viure.

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktràiler del llibre

Títol: Al vertigen
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-869-2
Preu: 20€

Share

Els cal·lígrafs, de Núria Perpinyà

Títol: Els cal·lígrafs
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9787-723-7
Preu: 14€

La Sara se’ns estrena fent una ressenya al Nosaltres. Hem aprofitat que és actriu perquè ens expliqui què li ha semblat Els cal·lígrafs, de Núria Perpinyà, des d’aquesta vessant.

El teatre, en principi, no està pensat per ser llegit sinó per ser vist. Per tant, posar-se davant d’un text teatral sense haver-lo vist en escena pot resultar estrany. Però us recomano l’experiència perquè a part de lector et converteixes en director mentre muntes dins del teu cap les escenes que llegeixes. Així doncs, jo puc dir que sí que he vist Els cal·lígrafs de Núria Perpinyà, però dins del meu cap i sota la meva direcció.

Núria Perpinyà ens presenta quatre personatges: dos professors universitaris, una catedràtica i l’única estudiant de la Càtedra de Cal·ligrafía Antiga. L’acció transcorre durant tot un curs acadèmic especialment tens pel perill que la càtedra quedi obsoleta. L’obra es construeix damunt les contraposicions de pols oposats: Artesania o Tecnologia? Romanticisme o Progrés? I un clàssic: Visceralitat o Racionalitat? D’altra banda, les relacions acadèmiques (i les que no ho són!) dels personatges també són un joc d’estira i arronsa constant on algunes escenes del passat encara pesen.

Malgrat que li costa arrencar una mica, la història acaba atrapant i alguns secrets que es van descobrint et fan seguir amb un cert “ai, ai, ai com s’acabarà tot això?”

L’obra té pàgina web www.elscal-ligrafs.com i la productora que la va muntar al gener de 2010 també (www.bohemias.es). És interessant donar-hi un cop d’ull per complementar la lectura.

Share

13 autors fan un recull d’altres tants “Relats dels Pirineus”.

Títol: Dotze bitlles i un bitllot. Relats dels Pirineus
Autor:  Diversos autors
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta [Núm 212 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-939-0
PVP: 16,50€
Aquest relats se situen al Piemont bearnès, tot i que estan representats per escriptors catalans i també occitans, aragonesos i bascos.
Hi ha de tot: misteriosos, altres divertits, també algun amb el seu punt d’esoterisme i bruixeria, en fi relats per menjar, beure i xerrar a la vora del foc.
Com que la tardor és un gran moment per acostar-se al Pirineu, he pensat que potser estaria bé completar la lectura d’aquestes Dotze bitlles i un bitllot amb una guia… Perquè a mes d’alimentar l’esperit, nosaltres també gaudim de la cuina de muntanya!
…………………………………………………………………..
I si us voleu acostar a la Val d’Aran, us aconsellem que porteu amb vosaltres aquesta guia Els millors racons de la Val d’Aran!

Títol: Els millors racons de la Val d’Aran
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Turisme
Pàgines: 88
ISBN: 978-84-9809-140-3
Preu: 9,95€

Share