Títol: La mà de ningú
Autor: Vicent Usó
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-271-0
Preu: 18€
Els tentacles de la guerra no entenen de fronteres, ni geogràfiques ni cronològiques. Aprofiten la tèrbola indiferència social per passar desapercebuts, i s’estenen fins als racons més insospitats, com ara un tranquil poble del nord de França.
Un matí de novembre, André Labarbe, pagès i antic combatent a la guerra d’Indoxina, frena bruscament el tractor. El seu gos Doudou protesta amb uns lladrucs. L’André baixa del tractor i el gos el segueix. Abans de vomitar, descobreix que l’objecte que els fars han il·luminat, el mateix que l’ha obligat a frenar en sec, no és altra cosa que una mà amputada a l’alçada del colze.
Amb aquesta impressionant escena comença La mà de ningú, una novel·la negra, clàssica en concepte, que s’atreveix amb una trepidant intriga prescindint de detectius.
Vicent Usó fa avançar la narració enllaçant les trames d’uns personatges de força actualitat: un metge, un transportista, un pagès, un immigrant senegalès i una okupa.
Els anem coneixent amb petits salts en el temps que ens fan arribar les seves accions, les seves paraules i els seus silencis. Amb quatre detalls físics n’hi ha prou per sentir-los propers, per imaginar que fàcilment podrien pertànyer al món que ens envolta. Fins i tot podem reconèixer les relacions afectives poc convencionals que l’escriptor descriu sense prejudicis.
Amb un estil depurat i senzill, que prescindeix dels elements innecessaris, Vicent Usó aconsegueix crear una atmosfera de misteri que atrapa des del primer moment. La mà de ningú és una lectura àgil que manté la tensió a cada pàgina. Una novel·la que farà gaudir als amants dels crims de paper.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Patícia, llegint aquest comentari m’han vingut al cap aquells de les classes de comentari de text, que veia en els companys i em fèien tanta enveja! Quin text més xulo el que comentes i el que fas. Moltes gràcies per una negritud tan poc obscura!!
Moltes gràcies, Montserrat! Intento expressar els pensaments i les emocions que em provoca un llibre, sense ser massa explicativa. Són els lectors els que han de descobrir les novel.les. I aquesta, de Vicent Usó, és una troballa.
Salut!
Es nota, es nota això de la troballa!! Esperem més comentaris teus sempre que vulguis!!
ostres, quina sorpresa. No coneixia l’autor, que s’atraveix amb la terrible realitat d’avui, i sí, tots fem veure que res no passa. Novela negra, molt adient per aquests temps.
Salut.
Igor, la novel·la, si fos com el panorama quan escoltes les notícies, hauria de ser més que negra 😉
Si et llegeixes el llibre, ja ens diràs què en penses a nosaltresllegim@clickart.cat! Gràcies per venir!!